3. Polítiques de joventut als municipis

Considerem els següents factors que justifiquen aquest enfocament:

• Totes les mesures que s’adrecen específicament a les persones joves, fins i tot les que s’impulsen des del Govern, com les ocupacionals o les d’habitatge, es concreten a través del contacte directe i personalitzat i fan necessària una xarxa de serveis que treballi des de l’entorn proper.
• El món juvenil s’organitza a través de les relacions personals i grupals que es produeixen en la comunitat en què viuen, i pràcticament totes les accions que els adrecem passen per l’acceptació del grup d’iguals.
• La presa de decisions de les persones joves passa en bona mesura per la confiança en els seus interlocutors, que s’aconsegueix només amb el contacte directe i continuat amb professionals especialistes.
• La majoria dels espais de relació i trobada, en els quals es desenvolupen gairebé totes les dimensions de la vida de les persones joves, són a l’entorn més proper: el carrer, el barri, l’associació, la plaça, el bar, la biblioteca…
• Els processos d’aprenentatge de les persones joves requereixen temps, empatia i orientació, i aquest acompanyament només es pot oferir des de la proximitat.

Entendre la raó d'existir de les regidories especialitzades en joventut és crucial per a una gestió municipal efectiva. A continuació, es detallen diversos aspectes que ressalten la importància d'aquestes estructures:

• Les condicions de vida de les persones joves, el seu comportament i el seu estil de vida tenen unes característiques diferenciades que han de ser conegudes i explorades pels i les professionals que les atenen.
• Els serveis sectorials dels ajuntaments (ocupació, habitatge, salut, cultura) que atenen el conjunt de la població no disposen de coneixement suficient sobre les característiques dels joves i no coneixen les tècniques d’intervenció que són necessàries per atendre’ls fora dels espais formals.
• L’acompanyament, el suport, l’orientació i l’assessorament a les persones joves requereixen l’existència de professionals especialitzats que els destinin tota la seva dedicació.
• Les persones joves han de ser ateses per les àrees de cultura, treball, serveis socials i moltes altres, i difícilment aquestes ho faran si no hi ha una unitat tècnica de joventut que faci d’enllaç entre els seus serveis i les persones joves.
• Hi ha serveis i programacions que només es desenvolupen des d’una àrea de joventut, com els serveis d’informació, orientació i assessorament, les programacions d’activitats, la promoció de la participació juvenil o el suport a iniciatives juvenils, que no necessàriament han de reeixir però que són necessàries per als seus aprenentatges.

Les polítiques locals de joventut s’han consolidat durant els darrers anys i és habitual trobar serveis que s’adapten a les singularitats de cada municipi o territori.

La diversitat geogràfica dels ajuntaments de la província de Barcelona fa que cada territori disposi de diferents suports en funció dels recursos. En aquest sentit, es presenten una sèrie de recursos representatius que podrien oferir-se des dels ens locals:

• Un espai de referència. De vegades en diuen equipament de serveis a la joventut; tot sovint són casals de joves, però també poden ser serveis d’informació juvenil o sales especialitzades de centres cívics, hotels d’entitats o equipaments culturals. Es tracta, en termes general, d’un punt centralitzat d’atenció a les persones joves, un indret en el qual trobaran professionals per atendre-les en qualsevol àmbit del seu interès i en diversitat d’ofertes comunitàries, lúdiques, formatives i culturals.
• Un servei d’informació juvenil. És un espai especialitzat a recollir, administrar i difondre informació d’interès per a les persones joves. De vegades inclou espais de treball i tot sovint disposa de recursos especialitzats, amb orientació i assessorament en temàtiques diverses (ocupació, habitatge, associacionisme, salut, sexualitat, mobilitat, etc.).
• Un òrgan de participació. Sempre hi ha algun mecanisme per facilitar o promoure la participació de joves al municipi. De vegades és un consell de joves, però pot ser una comissió de festes, una coordinadora d’entitats juvenils, un consell consultiu per al casal de joves o entitats ad hoc per a l’organització d’esdeveniments concrets.
• Una programació d’activitats. Normalment, és la part més visible de les polítiques de joventut. Es tracta de programacions d’activitats de diferent naturalesa, que inclouen cursos i tallers, cicles culturals, projeccions audiovisuals, festes i celebracions, xerrades, assemblees i trobades juvenils, tornejos esportius, concursos artístics, sortides i viatges, etc. Sovint estan organitzades temporalment, per cicles estacionals, i en ocasions són temàtiques.
• Oci alternatiu. La denominació pot ser diversa, però es tracta de programacions d’activitats nocturnes o de cap de setmana que intenten oferir alternatives a l’oci de consum, amb continguts educatius o culturals o, simplement, amb pràctiques saludables.
• Subvencions i beques. Recursos pressupostaris per subvencionar entitats juvenils i projectes de col·lectius juvenils, i beques i ajuts per a la producció i el desenvolupament de projectes emprenedors.
• Programes ocupacionals. Programes que poden oferir assessorament laboral o programes d’acompanyament a col·lectius concrets de joves per facilitar el procés de cerca de feina, amb formacions per millorar les seves competències, pràctiques en empreses, tastos d’oficis per descobrir vocacions, etc. Aquests programes es desenvolupen normalment en coordinació amb àrees de promoció econòmica o de treball.
• Prevenció. Tota política de joventut és, en termes generals, preventiva, perquè promou hàbits i aprenentatges que orienten les persones joves cap a projectes de futur profitosos. Pràcticament sempre hi ha programes per prevenir comportaments o pràctiques de risc, així com la caiguda en dinàmiques socials d’exclusió: prevenció de consums i d’assetjament, educació sexoafectiva, trastorns alimentaris i accidentalitat amb vehicles, entre altres.
• Promocions d’habitatge. S’adrecen a persones joves, ja sigui a través del lloguer o de la compra. Aquestes iniciatives rarament les assumeix una àrea de joventut en solitari i normalment són compartides amb urbanisme.
• Cogestió. Quan la promoció de la participació juvenil es consolida, apareixen amb freqüència propostes de cogestió d’espais o equipaments, de serveis o de programacions, en les quals l’Administració local comparteix amb col·lectius o entitats juvenils la responsabilitat d’impulsar propostes adreçades al conjunt de la població jove.
• Pressupostos participatius. L’origen dels pressupostos participatius van ser les iniciatives impulsades per les polítiques de joventut. Les persones joves trien en quins projectes es gastaran dotacions pressupostàries que l’ajuntament posa a la seva disposició, i els mateixos col·lectius són els encarregats d’executar-los. El jovent aprèn a elaborar projectes i prototips, a defensar-los davant dels seus iguals, a participar democràticament per triar els més rellevants i a dur-los a la pràctica amb les pròpies habilitats i competències.
• Programes de suport a la criança. Són programes específics per a l’acompanyament i el suport dedicats a promoure les habilitats i competències parentals per a una criança positiva: estils parentals, normes i límits, dinàmiques familiars i relacionals, desenvolupament evolutiu d’infants segons l’edat, autoconcepte i autoestima, violència i criança, assertivitat i escolta activa, resolució de conflictes i negociació, comunicació, hàbits i rutines, ús de les TIC, consum de substàncies i pantalles, educació sexual, etc.

Les polítiques locals de joventut segueixen, generalment, una pauta comuna i ofereixen programacions i serveis que es poden trobar gairebé en qualsevol lloc.

Per treballar amb persones joves, la proximitat és un element essencial. Per entendre-ho, es detallen a continuació alguns exemples concrets de la riquesa de les polítiques de joventut en aquest sentit: