4. Les empreses

L’activitat econòmica es desenvolupa en el sistema actual a través d’unitats de negoci que anomenem empreses, que, sota formes jurídiques diverses, organitzen un conjunt de recursos humans i materials per vendre un producte o servei i obtenir-ne una rendibilitat. Aquests negocis els tiren endavant autònoms o societats que necessiten contractar els treballadors per fer front a la demanda de productes i serveis que els seus clients desitgen comprar.

En aquest sentit, les empreses —ja siguin comerços, restaurants, empreses industrials o agroalimentàries, etc.— creen llocs de treball i generen riquesa en els territoris on es localitzen, és a dir, tenen un impacte econòmic a nivell local. Així, el nivell de prosperitat i benestar d’un territori dependrà en bona part del fet que s’hi creïn moltes empreses i que aquestes siguin competitives per seguir contractant persones de manera sostinguda i fins i tot per créixer i incrementar de manera substancial el seu volum de negoci. Si això succeeix, voldrà dir que la majoria de la gent d’un territori es pot guanyar la vida impulsant empreses o essent contractada per elles.

Els ajuntaments poden fer que en el seu municipi es creïn més empreses ajudant a posar en pràctica el seu projecte empresarial aquelles persones que tenen la intenció de crear-les.

Amb aquesta finalitat, molts ajuntaments compten amb personal tècnic que ofereix un conjunt de serveis per donar suport als emprenedors que tenen una idea empresarial i que estan avaluant la possibilitat de posar en marxa el seu negoci. Per fer-ho, el personal tècnic dels ajuntaments assessora els emprenedors per avaluar la viabilitat de la seva idea empresarial a través de diferents eines, com el pla d’empresa, el model Canvas, el Lean Startup, l’SCOPE, etc.

Així mateix, el personal tècnic ofereix informació sobre ajuts i subvencions, tràmits per a la constitució de l’empresa, formes jurídiques, obligacions fiscals i laborals, etc. A més a més, per fer aquesta avaluació de la idea empresarial, alguns ajuntaments compten amb recursos físics i de coneixement (programes informàtics, llibres, revistes, bases de dades, etc.).

A més, des dels ajuntaments també es programen diverses accions formatives adreçades als emprenedors per tal de dotar-los dels coneixements i les habilitats necessaris per poder dur a terme amb èxit el seu projecte empresarial.

Un percentatge força alt de les empreses de recent creació no superen els cinc anys de vida per diferents causes i es veuen obligades a tancar sense arribar a poder consolidar-se al mercat.

Els centres locals de serveis a les empreses desenvolupen programes específics de suport a la consolidació d’empreses de recent creació per evitar-ne el tancament prematur. Aquests programes giren al voltant de l’assessorament i la formació en fidelització de clients i màrqueting, la gestió economicofinancera, les habilitats directives, la internacionalització, la cooperació empresarial, les activitats de networking, etc.

A més, molts CLSE disposen d’espais d’allotjament empresarial, que són espais físics de titularitat municipal destinats, principalment, a l’allotjament temporal de petites empreses de nova creació, a les quals s’acompanya i es presten serveis individualitzats de consultoria i assessorament en els diferents àmbits de la gestió empresarial que permeten tutelar i monitorar les empreses durant els primers anys d’activitat, així com serveis de caràcter grupal, com la formació, i també de foment de les xarxes relacionals. Així mateix, les empreses allotjades reben un seguit de serveis bàsics, vinculats a les infraestructures (sales de reunions, sales polivalents, etc.) i a l’administració (recepció de visites i trucades, serveis ofimàtics, etc.), que permeten reduir les seves despeses d’estructura, a banda que els preus acostumen a ser bonificats.

Un dels punts forts dels espais d’allotjament empresarial és que al seu voltant s’hi desenvolupen moltes activitats de tipus empresarial (cursos, jornades, tallers de networking, lliuraments de premis, trobades empresarials diverses, etc.) que són d’enorme ajuda per a les empreses que comencen, tant pels seus continguts com per l’oportunitat d’establir contactes amb potencials clients, proveïdors, inversors, etc.

Més enllà de la prestació de serveis directes a emprenedors i empreses per al desenvolupament del seu projecte empresarial, ja sigui de creació de la nova empresa, de consolidació o de creixement, els ajuntaments i ens locals en general poden promoure l’activitat empresarial afavorint l’entorn en el qual les empreses porten a terme les seves activitats. Una de les maneres de fer-ho és actuant sobre l’entorn físic, és a dir, les infraestructures, els equipaments i els espais en els quals o mitjançant els quals les empreses operen.

L’impuls i la modernització de Polígons d’Activitat Econòmica és un dels àmbits més destacats en què els ajuntaments actuen, ja sigui en la fase de definició o en la millora del seu condicionament, per fer més competitives les empreses que s’hi ubiquen (fibra òptica, senyalització, gestió de residus, urbanització, mobilitat, centres de serveis de proximitat, etc.).

