1. Què entenem per joventut?

Es pot respondre aquesta pregunta des de dues perspectives, plantejant altres dues qüestions:

1. Des de quina edat i fins a quina edat es considera jove una persona?

Les persones es consideren joves entre els 18 i els 29 anys. En alguns casos, aquest rang es pot estendre fins als 35 anys, ja que molts dels problemes més importants de la joventut es poden experimentar fins a aquesta edat.

  • Si es considera el grup d'entre 18 i 29 anys, es pot dir que el 13,83 % de la població catalana és jove.
  • Però si s’amplia la franja per incloure les persones de fins a 35 anys, es pot dir que més del 21,51 % de les persones que viuen als nostres pobles i al conjunt del país són joves.

2. Com viu i què fa el jovent?

Independentment de l’edat que tingui una persona, podem identificar-la com a jove per la seva manera de viure i per la seva activitat. Aquestes són les característiques que defineixen la condició juvenil. En destaquem els principals elements:

Aquestes polítiques tenen en compte la mirada comunitària (els individus i els seus determinants psicosocials i ambientals dintre de la comunitat), interseccional (analitzant les desigualtats) i transversal (tenint en compte les àrees especialitzades per promoure una visió compartida amb perspectiva juvenil).

És especialment rellevant tenir en compte la diversitat de les persones joves pel que fa als eixos d’interseccionalitat (gènere, edat, origen, diversitat i classe social). Per tant, les polítiques de joventut s’adrecen a un públic jove en general, però també inclouen mesures específiques per a grups concrets, com les persones joves amb discapacitat.

S’aprèn a conviure en comunitat, amb la família, amb les amistats, amb les associacions o grups informals, amb els mitjans de comunicació, amb les xarxes socials i amb el consum i la pràctica cultural.

A més, aquesta convivència també es fomenta a través del sistema educatiu, incloent-hi els ensenyaments professionals, els estudis superiors i els centres d’ensenyament universitari, entre altres.

Més que en qualsevol altra etapa, la joventut posa el centre de la vida en les relacions de grup. Els iguals són la referència essencial, el vehicle per a la majoria d’aprenentatges i els còmplices dels projectes vitals. Gairebé res en les persones joves no s’escapa de la influència de les amistats i, també en aquest sentit, les vivències grupals i les relacions emocionals ho condicionen tot i tot ho fan possible.

A més de rebre informació i coneixement, les persones joves aprenen a través de la pràctica. Experimenten amb el que tenen a mà i busquen nous recursos. No en tenen prou amb la teoria; exploren totes les possibilitats per veure si els atrauen o els resulten útils. Experimenten amb el coneixement, la diversió, els consums, les relacions de grup i afectives, la sexualitat, la cultura i l'expressió d'idees i sentiments.

Durant la joventut, les persones es construeixen a si mateixes, construeixen la seva identitat individual i col·lectiva. Gràcies als aprenentatges i a l’experimentació, tenen al davant diversitat d’opcions i comencen a fer les tries que seran essencials per a la resta de la seva vida. Es consoliden els valors associats a l’amistat i a les relacions comunitàries i es defineixen les seves creences en tots els àmbits. La religiositat o l’espiritualitat prenen forma, es construeix la seva ideologia i es prenen opcions estètiques en tots els camps de l’activitat social. Es defineixen també les seves habilitats i competències comunicatives, que seran usades per expressar-se públicament en termes socials, polítics, culturals i artístics.

La transició cap a la vida adulta comporta una sèrie de decisions que poden arribar de forma successiva o simultània. Les persones joves entren en el món laboral, exploren els seus aprenentatges professionals i, en ocasions, opten per l'emprenedoria. Enfrontant-se a reptes com la recerca de feina, l'emancipació de la llar familiar i l’adquisició d'un habitatge, les persones joves guanyen independència i assumeixen noves responsabilitats. En alguns casos, aquesta transició també implica la criança, cosa que marca un canvi significatiu en els seus estils de vida i compromisos.

2. Per què és important atendre les persones joves?

Aquesta pregunta podria semblar supèrflua si la importància de l’etapa juvenil formés part dels grans consensos socials, però com que tot sovint s’expressen dubtes sobre aquesta necessitat, oferim aquí onze raons per les quals és essencial atendre de manera adequada les persones joves.

