3. El mercat de treball

El mercat de treball és l’àmbit on es produeix la interrelació entre la demanda de feina (les persones que cerquen un lloc de treball) i l’oferta de feina (és a dir, la demanda de les empreses per trobar persones que ocupin els seus llocs de treball). La plena ocupació (quan l’oferta i la demanda s’igualen i, per tant, el mercat de treball està equilibrat i no hi ha atur) i el benestar social són els objectius de tota societat, si bé no sempre s’aconsegueixen.

Les polítiques de mercat de treball sorgeixen amb l’objectiu de reduir les seves disfuncionalitats, millorar-ne l’eficiència, millorar les condicions laborals dels treballadors i estimular l’activitat econòmica i el treball per afavorir les oportunitats i l’ocupabilitat de les persones, de manera que els ajudin a cobrir els llocs de treball existents.

Aquestes polítiques, impulsades per les administracions públiques, es basen en la implantació d’instruments, mesures i programes públics que intervenen, regulen i faciliten el funcionament del mercat de treball per:

• reduir l’atur,
• crear i fomentar ocupació estable i de qualitat,
• millorar l’ocupabilitat de les persones perquè puguin accedir a un lloc de treball,
• cobrir les necessitats de personal segons la demanda de les empreses,
• millorar les competències professionals de les persones,
• afavorir la competitivitat de les empreses i, en general,
• fomentar el desenvolupament econòmic.

El mercat de treball evoluciona constantment (tant des del punt de vista econòmic com tecnològic, social, ocupacional i competencial, entre altres) per adaptar-se a les necessitats de l’economia i la societat. Aquests canvis i aquestes transformacions comporten noves realitats, noves situacions que requereixen tenir els recursos humans preparats per afrontar i minimitzar les incerteses i donar resposta a les demandes i necessitats de les empreses del territori.

Entre aquestes, per exemple, hi ha l’aparició de noves ocupacions, però també la desaparició d’altres o la transformació de les actuals. En aquest context, és fonamental tenir un bon coneixement del funcionament, les característiques, la situació i les tendències del mercat de treball del territori, de les ocupacions sol·licitades i dels sectors que generen ocupació (i de les previsions de la seva evolució) per tal d’oferir i articular unes polítiques públiques d’ocupació adequades a la situació.

En general, els objectius que es persegueixen amb les polítiques d’ocupació són:

• Que les persones trobin feina.
• Que les persones millorin la seva feina.
• Que les empreses trobin persones per ocupar els seus llocs de treball.

I com es fa? Doncs de diferents maneres:

• Promovent l'atenció personalitzada i especialitzada als diferents col·lectius, especialment aquells que presenten més dificultats d’inserció laboral.
• Acompanyant les persones perquè desenvolupin habilitats i capacitats que els permetin millorar la seva situació laboral o professional i la seva ocupabilitat, així com l’autonomia.
• Disposant d'una cartera de serveis adaptada a les característiques i a les necessitats de les persones, dels col·lectius, de les empreses i dels sectors productius, així com del territori, per facilitar la incorporació, la permanència i el progrés de les persones en el mercat de treball i la millora de la competitivitat empresarial.
• Identificant noves ocupacions, potenciant-les i donant-hi suport a partir de l’activitat econòmica i del teixit productiu del territori.
• Fomentant el desenvolupament econòmic i la creació d'ocupació en l’àmbit local i detectant les necessitats de suport.
• Facilitant l'accés de les empreses, i en particular de les petites i mitjanes empreses, als instruments de suport específics per millorar la capacitat de generar ocupació de qualitat i la seva competitivitat.

En el mercat de treball hi participen diferents actors: les persones (les demandants d’ocupació i les que cerquen una millora de l’ocupació), les empreses (que ofereixen ocupació) i altres agents públics i privats (com els diferents nivells de l’Administració pública, els agents socioeconòmics, els centres de formació, les universitats, etc.).

Aquesta configuració, amb una multiplicitat d’agents i tenint en compte totes les particularitats i necessitats, fa que les polítiques de dinamització del mercat de treball hagin de tenir un enfocament ampli i englobar tots aquests actors des d’una perspectiva integral i holística, amb una visió concertada que vinculi totes les parts que tenen un paper en matèria d’ocupació.

Aquest enfocament ha evolucionat cap a polítiques més integrals (i integrades) i/o mixtes que actuen de manera simultània en les diferents vessants del mercat de treball (tant en l’oferta, les empreses, com en la demanda, les persones) i interaccionen amb la resta de les polítiques de desenvolupament econòmic (les que promocionen l’economia i el desenvolupament empresarial i productiu), educatives i de benestar social. A més, implica el desenvolupament d’accions coordinades entre tots els agents que intervenen en l’àmbit de l’ocupació.

De tot el sistema, les administracions locals, a través dels serveis públics locals d’ocupació, esdevenen els agents més propers. L’àmbit local és el primer receptor de les crisis econòmiques i de les problemàtiques laborals i socials que impacten directament sobre la ciutadania i les empreses.

Per la seva proximitat i el seu coneixement sobre les necessitats i característiques específiques de cada territori, és l’àmbit que permet actuar de forma més adequada davant els problemes d’ajust entre l’oferta i la demanda d’ocupació perquè:

• Tenen un coneixement directe i de primera mà de les característiques de les persones que busquen feina o volen millorar-la.
• Tenen un coneixement de les necessitats de les empreses (com poden ser les relacionades amb els perfils professionals, les competències, la formació, etc.).

D’aquesta manera poden identificar millor les necessitats personals i empresarials i les noves oportunitats i ocupacions, articular els programes i les actuacions públiques necessàries per donar resposta a les necessitats i adequar-se a cada col·lectiu.

Malgrat no comptar amb el marc competencial, els governs locals han assumit la funció de promoure i gestionar les polítiques locals d’ocupació i han optat per oferir un conjunt de serveis d’intermediació, assessorament i acompanyament per millorar l’ocupació, l’ocupabilitat de les persones i la competitivitat de les empreses.

Des de l’àmbit local es poden dur a terme actuacions orientades a:

• Millorar l’ocupabilitat de les persones, és a dir, les possibilitats i les oportunitats d’accés a l’ocupació, ja sigui per a les persones que es troben en situació d’atur o per a aquelles que estan treballant i cerquen una millora de la seva ocupació.
• Millorar la competitivitat del teixit empresarial des de l’àmbit dels recursos humans, intermediant en la gestió d’ofertes, donant suport en els processos de selecció i/o identificant i analitzant els llocs de treball i els perfils professionals requerits.

Aquestes polítiques es coneixen amb el nom de polítiques actives d’ocupació i complementen les polítiques destinades a mantenir les rendes de les persones en períodes de desocupació (conegudes com a polítiques passives d’ocupació). Totes aquestes mesures cerquen millorar no només les oportunitats d’accés (i permanència) al mercat de treball (és a dir, l’accés a una feina remunerada), sinó també el benestar general de les persones i les seves condicions de vida.

A grans trets, les polítiques actives d’ocupació es poden agrupar en quatre grups segons els seus objectius:

1. Polítiques d’orientació, assessorament, intermediació i inserció, que busquen millorar la relació entre les persones i el mercat de treball (les empreses) oferint eines, recursos i acompanyament.
2. Polítiques de capacitació, que inclouen actuacions de formació i requalificació professional (upskilling i reskilling) orientades a millorar les capacitats, la qualificació i les competències tècniques i transversals de les persones.
3. Polítiques de promoció i creació d’ocupació, que fomenten la contractació, l’emprenedoria, etc.
4. Polítiques de suport a les empreses, que ajuden a millorar la competitivitat de les empreses a través de la gestió dels seus equips humans.

