1. Què és el pressupost de l’ajuntament?
El Ple de l’ajuntament ha d'aprovar anualment el seu pressupost, el qual especifica les quantitats que l’ajuntament pot gastar com a màxim i en quines àrees durant un any natural (d’1 de gener a 31 de desembre), així com els ingressos previstos per finançar aquesta despesa. Així, els ingressos es consideren una estimació, mentre que les despeses tenen caràcter de límit màxim, de manera que l’ajuntament no pot superar l’import previst en el pressupost.
El pressupost de despeses estableix límits tant quantitatius com qualitatius. Això vol dir que no només fixa el màxim que es pot gastar, sinó també a quins àmbits es pot destinar. L’incompliment de qualsevol d’aquests límits donarà lloc a la invalidesa de la despesa realitzada. Per aquest motiu el pressupost és tan important per als ajuntaments i per a qualsevol administració.
Important
A més, el pressupost s’ha d’aprovar sense dèficit inicial, és a dir, l’import dels ingressos estimats ha de ser igual o superior a l’import de les despeses previstes. No es pot aprovar un pressupost que prevegi més despeses que ingressos, és a dir, amb un dèficit ja de partida.
2. Els veïns i les veïnes poden participar en l’elaboració dels pressupostos?
Alguns ajuntaments posen en marxa processos participatius perquè els veïns i les veïnes del municipi puguin decidir a què es destinarà part del pressupost de despeses.
Els pressupostos participatius són un procés de participació a partir del qual els veïns i les veïnes poden presentar, definir, prioritzar, votar i, en definitiva, escollir a què es destinarà part de les despeses. Aquests processos solen incloure la presentació i votació de propostes per part de la ciutadania i són una important eina de democràcia directa.
D’altra banda, la llei regula la possibilitat de fer reclamacions al pressupost abans de la seva aprovació definitiva. Un cop aprovat inicialment pel Ple de l’ajuntament, el pressupost s’ha d’exposar al públic durant 15 dies mitjançant un anunci al Butlletí Oficial de la Província. Durant aquest temps, qualsevol veí o veïna del municipi pot examinar-lo i presentar-hi reclamacions.
Exemple
Un cop publicat l’anunci, un veí podria presentar davant del Ple una reclamació perquè considera que el pressupost no preveu la despesa suficient per prestar correctament el servei de neteja viària.
El pressupost es considera definitivament aprovat si durant el termini d’exposició pública no s’hi han presentat reclamacions; en cas contrari, el Ple disposa d’un termini d’un mes per resoldre-les i aprovar definitivament el pressupost.
3. Què passa si el pressupost no s’aprova a temps?
El pressupost s’ha d’aprovar amb l’antelació suficient perquè pugui entrar en vigor l’1 de gener de cada any. Tanmateix, si no s’aprova abans d’aquesta data, el pressupost de l’any anterior es prorroga automàticament, ja que l’ajuntament ha de comptar sempre amb un pressupost vigent.
La pròrroga del pressupost de l’any anterior no impedeix que posteriorment, després de l’1 de gener, s’aprovi un pressupost nou per a l’any en curs.
Exemple
Això vol dir que un ajuntament pot començar l’any treballant amb el pressupost prorrogat, per exemple, durant gener i febrer, i posteriorment aprovar un pressupost nou que s’apliqui a partir de març.
No obstant això, en alguns casos l’ajuntament pot acabar treballant tot l’any amb el pressupost prorrogat si no s'aprova un pressupost nou.
4. Es pot modificar el pressupost?
Sí, es pot modificar el pressupost en determinades ocasions. Si sorgeixen necessitats imprevistes o l’ajuntament rep ingressos que permetin fer una despesa no prevista, es pot ajustar el pressupost. Així mateix, si sobren diners en algun apartat del pressupost, aquests es poden transferir a altres àrees en què el pressupost inicial no sigui suficient. Totes aquestes modificacions s’han de realitzar seguint els tràmits establerts per la normativa.
Exemple
La Generalitat concedeix a l’ajuntament una subvenció no prevista en el pressupost d’ingressos per substituir les lluminàries de l’enllumenat públic. Si aquesta inversió no estava recollida en el pressupost aprovat, correspondria modificar-lo a l’alça per incorporar aquesta nova despesa.
5. Què passa si, acabat l’any, no s’han complert les previsions del pressupost?
Un ajuntament no pot gastar més del que permet el pressupost, ja que les previsions de despesa tenen caràcter de límit màxim. En canvi, sí que pot passar que acabi tenint més ingressos dels que el pressupost va estimar inicialment. En aquest cas hi haurà un superàvit, ja que, un cop finalitzat l’any, els ingressos reals hauran estat superiors a les despeses efectuades. En canvi, si els ingressos reals han estat inferiors a les despeses, parlarem de dèficit. Aquest càlcul s'haurà de realitzar un cop acabat l'any, en el procés de liquidació del pressupost.
6. Per què els ajuntaments han de portar comptabilitat?
Els ajuntaments han de portar comptabilitat per registrar de manera cronològica totes les despeses, els ingressos i altres operacions econòmiques que realitzen. La comptabilitat permet conèixer en tot moment l’estat dels ingressos i de les despeses, així com obtenir informació detallada sobre la situació econòmica i patrimonial de l’ajuntament.
Cada any l’ajuntament ha d’aprovar el compte general referit a l’any anterior, el qual inclou els estats comptables que reflecteixen el resultat de l’activitat econòmica de l’ajuntament, la seva situació patrimonial i com s’ha executat el pressupost, és a dir, quant i en què s’ha gastat i els recursos que s’han obtingut. Alguns dels estats comptables més importants inclouen el balanç, el resultat econòmic patrimonial i la liquidació del pressupost.
