2. Una bona estratègia de joventut

1. Cal conèixer-la

És comú que les persones expressin opinions sobre la joventut, però és important entendre que les converses informals i les opinions personals no sempre proporcionen una comprensió completa dels desafiaments i les necessitats de les persones joves. L'Administració necessita disposar d'eines que permetin obtenir un coneixement objectiu sobre les seves condicions de vida, com han evolucionat en el temps i quins canvis es poden anticipar. Hi ha tres grans maneres d’obtenir aquest coneixement:

1. Recollir informació. La informació ja existeix i només cal estructurar-la. Totes les àrees de l’Administració que interactuen regularment amb joves disposen de dades rellevants. És necessari establir un sistema per recopilar aquestes dades de manera regular i sistemàtica. Les àrees principals inclouen: ocupació, educació, activitat econòmica, salut, activitat cultural i artística, mobilitat i habitatge.
2. Estar-hi en contacte. Necessitem professionals que estiguin en contacte habitual amb les persones joves, que puguin recollir reptes, opinions, emocions, interessos i preocupacions. Aquesta interacció es pot produir en diversos llocs, com carrers, centres juvenils, llocs d'oci, esdeveniments culturals i qualsevol altre lloc on es reuneixin.
3. Posar el focus en els temes d’interès. Cal prioritzar i decidir què és el més important a cada municipi o territori, i fer encàrrecs professionals per estudiar-ho, extreure’n conclusions i proposar mesures d’actuació.

2. Cal demanar-los l’opinió

Parlem de persones i no podem prendre decisions sobre elles sense conèixer la seva opinió. Com ho fem?

1. A través del món associatiu. Entitats de lleure, de cultura popular, esportives, d’aficions i, fins i tot, organitzacions polítiques i sindicals juvenils.
2. A través dels grups informals. Les persones joves s’ajunten espontàniament per donar satisfacció als seus interessos i les seves necessitats, i la major part de vegades no ho fan a través d’associacions, sinó amb grups informals. S’agrupen per sortir de festa, per jugar, per conversar, per comprar, per practicar esport, per viatjar, per escoltar i fer música i per donar satisfacció a qualsevol interès que puguin tenir.
3. A través d’òrgans de participació. De vegades hi ha un consell de joventut al municipi o alguna organització que té aquesta funció. Però es pot crear també l’assemblea de suport a un espai de joves, o la comissió que organitza la Festa Major jove, o el col·lectiu que programa un cicle artístic…
4. A través de consultes generals. Una enquesta sobre les condicions de vida del jovent o sobre algun tema puntual d’interès pot ser un bon recurs per objectivar l’opinió. Però s’ha de mesurar bé quan i com es fan aquestes consultes, perquè són cares i cal assegurar que els resultats obtinguts s’usaran efectivament per treballar-hi directament.
5. A través de les xarxes socials. La població juvenil és digital i tecnològica i les xarxes socials esdevenen part de la seva realitat. Per tant, cal endinsar-se en aquest món virtual per demanar la seva opinió i canalitzar-la

3. Cal atendre les necessitats immediates

Les persones joves es troben amb dificultats quotidianes que requereixen una resposta immediata mitjançant els recursos activats per les institucions locals. Per atendre les persones joves, aquests recursos poden ser:

1. Espais. De reunió, de diversió, per estudiar, per atendre les seves aficions de qualsevol tipus, per iniciar projectes emprenedors, per reunir els grups informals o associatius, per dur a terme pràctiques culturals i artístiques… La socialització i les relacions amb els iguals són fonamentals durant la joventut. Si no abordem aquesta necessitat, difícilment podrem avançar.
2. Orientació. Ser jove implica dubtar. Han de prendre innombrables decisions que, en molts casos, determinaran la direcció del seu futur. Per tant, és essencial proporcionar serveis d’assessorament o orientació en tots els àmbits possibles de la seva vida.
3. Acompanyament. No hi ha una manera senzilla d'explicar-ho, però és essencial que les persones joves tinguin a prop persones expertes que els donin suport i les acompanyin en la presa de decisions, ja sigui en la seva vida en general o quan s'enfronten a dificultats o dubtes mentre emprenen projectes de qualsevol mena. Aquesta necessitat, sense excepció, requereix la presència d'equips professionals compromesos amb la proximitat i el suport.
4. Recursos. L’assessorament i l’acompanyament són essencials, però s’han d’activar recursos que puguin impactar en la població juvenil.

4. Cal afavorir que participin en la solució

La participació consisteix a promoure que les persones siguin protagonistes dels projectes que donen satisfacció a les seves inquietuds i que contribueixen a solucionar els seus problemes. Els referents adults tenen un paper d’acompanyament i/o facilitador, però són les persones joves les que han de liderar els seus projectes vitals.

Això és exactament el que ha d’afavorir un bona estratègia adreçada al jovent: que siguin les pròpies persones joves les que despleguin les actuacions que han de donar resposta a les seves necessitats.