L’impuls i l’enfocament de les polítiques i actuacions que es desenvolupin en un territori vindran determinats per les seves característiques, i aquest element aporta flexibilitat en el disseny i en la implementació de les polítiques locals d’ocupació, però també estan subjectes a les línies d’actuació definides per les altres administracions supralocals i, sovint, condicionades pel seu finançament.

Tota política local d’ocupació cerca dos objectius:

• Millorar l’ocupabilitat de les persones, sigui quina sigui la seva situació: ocupades o demandants d’ocupació.
• Facilitar la inserció (o canvi) laboral de les persones, especialment de les que formen part de col·lectius vulnerables.

Per aconseguir aquests objectius i afavorir la igualtat d’oportunitats, des de l’àmbit local es poden impulsar un conjunt d’actuacions o iniciatives que poden incloure:

• La informació de serveis, recursos, eines, característiques i tendències del mercat de treball local i del seu entorn empresarial.
• La definició de diagnòstics ocupacionals sobre la situació personal.
• L’orientació, l’acompanyament i l’assessorament personalitzat en la definició d’itineraris d’inserció laboral i/o de l’objectiu professional.
• La intermediació laboral i la gestió d’ofertes de feina.
• La preparació de processos de selecció.
• La pràctica de tècniques de recerca de feina d’acord amb les expectatives i els interessos professionals particulars.
• La realització d’accions formatives per millorar la capacitació i (re)qualificació professional (reskilling, upskilling, professionalitzadora, etc.).
• El suport i l’atenció a col·lectius específics i amb especials dificultats d’accés i manteniment al mercat de treball.
• La creació directa d’ocupació (a través de plans d’ocupació o ajuts a les empreses).

L’altre agent important del mercat de treball són les empreses, generadores d’ocupació i demandants de treballadors. Des de l’àmbit local es dona suport al foment de l’ocupació amb accions que cerquin:

• Detectar i identificar les necessitats presents i futures de personal.
• Definir els perfils professionals més adients a les necessitats, sistematitzant, objectivant i catalogant les seves demandes en un sistema de classificació homogeni.
• Cobrir llocs de treball amb els millors perfils professionals.
• Acompanyar les empreses en el procés de definició i gestió de la formació professionalitzadora que els sigui més adequada.
• Acompanyar les empreses en la implantació de sistemes de gestió de persones basats en competències.

El conjunt de mesures concretes que es poden emprendre és molt ampli. Aquestes poden ser:

• L’aproximació i el coneixement directe del teixit empresarial i les seves necessitats.
• La cerca i selecció de talent, oferint suport als processos de selecció de personal (tant per a la definició de les ofertes de treball i les seves característiques com per a la gestió de la intermediació laboral i la implementació dels processos de selecció basats en competències).
• La definició de perfils professionals (funcions, capacitats i competències).
• La millora de la capacitació dels recursos humans.
• L’orientació per al desenvolupament professional de les persones.
• El foment de pràctiques laborals per facilitar la incorporació de persones en un entorn laboral i productiu real que permeti desenvolupar les habilitats i els coneixements per aprendre i adquirir experiència.
• La col·laboració publicoprivada, fomentant la participació directa en programes i projectes en espais i entorns comuns, conjunts i a mida.

Més enllà de les actuacions destinades a les persones i a les empreses, les polítiques de mercat de treball també han d’incloure altres actuacions de caràcter més general, amb una mirada més àmplia i que tinguin en compte elements com els següents:

• Les estructures i dinàmiques territorials i socioeconòmiques.
• Les aliances estratègiques i la col·laboració publicoprivada i publicopública.
• La identificació de les tendències, evolucions, mancances i necessitats del mercat de treball (com les ocupacions més demandades i les de difícil cobertura, els perfils professionals, l’encaix entre l’oferta formativa i les demandes i necessitats de les empreses, etc.).
• La identificació dels factors que intervenen i impacten en el mercat de treball local i la seva estructura productiva, com ara l’impuls de la digitalització i de la tecnologia.
• La dinamització del territori i la millora de la seva competitivitat.
• Etc.