1. Quins són els principals recursos de les hisendes municipals?

Els recursos econòmics més importants amb què compten els ajuntaments són:

  • Tributs. Aquí trobem els impostos, les taxes i les contribucions especials.
  • Les transferències de l’Estat i de la comunitat autònoma en concepte de participació en els seus tributs.
  • Subvencions d’altres administracions.
  • Preus públics.
  • Multes i sancions.
  • Ingressos per venda o lloguer de patrimoni.
  • Donacions i herències.
  • Préstecs concedits per entitats de crèdit.

D’entre aquests recursos destaquen els tributs i les transferències, que financen la major part de la despesa municipal.

2. Quins són els impostos municipals?

Els ajuntaments han d’exigir obligatòriament els següents impostos:

  1. Impost sobre béns immobles (IBI). Es paga per tenir en propietat o en usdefruit un bé immoble, ja sigui urbà o rústic, com un habitatge, un terreny, un local, una plaça d’aparcament, etc. La llei preveu excepcions, com per exemple els béns de la Creu Roja Espanyola, que queden lliures de pagar aquest Impost. Així mateix, la llei també preveu la possibilitat de bonificar, si així ho acorda cada ajuntament, determinats béns, com per exemple els de les famílies nombroses, que podran tenir una rebaixa de fins al 90 % de la quota que tocaria pagar.
  2. Impost sobre activitats econòmiques (IAE). El paguen les empreses amb un volum de negoci a partir d’1.000.000 d’euros per l’exercici de la seva activitat empresarial o professional. En aquest Impost la llei regula la possibilitat de bonificar, si així ho acorda cada ajuntament, aquelles empreses que generin energies renovables o que demostrin haver incrementat els contractes indefinits en la seva plantilla, per exemple.
  3. Impost sobre vehicles de tracció mecànica. Grava la titularitat dels vehicles d’aquesta naturalesa aptes per circular per les vies públiques, com cotxes o motocicletes. Queden fora de l’obligació de pagar aquest Impost, entre altres, els vehicles de persones discapacitades o les ambulàncies.

A més d’aquests impostos obligatoris, els ajuntaments podran decidir exigir de manera potestativa:

  1. L’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). Grava la realització de qualsevol construcció, instal·lació o obra que necessiti llicència, s’hagi obtingut o no, o presentació d’una declaració responsable o una comunicació prèvia. La persona obligada a pagar aquest Impost és aquella que suporta les despeses o el cost de realitzar l’obra.
  2. L’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. L’anomenada plusvàlua l’ha de pagar la persona propietària d’un terreny urbà quan el ven o la persona que rep el terreny de manera gratuïta per donació o herència, sempre que en el moment de la venda, donació o herència es comprovi que el valor del terreny s’ha vist incrementat des de l’adquisició anterior.

Exemple

Si una persona que va comprar el 2010 un habitatge per 100.000 euros el ven el 2024 per 150.000 euros, haurà de pagar la plusvàlua per l’increment de valor del terreny que s’hagi generat durant tots aquests anys. La plusvàlua es paga només per la part del terreny, no per la part de la construcció.

3. Què són les taxes i els preus públics?

Els ajuntaments poden exigir taxes per dos motius diferents:

  • Per un ús privatiu o un aprofitament especial del domini públic.

Exemple

La taxa per ocupació de la via pública amb taules i cadires, o la taxa per l’entrada de vehicles a través de les voreres (guals).

  • Per la prestació de serveis públics o la realització d’activitats administratives de la seva competència que afectin o beneficiïn de manera particular les persones que reben el servei o l’activitat. Per tant, no es poden cobrar taxes per serveis que beneficien de manera general la comunitat, com l’enllumenat públic o la neteja de la via pública. Exemple: Taxa pel servei de celebració de matrimoni civil, taxa per atorgament de llicències urbanístiques.

Sabies que…

Si bé el cobrament de taxes per part dels ajuntaments és opcional i cada ajuntament decideix quines taxes vol cobrar, a partir d’abril de 2025 els ajuntaments hauran d’exigir obligatòriament la taxa per recollida de residus. Per tant, aquesta taxa deixa de ser opcional.