La norma: res que pugui fer una persona jove per satisfer les seves necessitats no ho ha de fer una persona adulta.

5. No parar

Constància i continuïtat. La joventut, tal com hem dit, és un període d’aprenentatge i experimentació, en què l'assaig i error és la norma. És essencial continuar, perseverar i insistir, tant per a les persones joves com per a aquells que les assessoren. Cap estratègia dirigida a la joventut té un final clar. Fins i tot quan sembli que no funciona, és important continuar endavant. Ni el present ni el futur tenen un termini fix. Aquesta tasca és constant i en curs.

Una afirmació clàssica quan es parla de persones joves és que són el futur.

Tanmateix, és injust limitar la nostra visió de les persones joves únicament al seu paper com a futur. De fet, aquesta perspectiva pot ser considerada egoista.

Les persones joves no són un material que hem de modelar per ajustar-les a les formes i característiques que desitgem en les persones adultes del futur de la societat.

I aquest futur que tothom desitja esplèndid l’han de construir les persones joves, justament perquè seran elles les que hi desplegaran la seva vida.

Les quatre claus del present del jovent que determinaran el futur de tota la societat són:

1. Els aprenentatges
   • L’educació no formal. Allò que anomenem educació no formal és tan important com l’educació formal. És imprescindible que les persones joves aprenguin a viure en comunitat i puguin fer-hi aportacions a partir de valors democràtics, d’igualtat i de solidaritat. En aquesta educació els grups d’iguals tenen una importància clau.
   • L’educació postobligatòria. Hem de garantir un bon sistema d’educació postobligatòria perquè les persones joves adquireixin coneixements per tal de ser competents en el desenvolupament del seu projecte de vida amb relació a l’ocupació.
   • L’empoderament i l’emprenedoria. Quan les persones joves despleguen els seus projectes es donen uns aprenentatges que els serveixen per a la resta de seva vida. Per aquesta raó, en les polítiques de joventut no són tan importants els resultats ni la finalització dels projectes. Es posa en valor l’experiència, la provatura, el repte de desplegar per si mateixos, amb les seves capacitats, poques o moltes, les pròpies ambicions.
2. Les condicions de vida. Els recursos destinats al jovent no són projectes de futur, sinó de present. Les persones joves han de tenir condicions de vida dignes avui en dia. Això inclou tenir accés a alimentació adequada, a educació de qualitat, a oportunitats laborals, a la possibilitat d'independitzar-se, a viure en habitatges dignes i a disposar d'espais adequats per expressar les seves idees. Aquests elements són essencials perquè puguin viure la seva joventut de manera plena. Sense això, parlar del futur no té sentit.
3. La socialització. Les persones joves construeixen la seva personalitat a través de la vida social. Les amistats, la parella, la colla per sortir, el club esportiu, l’entitat de lleure, el grup artístic, l’associació reivindicativa… La socialització és una part essencial en la vida del jovent, que afecta els seus projectes materials i la seva salut emocional, i si no la poden desplegar en condicions, tots els projectes de futur estaran hipotecats.
4. La sostenibilitat. És urgent adoptar un estil de vida més conscient, ja que el canvi climàtic és una realitat tangible amb repercussions diàries. Aquesta és la realitat que les persones joves hereten. Les seves iniciatives han de prioritzar el respecte pel medi ambient, amb un enfocament econòmic sostenible, minimitzant els residus, estalviant energia i fent un ús prudent dels recursos naturals. És responsabilitat de les autoritats crear les condicions que permetin al jovent dur a terme aquesta tasca de manera efectiva i sostenible.

Gairebé sempre que parlem de la joventut o surt una notícia relacionada amb ella, sovint la percebem com un problema. A banda de ser injust, perquè viuen o pateixen les conseqüències del món que han construït les generacions anteriors, oblidem la seva important contribució al benestar del conjunt de la societat.

Els camps on és imprescindible l’aportació del jovent són:

• La innovació i la creació. La innovació implica usar els recursos de què disposem de manera diferent a la que fins ara coneixíem per crear productes sorprenents, que donin respostes singulars als problemes que patim o a les necessitats que tenim. La perspectiva de les persones joves és essencial per a la innovació, com es demostra diàriament en la pràctica. No existeix àmbit del coneixement o de la vida pública en què les propostes innovadores no siguin protagonitzades per joves.

• L’adaptació al canvi. Ens agradi o no, la tecnologia, els mitjans, les xarxes, els sistemes productius, les necessitats socials, la creació artística i les relacions comunitàries es transformen. Ningú no s’adapta als canvis com ho fa el jovent. Modifiquen hàbits, utilitzen els recursos disponibles de manera creativa, afronten les dificultats amb noves perspectives i superen els entrebancs amb resiliència. No és simplement que les persones joves s’adaptin als canvis; més aviat, elles impulsen la societat a introduir les transformacions necessàries.

