4. El món amb ulls joves

Entendre les persones joves és entendre la seva diversitat i atendre-les des d’una mirada comunitària, interseccional i transversal. Per tant, cal tenir presents les persones joves que puguin estar afectades per raó de gènere, edat, origen, diversitat, discapacitat i classe social.

És impossible entendre la realitat i la manera de viure de qualsevol col·lectiu sense fer l’esforç d’adoptar el seu punt de vista. No es pot entendre ni atendre les persones joves si no canviem la mirada amb què les observem. Què sabem de les persones joves? Ens hem aturat mai a pensar de quina manera veuen el món que els hem deixat en herència?

No hi ha cap procés d’aprenentatge i de construcció de la pròpia identitat de les persones joves que no passi pel filtre del seu grup d’iguals o, comunament dit, de la colla. Els moments i els espais de socialització del jovent són la clau a partir de la qual podem començar a relacionar-nos amb ell i entendre el seu món.

Hem de saber, per tant, quins són els seus espais de referència.

• Espais formatius postobligatoris. Les universitats, els espais de formació professional i els sistemes de formació postobligatòria són els espais on les persones joves configuren en llibertat grups d’amistats. Allí reben informacions del món social, cultural i polític i allí es construeix el seu projecte vital.
• Anar de festa. Espais d’oci, establiments de menjar ràpid, bars, discoteques, concerts… El jovent ocupa el seu espai de temps lliure amb oci, generalment de consum, vinculat a establiments que el busquen com a client. Ens agradi poc o molt, és un espai essencial de socialització. Si volem entendre el jovent i atendre les seves necessitats i inquietuds, hem de treure-hi el nas.
• Els espais espontanis. Tot sovint, les persones joves no es troben on volen, sinó on poden. El banc d’una plaça, una cantonada tranquil·la, un parc, un solar o descampat, els porxos d’un edifici, el racó d’unes obres o d’un edifici en construcció o qualsevol indret impensat. La majoria passen, amb més o menys intensitat, per aquests espais de trobada, i allí es configuren, també, les seves idees i els seus posicionaments socials.
• Equipaments esportius. La pràctica d’activitat física és una de les vies d’escapament més freqüents per a les persones joves. La pertinença a un club esportiu no passa només pels entrenaments i la competició, sinó també per la configuració del grup, la trobada lúdica que en deriva i, és clar, l’espai referencial de la pista esportiva. Els poliesportius municipals, els camps de futbol, les pistes d’atletisme, les piscines, el bàsquet, el rugbi o qualsevol altra modalitat són una referència d’incalculable valor per a l’educació informal del jovent.
• Aquells altres espais. De vegades la pràctica d’alguna forma d’expressió cultural, artística o social es converteix en el pretext adequat per configurar un espai relacional que arriba a ser importantíssim per als joves: una pista de patinatge, una raconada en la qual hi ha parets on es pinten grafits, la plaça on es fan rimes improvisades o, en general, qualsevol espai en el qual trobin llibertat per expressar-se amb formes artístiques, per allunyades que siguin dels models socialment acceptats.
• Les entitats. El cau; l’esplai; el local dels geganters, els castellers o els diables; el grup polític juvenil; el sindicat d’estudiants, o la sala on assaja el grup de música o es juga a rol o amb videojocs. Les organitzacions que ja ofereixen un espai especialitzat i una mica més sofisticat per atraure interessos juvenils són llocs privilegiats per entendre i atendre el jovent i treballar-hi.
• Espais d’estudi. Les biblioteques i sales d’estudi són espais de socialització on es va de forma individual o en grup. De vegades, l’equipament públic és l’espai de trobada, i tot sovint ho és també la plaça que hi ha al davant o els jardins annexos, així com qualsevol espai obert que hi estigui associat.
• Els equipaments de joventut. De vegades se’n diu casal de joves, servei d’informació juvenil, sala polivalent, hotel d’entitats o equipament de serveis a la joventut. S’han convertit en espais prioritaris per desenvolupar polítiques de joventut, i la seva absència és sempre un forat impossible d’omplir.
• Espais autogestionats. La llibertat que ofereix un espai públic per a joves mai no podrà superar, però, la que obtenen els grups que, per vies diverses, aconsegueixen disposar d’un equipament autogestionat, pensat i fet a mida pel col·lectiu que l’impulsa. Difícilment poden ser el centre o la base de les polítiques públiques de joventut, però, si existeixen, són un recurs valuosíssim i insubstituïble per treballar amb el jovent. Si hi són, cal actuar, independentment de la realitat social i legal que els afecti.
• L’espai virtual. Les xarxes socials han guanyat terreny com a espai de vida juvenil, tot i que la trobada física segueix essent essencial. És crucial conèixer els riscos, monitorar quan la vida virtual reemplaça la interacció cara a cara, però també reconèixer els avantatges d'aquest entorn digital. Les persones joves participen activament en les xarxes, influïdes pels continguts i els models en línia. Per entendre-les i interactuar-hi, és imprescindible comprendre i intervenir en aquesta dimensió digital.