  1. Perquè són multitud. Les persones joves representen entre el 13 i el 21 % de la població. Si el jovent no està bé, el país tampoc.
  2. Perquè és molt de temps. Les persones experimenten la joventut, en qualsevol de les seves diverses etapes. És crucial garantir el seu benestar durant aquest període.
  3. Perquè són diverses. Les persones joves són plurals i s’han de tenir en compte des de la perspectiva interseccional, és a dir, atenent als eixos de desigualtat que pateixen per raó de gènere, edat, origen ètnic, religió, diversitat o classe social.
  4. Perquè dubten. Durant la joventut tot es posa en qüestió i es busquen respostes per a tots els àmbits de la vida. Les respostes les han d’elaborar les mateixes persones joves, però necessiten acompanyament i suport inequívoc per prendre les pròpies decisions, tant si són encertades com si no.
  5. Perquè els seus referents canvien. Durant aquesta etapa vital, els seus referents canvien, passen de ser la família o els/les tutors/es legals a ser el grup d’iguals, les amistats o altres referents adults. Aquest canvi pot fer trontollar les seves bases i poden sorgir nous models de lideratge en les seves vides.
  6. Perquè el futur és ple de reptes. Hi ha un ampli consens social sobre els diversos reptes que el món haurà d’afrontar durant les properes dècades, incloent-hi el canvi climàtic, la transformació digital, la precarietat laboral, l’evolució de models econòmics, els sistemes de governança en discussió i la proliferació de malalties mentals, entre altres. És a les persones joves a qui correspondrà fer front a aquest conjunt de desafiaments.
  7. Perquè necessiten criteris. Mai al llarg de la història les persones joves havien estat destinatàries d’una quantitat tan gran d’informació, coneixement, soroll comunicatiu, pressió mediàtica i màrqueting agressiu com en l’actualitat. Necessiten desenvolupar criteris per fer front a aquests reptes i gestionar-los de manera raonable.
  8. Perquè han de transformar el talent en projectes. Els recursos disponibles per a les persones joves per emprendre projectes en qualsevol àmbit són ara més importants que mai. Els cal acompanyament per gestionar-los i transformar el seu talent en propostes de futur.
  9. Perquè busquen xarxa social. Les noves formes de comunicació i relació social afebleixen les xarxes socials de base, i cal reforçar-les o trobar alternatives per seguir al costat de les persones joves.
  10. Perquè innoven. La comunicació global sovint ofereix solucions estàndard per a tots els aspectes importants de la vida. No obstant això, només a través de la creativitat i l'expressió pública d'idees les persones joves podran descobrir les seves pròpies respostes als desafiaments que han de superar. Per això, és crucial donar suport a la innovació i la creativitat juvenil i fomentar-les mitjançant un acompanyament adequat.
  11. Perquè no tenen espais. El jovent té espais molt limitats als seus habitatges i els espais de socialització estan majoritàriament associats a la lògica del mercat. Per tant, cal posar a la seva disposició espais lliures, sense barreres econòmiques, en els quals puguin relacionar-se, expressar-se, aprendre en comunitat i emprendre projectes.

Important

Els cal acompanyament. La major part de dificultats que afronten les persones joves tenen a veure amb la presa de decisions quotidianes en els seus entorns de proximitat, i és en aquest àmbit (el poble, el barri, la comunitat o el carrer) on necessiten serveis i professionals que les acompanyin i els donin suport.

3. Quines dificultats ha d’afrontar el jovent?

En la creació i el desenvolupament del projecte de vida

Prendre decisions sobre l’itinerari vital resulta molt difícil per a les persones joves. Perquè:

  • Han de prendre decisions en un moment en què la mateixa personalitat i els projectes de futur estan en construcció i tot els fa dubtar.
  • Poden iniciar relacions amb altres persones que poden convertir-se en un projecte familiar.
  • El món professional és en plena transformació pels canvis tecnològics i dels models econòmics.
  • El sistema de formació professional i universitari, tot i que va millorant, no té encara un model adequat d’encaix entre els estudis i el mercat laboral.

En la salut emocional

Els reptes globals d’ordre econòmic, social, climàtic i cultural tenen una especial afectació en la salut emocional de les persones joves. Perquè:

  • Els grans reptes plantegen interrogants no resolts per al futur immediat, i les persones joves han de construir les seves vides durant aquest cicle vital enfrontant-se a un món ple d’incerteses.
  • Amplis sectors socials s’adonen que, per primera vegada, les persones joves poden trobar més dificultats per construir les seves vides en comparació amb les generacions anteriors.
  • L’actual sistema econòmic i el mercat de consum exerceixen una pressió estètica, professional i cultural desproporcionada, que es focalitza especialment en les persones joves
  • Vivim en un període de grans transformacions socials, culturals, econòmiques i tecnològiques, de resultats encara imprevisibles, que incidiran de manera desconeguda en la vida adulta de les persones que avui són joves.
  • L’evolució social i política ens porta a defensar drets i llibertats que, paradoxalment, no estan socialment garantits. Aquesta contradicció es manifesta en la vida quotidiana de les persones joves, en la seva identitat de gènere, en les relacions sexuals, en la convivència entre cultures diverses, en els consums, en l’expressió pública d’idees i en la vida cultural i artística.