• Ens alerten dels problemes. El jovent no és el problema, sinó el detector de problemes. Les persones joves ens presenten cada nova crisi que hem d'afrontar, ja sigui econòmica, cultural, social o de salut. No ens porten problemes; al contrari, són els primers a detectar-los, denunciar-los, fer-los visibles i alertar-nos sobre la necessitat de trobar solucions. Actuen com a exploradors socials que s'avancen al camí i ens prevenen del que trobarem més enllà de la propera corba.

• Són la massa crítica. Les persones joves són les que omplen els espais culturals, les que encapçalen les manifestacions, les que aixequen el crit d’alerta, les que validen amb la seva pràctica les noves propostes, les que nodreixen els equips de voluntaris, les que s’aventuren en la recerca, les primeres que afronten els riscos, així com les més actives i compromeses amb els moviments socials.

• Són les emprenedores. Les persones joves són les que s’arrisquen, les primeres a dur a la pràctica les idees quan encara són un garbuix de dubtes, les que assumeixen la possibilitat d’equivocar-se per poder avançar, les que fan evolucionar els models econòmics i socials a partir de l’assaig i error, les que tenen finalment èxit i arrosseguen darrere seu la resta de la societat.

Atendre el jovent és una obligació de l’Administració, però és també una responsabilitat col·lectiva. Cal que la ciutadania prengui consciència que tenir cura de la joventut és contribuir al benestar social avui i una garantia de futur.

Es presenten, a continuació, algunes claus per canviar la percepció que tenim del jovent i millorar la seva integració:

• Pensar en positiu. La majoria de vegades que persones joves apareixen als mitjans és per fer referència a dificultats, riscos, queixes, crisis o conflictes. Sense adonar-nos-en, negativitzem la idea que tenim de la joventut i la traslladem a la nostra vida quotidiana. Cal posar en relleu tot allò de positiu que aporta la joventut a la societat, destacar-ne les virtuts i convertir-ho en exemple a seguir per la resta de la comunitat.
• Confiança. Moltes iniciatives juvenils es descarten per desconfiança en les persones joves. Un grup de joves reunit en una plaça no és una amenaça, l’ús d’estètiques disruptives no és un atac contra ningú, deixar en mans d’un col·lectiu juvenil qualsevol projecte o activitat no és més arriscat que deixar-ho en mans d’una entitat formal, demanar l’opinió al jovent no ens portarà a propostes desenraonades, el criteri de les persones joves no és menys vàlid que el de les adultes, exigir als joves que no cometin cap error o que tot els surti bé no és raonable.
• Paciència. Ningú no neix ensenyat, i si no s’experimenta, no s’avança. Quan més s’ha de fer costat a les persones joves és quan s’equivoquen perquè, de cada ensopegada, en sorgeix un aprenentatge, i el mètode d’assaig i error està més que contrastat. En els projectes juvenils, tan important és el recorregut i l’experiència com el resultat final. Cada cop que una proposta falla, és una oportunitat per tornar a provar-ho.
• Obrir la ment. La disrupció forma part del paquet que acompanya les persones joves. L’estètica, l’estil, les opinions, els gustos i fins i tot la ideologia, en mans del jovent, porta tot sovint al límit la tolerància social, perquè en la seva recerca de la pròpia personalitat posen en tensió la capacitat de l’entorn d’assumir canvis. No cal estar d’acord amb les persones joves, i tampoc no és necessari donar suport a qualsevol projecte que impulsin, però és necessari permetre que s’expressin, que s’expliquin i que manifestin les seves opinions i els seus estats d’ànim, per molt divergents que puguin ser.
• Conflictes. Cal assumir el conflicte com una part consubstancial de les relacions socials i, per tant, també en el jovent. La màxima aspiració en la relació amb les persones joves no ha de ser l’absència del conflicte, sinó la gestió adequada del conflicte. El conflicte hi serà i cal assumir-lo, i posar sempre per davant el diàleg i la confrontació de papers. Per aquesta mateixa raó, la resposta adequada a un conflicte en què intervenen joves gairebé mai no és la prohibició, sinó el pacte i la regulació acordada.
• Validar la seva cultura. Acceptar les pràctiques culturals i artístiques de les persones joves no sempre és fàcil perquè tot sovint fugen de la norma i busquem obertament la disrupció. Però és a partir de les seves pràctiques que es relacionen, que se socialitzen, que construeixen les seves idees i posicions i que es relacionen amb el seu entorn. Les seves formes d’expressió formen part de la cultura, i és bo i necessari que entrin en diàleg i contrast amb les manifestacions artístiques més clàssiques. Avui no sabríem viure sense manifestacions culturals i artístiques que en el passat van impulsar joves i que eren denigrades per la cultura majoritària.
• Parlem-hi. Tot sovint el jovent ha d’arrossegar l’estigma de ser poc participatiu. Cal crear espais de relació regular amb les persones joves, de manera que es normalitzi el diàleg. I cal preguntar i demanar la seva opinió, atansar-s'hi i demanar explícitament el seu parer, per estrany que pugui semblar. És una cosa que fem poc. Rarament ens deixaran sense resposta si els preguntem. Parlem-hi.