En contra del que pugui semblar, les persones joves no paren quietes. Els interessos i les inquietuds, des dels més banals, com l’estètica i l’oci de consum, fins als més profunds i implicats, com la participació en moviments socials i els espais de reivindicació, generen formes d’organització. Sabeu com ho fan? Vegem-ne alguns exemples.

És important saber quines són les referències adultes de les persones joves, no amb la intenció que dirigeixin les seves vides ni que els indiquin els camins a seguir, sinó per assegurar-nos que les tracten amb la singularitat que mereixen i demanar-los que esdevinguin una antena per a la detecció de malestars i dificultats dels quals tot sovint no som gaire conscients.

Especialistes en el jovent

Les polítiques de joventut han jugat un paper clau en l’especialització de l’atenció, l’acompanyament i la promoció de les persones joves. En aquest sentit, el personal de joventut és imprescindible. Tenen l'expertesa en relacionar-se amb les persones joves, entendre-les, detectar-ne necessitats, buscar i oferir respostes i actuar com a pont entre elles i la diversitat de recursos que es troben potencialment disponibles.

Coneguem breument els que ens podem trobar desplegats al territori:

A qui tothom coneix

Tant els sectors de l’Administració com els àmbits de la vida econòmica i comunitària, tenen professionals que atenen el jovent com a part de la seva feina, no perquè tinguin l’encàrrec específic d’atendre’l, sinó perquè les persones joves són una part de les destinatàries dels seus serveis. Tot i això, atendre tothom de la mateixa manera no és efectiu. Aquest personal ha de saber que, tot i que el jovent mereix els mateixos serveis públics que la resta de la societat, cal atendre’l de manera singular, tenint en compte l’estil, els hàbits, les condicions de vida i les capacitats. El que puguin arribar a fer dependrà de la seva professionalitat i de la consciència de la comunitat. Quins són aquests col·lectius professionals?

Atendre les persones joves significa, en essència, comprendre-les. Hem de prendre seriosament les seves opinions i valorar les seves queixes, que expressen amb tota seguretat disfuncions, peces que fallen, de la nostra comunitat. Repassem una llista de queixes clàssiques de les persones joves.

• Els horaris. Els espais i els serveis per a les persones joves s’han de programar en horaris d’acord amb el seu temps lliure, que acostuma a ser les tardes i els vespres d’entre setmana i els caps de setmana. Quin sentit té un servei de joventut obert als matins d’entre setmana i tancat els divendres al vespre i els dissabtes?
• Tot és de pagament. Les persones joves poden no ser econòmicament independents o tenir una capacitat adquisitiva molt limitada. En canvi, resulta gairebé impossible accedir a cap espai de lleure o oci sense un pagament previ o una despesa significativa. L’oferta d’espais d’oci assequibles és un aspecte que s’està treballant des de les administracions públiques per poder fer accessible el lleure o la cultura. Les persones joves ens diuen que no estan al carrer per gust.
• Joves problemàtiques. És un estigma. Es relaciona ser jove amb conflicte, amb queixa, amb desordre i amb dificultats. Només cal repassar les referències als mitjans de comunicació. Les persones joves consideren que són alguna cosa més que un problema.
• L’etiqueta. Tenir una determinada edat és una etiqueta que s’associa a unes característiques determinades, que neguen la diversitat i la pluralitat. La joventut no és d’una única manera, sinó que té mil formes, gustos i estils. L’etiqueta juvenil els classifica com a persones despreocupades, sense interessos rellevants, amb poc compromís i amb un alt nivell de conflicte.
• Una mica de respecte. Les persones joves se senten, tot sovint, menystingudes. El mínim respecte que mereix qualsevol persona no sempre s’aplica al jovent, que veu com determinats adults amb responsabilitats el tracten amb menyspreu o amb condescendència.
• A la cua, com tothom. Què motiva algunes persones a creure que és acceptable passar per davant de les persones joves en una cua? No hi ha cap raó que ho justifiqui.
• Joves amb experiència. Pocs aspectes generen tanta indignació entre les persones joves com les ofertes de feina que exigeixen experiència prèvia. Aquestes busquen oportunitats laborals on puguin ser contractades per primera vegada sense imposicions inassolibles.
• Pràctiques dignes. La via del treball en pràctiques seria una bona opció si qui contracta fos conscient que implica una part de formació, que el personal jove necessita atenció i acompanyament, que el treball ha de tenir relació amb les competències de cadascú i que l’energia i la capacitat de treball de les persones joves s’ha de retribuir.
• Compromís. Les persones joves s’avorreixen de sentir que els manca implicació, però les estadístiques ens revelen el contrari. En el teixit associatiu, són les persones joves les que assumeixen més responsabilitat en tasques organitzatives i de producció. L’èxit de convocatòries públiques sovint depèn de la seva participació.
• La culpa sempre és nostra. En la societat, sovint se’ns presenta la idea que la joventut és la responsable dels problemes socials i dels conflictes. Tanmateix, moltes persones joves argumenten que és precisament al contrari: han heretat els problemes no resolts per les generacions anteriors.