En l’ocupació

Fins i tot en els cicles econòmics positius, les persones joves tenen habitualment els nivells més elevats d’atur. Perquè:

  • S’incorporen al món del treball per primera vegada i això exigeix un aprenentatge.
  • No disposen d’experiència.
  • Han d’encaixar els estudis que han realitzat en el mercat laboral, i això no sempre és fàcil.
  • Tot sovint, les primeres feines són precàries, de curta durada, a temps parcial i mal retribuïdes.
  • Desconeixen els drets laborals i els mecanismes de contractació.
  • Els nous llocs de treball encara estan per crear.

En l’habitatge

L’emancipació física és el repte més difícil que ha d’afrontar el jovent. Perquè:

  • L’edat mitjana a la qual les persones joves aconsegueixen l’emancipació a l’Estat espanyol és la més alta de l’Europa occidental i se situa al voltant dels 29 anys.
  • Els preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, fan complicat que una persona jove, sola o en parella, hi pugui accedir durant els primers anys de la seva vida autònoma.
  • El mercat de l’habitatge els obliga a dedicar-hi un percentatge desproporcionat dels seus ingressos, molt per damunt del 30 % recomanat.
  • La dificultat de trobar habitatge assequible en l’entorn proper els obliga a plantejar-se viure fora del lloc de naixement.

4. Què fa l’Administració per les persones joves?

L’Administració té dues grans maneres de dedicar atenció a les persones joves.

1. Desplegant polítiques generals (a càrrec del govern estatal i autonòmic)

Són les actuacions que realitzen els governs estatal i autonòmic, amb mesures legislatives i a través del funcionament dels grans sistemes d’atenció a la ciutadania.

Aquestes mesures s’adrecen generalment al conjunt de la ciutadania, però tenen una afectació directa en les condicions de vida de les persones joves. Allò desitjable és que, en desplegar-les, hi hagi consciència d’aquestes afectacions i es dissenyin tenint en compte les especials circumstàncies del jovent.

A continuació es detallen les diferents àrees clau:

  • Sistema d’educació postobligatori
  • Polítiques laborals i ocupacionals
  • Polítiques d’habitatge
  • Sistema sanitari
  • Sistema d’atenció o serveis socials
  • Sistema de garantia de drets
  • Polítiques d’acompanyament vivencial

2. Desplegant polítiques de proximitat (a càrrec de les administracions locals)

Són les actuacions que es realitzen des de les administracions locals, que en el nostre entorn es concreten en els ajuntaments, amb el suport de consells comarcals i diputacions provincials.

Es dediquen específicament a atendre les necessitats del jovent, connectant-los amb les grans accions legislatives del govern i desenvolupant mesures concretes dissenyades específicament per a aquest grup demogràfic al seu territori. Aquestes polítiques tenen en compte diverses perspectives, incloent-hi la comunitària (que considera els factors psicosocials i ambientals dins de la comunitat), la interseccional (que analitza les desigualtats) i la transversal (que inclou àrees especialitzades per promoure una visió compartida amb perspectiva juvenil).

Aquestes necessitats són les següents:

  • Acompanyament en el projecte vital de les persones joves, adaptat a les realitats personals
  • Disseny i aplicació de plans locals integrals d’atenció a la joventut
  • Conjunt de serveis d’informació, orientació i assessorament en totes les especialitats possibles
  • Disposició i gestió d’equipaments de serveis a la joventut
  • Dotació d’equips professionals per atendre les persones joves en proximitat
  • Programació d’activitats de tot tipus adreçades al jovent (formatives, de lleure, d’oci, festives, artístiques, etc.)
  • Programació d’activitats de tot tipus protagonitzades o impulsades pel jovent
  • Disposició de recursos per donar suport a l’empoderament i l’emprenedoria
  • Suport a organitzacions juvenils, formals o no
  • Serveis de promoció de la creació artística i cultural i de l’expressió juvenil
  • Programes de promoció de la participació juvenil en projectes propis o en el govern de la comunitat
  • Programes de prevenció en l’àmbit social i de la salut
  • Programes de mobilitat, ocupació i habitatge