A més, l’impuls de vivers, centres i hotels d’empreses d’iniciativa local no només suposa l’existència d’espais físics perquè s’hi ubiquin empreses, sinó que també genera al seu voltant un conjunt d’activitats i esdeveniments de tipus empresarial que contribueixen a generar un clima favorable a l’activitat empresarial al municipi. Alguns municipis poden allotjar centres tecnològics o d’innovació que, altre cop, contribueixen al desenvolupament de les empreses del seu voltant, de manera que molts ajuntaments en promouen, juntament amb altres entitats i administracions.

Finalment, els ajuntaments poden actuar sobre els espais on han de dur a terme la seva activitat a través de l’urbanisme, és a dir, planificant els usos del sòl i les activitats concretes que s’hi poden dur a terme. La determinació dels eixos comercials, el sòl industrial, així com la regulació del tipus de naus industrials o el desenvolupament d’instruments de planejament mixt, són diferents maneres de determinar on, com i quin tipus d’activitats econòmiques es volen promoure en un territori.

Els ajuntaments poden dur a terme actuacions diverses en el marc de les seves competències per facilitar les coses a les empreses en el desenvolupament normal de la seva activitat.

Per exemple, des del punt de vista de la seva relació amb l’Administració local a l’hora d’iniciar determinats tràmits (llicències d’activitat, permisos d’obra, obligacions fiscals, etc.), poden crear una Finestreta Única Empresarial, que centralitza tots els tràmits i procediments que una empresa pot arribar a fer amb l’ajuntament. Alguns ajuntaments s’han constituït en Punts d’Atenció a l’Emprenedor, en els quals una empresa es pot donar d’alta per determinades formes jurídiques sense haver de passar per diferents organismes de l’Administració general de l’Estat.

Altres maneres d’ajudar les empreses des dels ajuntaments són les subvencions amb diferents finalitats (per iniciar l’activitat, per fomentar un determinat sector d’activitat, per fomentar la innovació, etc.) o, a través de la fiscalitat, l’aprovació de bonificacions en impostos i taxes municipals.

Totes aquestes actuacions són, d’alguna manera, formes diferents de crear un entorn legal i financer més “amigable” per a les empreses del municipi.

Un dels elements determinants del dinamisme empresarial d’un territori és el seu nivell de cultura emprenedora, és a dir, la propensió que tenen els seus ciutadans de crear una empresa nova, ja siguin joves universitaris, persones en situació d’atur, treballadors d’una empresa que volen crear el seu propi negoci o senzillament persones que en un determinat moment de la seva vida professional veuen una oportunitat de negoci i senten l’impuls de tirar endavant un projecte empresarial.

Molts ajuntaments incorporen a les seves polítiques de suport empresarial accions de foment de la cultura emprenedora per tal d’incrementar el nombre de persones que incorporin el fet d’emprendre com una opció professional plausible. Per fer-ho, solen organitzar seminaris adreçats a diferents col·lectius amb el testimoni de persones que han tingut èxit a l’hora de tirar endavant projectes empresarials, amb exemples de diferents idees, etc., amb l’objectiu de sensibilitzar els assistents en l’àmbit de la creació d’empreses.

D’altra banda, amb l’objectiu de desvetllar vocacions empresarials entre la ciutadania, també s’organitzen:

• Concursos d’idees empresarials.
• Accions de sensibilització a escoles o instituts.
• Campanyes publicitàries.
• Altres accions.

Finalment, també des dels ajuntaments, es fan diverses accions de comunicació amb la finalitat de millorar la imatge de l’empresari com una figura important dins la societat.

Si un territori (ja sigui un municipi, un grup de municipis que treballen conjuntament o una comarca) té establert i consensuat un model de desenvolupament econòmic, és oportú que focalitzi les seves actuacions de suport a les empreses en aquells sectors que hagin estat considerats estratègics per al desenvolupament futur d’aquest territori segons el model establert, ja sigui perquè són sectors molt importants en la seva estructura econòmica o perquè, no sent-ho, es consideri fonamental apostar estratègicament per determinats sectors diferents que puguin crear riquesa i ocupació a llarg termini.

No obstant, un model de desenvolupament territorial pot fer una aposta per sectors de futur (la indústria 4.0, la cultura i les indústries creatives, l’economia verda, etc.) encara que no tinguin una forta implantació al municipi si s’hi donen unes condicions favorables per tal que s’hi creïn empreses noves d’aquests sectors o se n’hi instal·lin d’altres provinents d’altres llocs.

En aquests casos, i sempre que sigui d’acord amb un model de desenvolupament econòmic planificat estratègicament, els ajuntaments posaran l’accent de les seves actuacions en empreses d’uns determinats sectors enfront d’uns altres.