Fins aquí, hem vist com són les persones joves, què fan, com s’organitzen, de què es queixen i què demanen. Hem vist també què fa l’Administració per ajudar-les, de quins recursos disposa, quins serveis i quines programacions posa en marxa i amb quins professionals compta per treballar-hi.

Pot la resta de la ciutadania contribuir a millorar la vida de les persones joves i afavorir el seu desenvolupament?

Si es vol donar un cop de mà, es poden considerar les següents opcions:

• Observar i entendre. Massa sovint ens precipitem a jutjar sense conèixer prou. En lloc de limitar-nos a observar les seves accions, hauríem de prendre temps per entendre les seves raons i motivacions.
• Valorar i acceptar. Tot el que fan les persones joves té un sentit, és el resultat de les seves inquietuds, els seus interessos i les seves necessitats. Per tant, amb independència que ens agradi poc o molt, donem valor a la seva activitat i acceptem-la tal com és.
• Bon veïnatge. Les activitats de les persones, com les de qualsevol altre grup social, poden produir, puntualment, algunes molèsties: sorolls, afluència de persones, aturades del trànsit o talls de carrers… No cal que ens preocupem, simplement podem acceptar aquests petits inconvenients de la mateixa manera que n’acceptem uns altres.
• Assistim a les seves activitats. En contra del que pugui semblar, les activitats de les persones joves estan sempre obertes a tots els públics. Qui no hi participa és perquè no vol. Assistir a un acte juvenil, fins i tot quan tenim dubtes que pugui ser del nostre interès, és una bona manera de validar les seves iniciatives.
• Convidem-los a participar. No és suficient animar teòricament a la participació. Cal convidar explícitament les persones joves a formar part de tots els espais de decisió que puguin incidir en les seves vides.
• Compartim els espais. Hem d’apropar-nos als espais on es reuneixen les persones joves, ja sigui el banc de la plaça, la sala del centre cívic o la biblioteca. Conversem amb elles i acostem-nos als espais on fan activitats. Estar al costat de gent jove és rejovenidor.
• Obrim les portes de les juntes. Per aconseguir el rejoveniment en les juntes directives de les entitats, és crucial fomentar de manera activa la participació de les persones joves dins d’aquests òrgans de gestió i direcció. És essencial concedir-los l’oportunitat d’expressar-se i prendre decisions.
• Seduïm-les. En moltes ocasions, es critica la baixa participació de les persones joves en activitats culturals, artístiques o similars. No obstant això, rarament la difusió d'aquestes activitats les té en compte de manera específica, i gairebé mai utilitza els canals de comunicació que els són propis. Si volem que les persones joves s’hi sumin, hem de tractar-les amb la mateixa consideració que la resta de la ciutadania i reflexionar sobre com fer les programacions més atractives per a elles.
• Fem-los cas. A les entitats, a la comunitat de veïns i veïnes, en la política municipal o en els equips de treball a la feina. En massa ocasions les opinions i propostes de les persones joves es veuen relegades al final de la llista de prioritats en qualsevol àmbit de la vida. Ha arribat el moment de canviar aquesta dinàmica, situar-les al capdamunt de la llista i donar-los la prioritat que mereixen.
• Fem campanya. Sembla que les reivindicacions de les persones joves només les puguin formular elles mateixes. Si demanem al jovent que s’impliqui en la vida social, cultural i política general, actuem amb correspondència i fem costat a les seves reivindicacions feministes, mediambientals, culturals o de qualsevol altre tipus.
• Deixem-les innovar. Malgrat parlar molt de la necessitat d'innovació, sovint desconfiem de les idees disruptives que proposen les persones joves. No hi ha ningú més preparat per al canvi i la innovació que elles. És hora de provar les seves idees, per més estranyes que semblin, i experimentar amb elles.
• Fem-los cas quan les coses van bé. Quan esclata un conflicte que implica joves, sovint intentem trobar solucions ràpidament, però si ignorem les seves necessitats i preocupacions abans d'això, serà impossible establir una relació significativa amb ells en moments de crisi. És crucial involucrar-se amb les persones joves, escoltar-les i respondre a les seves demandes abans que emergeixin problemes. Comencem a fer-ho ara mateix.