Els preus públics, en canvi, podran ser exigits també per la prestació de serveis públics, però només si els presta el sector privat i no són imprescindibles o de recepció obligatòria per a la ciutadania.

Exemple

El preu públic pel servei de piscina o gimnàs municipal.

4. Quines són les aportacions d’altres administracions?

Les aportacions d’altres administracions públiques poden ser de dos tipus:

  • Transferències
  • Subvencions

Les transferències són una de les fonts de finançament més importants dels municipis. La llei regula les transferències de l’Estat i de la comunitat autònoma als municipis en concepte de participació en els seus tributs. Anualment, tots els municipis reben, tant de l’Estat com de la comunitat autònoma, una transferència en concepte de participació dels municipis en els seus tributs.

Important

Com més recaptin l’Estat i la comunitat autònoma, més gran serà la transferència que rebran els municipis per aquest concepte.

Els ajuntaments també poden rebre subvencions d’altres administracions. Les subvencions són aportacions econòmiques que només es poden destinar a finançar l’activitat o la inversió subvencionada.

És a dir, a diferència de les transferències, que serveixen per pagar indistintament totes les despeses de l’ajuntament, les subvencions s’atorguen per a una finalitat concreta.

Exemple

Amb els diners de la transferència de l’Estat en concepte de participació en els seus tributs, l’ajuntament finança de manera indistinta les seves despeses (personal, manteniments, lloguers, inversions…). En canvi, si la Diputació atorga a un ajuntament una subvenció per construir un poliesportiu, aquesta subvenció només podrà destinar-se a pagar aquesta construcció, de manera que si el poliesportiu no s’acabés construint, l’ajuntament hauria de retornar la subvenció.

5. Què són les contribucions especials?

Les contribucions especials són tributs que poden exigir-se quan es realitzen obres que beneficien de manera especial uns veïns concrets. Algunes obres municipals poden suposar un increment del valor dels immobles adjacents. En aquests casos, es pot establir que els veïns afectats contribueixin al cost de les obres mitjançant l’aprovació i el cobrament de contribucions especials.

Perquè es puguin exigir, és imprescindible que l’obra afecti de manera especial uns veïns determinats i que aquests obtinguin un benefici especial, normalment en forma de revaloració de les seves propietats.

Important

No es poden cobrar contribucions especials per obres que beneficiïn de manera general tot el veïnat.

Exemple

Es podrien cobrar contribucions especials per pavimentació de carrers i voreres; per la instal·lació, renovació o substitució de xarxes de clavegueram; per la plantació d’arbrat, i per la construcció de parcs i jardins d’interès per a un determinat barri, entre altres.

6. Es poden destinar tots els ingressos a qualsevol despesa de l'ajuntament?

Alguns ingressos financen de manera general totes les despeses de l’ajuntament, mentre que altres tenen un caràcter finalista, la qual cosa significa que només es poden destinar a cobrir una despesa específica o un tipus determinat de despesa.

Els recursos econòmics que s’han de destinar a una finalitat concreta són els següents:

  • Subvencions: Si l’ajuntament obté una subvenció d’una altra administració per fer una obra o activitat concreta, els diners només podran destinar-se a aquesta finalitat específica.
  • Contribucions especials: Aquestes s’han de destinar únicament a finançar l’obra concreta que ha motivat la seva imposició.
  • Ingressos derivats de la venda de patrimoni: Els diners obtinguts de la venda de béns municipals només poden utilitzar-se per finançar inversions, com ara la realització d’obres o la compra de béns (immobles, vehicles, mobiliari, etc.). No es poden emprar per cobrir despeses corrents, com salaris, manteniments o subministraments d’energia.
  • Préstecs: Quan l’ajuntament sol·licita un préstec, aquest només es pot destinar a finançar la inversió concreta per a la qual ha estat contractat.
  • Algunes sancions: Certes sancions, com les urbanístiques, només es poden destinar a despeses relacionades amb l’habitatge públic.