1. Què són els serveis socials?

Els serveis socials són el conjunt d’intervencions públiques que tenen com a objectiu garantir les necessitats bàsiques dels ciutadans, procurant el manteniment de llur autonomia personal i promovent el desenvolupament de les capacitats personals, en un marc de respecte per la dignitat de les persones.

La seva finalitat principal és assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones.


Important

Les necessitats socials són aquelles relacionades amb l’autonomia i les relacions interpersonals i comunitàries.

En canvi, les necessitats personals bàsiques són les vinculades als aspectes materials: la subsistència i la qualitat de vida de cada persona.


Quan parlem de necessitats personals bàsiques fem referència a totes aquelles condicions que tenen un impacte en:

  • l’autonomia personal i el suport a la dependència;
  • una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup;
  • les relacions interpersonals i socials, i
  • el benestar de la col·lectivitat.

Per saber-ne més

Aquesta informació ha estat extreta de la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, en l’exposició de motius i els articles 3.1 i 3.2.


2. Quin és l’àmbit d’actuació dels serveis socials?

Segons l’article 3.3 de la Llei 12/2007, els serveis socials s’adrecen especialment a:

  • la prevenció de situacions de risc,
  • la compensació de dèficits de suport social i econòmic,
  • l’atenció en situacions de vulnerabilitat i de dependència i
  • la promoció d’actituds i capacitats de les persones com a principals protagonistes de llur vida.

Aquest plantejament ens remet a una visió àmplia dels serveis socials en la qual destaca el seu paper orientat a fer front a tres tipus de situacions:

Derivades dels vincles socials, tant en l’entorn familiar com en el comunitari.

Fan referència a totes les situacions de necessitat en les quals el dèficit en les relacions socials, la manca de relacions o l’existència d’unes relacions disfuncionals, generen un risc a les persones en el seu desenvolupament psicosocial.

Contextos de necessitat material, vinculada a la subsistència, en relació amb la capacitat de les persones per assolir aquesta subsistència de manera autònoma, entesa des d’una perspectiva social.

Vinculades a l’estat permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat i vinculades a la manca d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’altres persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, altres suports per a la seva autonomia personal.

3. Com s’organitzen els serveis socials a Catalunya?

Atenent-nos al seu objecte de treball, els serveis socials catalans s’organitzen en dos subsistemes d’atenció a la ciutadania:

Serveis socials bàsics

Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i s’organitzen territorialment des d’un criteri de proximitat als usuaris.

Pel que fa a la seva organització interna, els serveis socials bàsics inclouen principalment:

  • els equips bàsics d'atenció social primària,
  • els serveis d’ajuda a domicili,
  • el servei de teleassistència i
  • els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.

Tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per fomentar l’autonomia de les persones, i atenen les situacions de necessitat en què aquestes es trobin o en què es puguin trobar.

Serveis socials especialitzats

Els serveis socials especialitzats donen resposta a situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició d’uns recursos determinats. Aquests serveis socials proporcionen suport tècnic i treballen coordinadament amb els serveis socials bàsics en les matèries de la seva competència.

Els serveis socials especialitzats són aquells que es dirigeixen a sectors de la població que, per les seves condicions, l’edat, el sexe, la discapacitat, l’origen o altres circumstàncies de caràcter social, cultural o econòmic, requereixen un tipus d’atenció més específica que la prestada pels serveis socials bàsics, com ara:

  • Infància, adolescència i joventut
  • Persones amb dependència
  • Persones amb discapacitat
  • Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental
  • Persones amb drogodependències
  • Persones afectades pel VIH i la sida
  • Persones cuidadores: familiars i altres persones cuidadores no professionals
  • Famílies amb problemàtica social i risc d'exclusió
  • Situacions d’abordament de les violències masclistes

4. Què són les àrees bàsiques de serveis socials?

Les àrees bàsiques de serveis socials (ABSS) són la unitat primària de l’atenció social als efectes de prestació dels serveis socials bàsics.


Important

Les àrees bàsiques de serveis socials s’organitzen sobre una població mínima de 20.000 habitants.


Les ABSS poden ser:

  • Municipals, conformades per un únic municipi amb una població superior a 20.000 habitants.
  • Comarcals, conformades pel conjunt de municipis d’una comarca amb una població inferior als 20.000 habitants.
  • D’agrupació de municipis que, d’acord amb el principi d’autonomia, poden agrupar-se per prestar serveis de manera més eficaç i eficient. Per exemple, dos municipis que creen una mancomunitat que aplega una població de 20.000 habitants.

Sabies que…

D’acord amb les dades d’actualització del Mapa de Serveis Socials de 2019, a Catalunya hi ha un total de 105 àrees bàsiques de serveis socials, de les quals:

  • 64 són municipals.
  • 41 són comarcals o supramunicipals.

5. Quin és el paper dels ens locals en la prestació dels serveis socials?

La Llei de serveis socials estableix la distribució de competències en tres nivells, un dels quals correspon a l’Administració local.

L’article 31 especifica quines són les competències de l’àmbit local. Fa referència als municipis i afegeix que:


Cita

«Les comarques supleixen els municipis de menys de vint mil habitants en la titularitat de les competències pròpies dels serveis socials bàsics que aquests municipis no estiguin en condicions d’assumir directament o mancomunadament. »


Per altra banda, l’article 34 es refereix a les àrees bàsiques de serveis socials, que són definides (en l'apartat 1) com:


Cita

«La unitat primària de l’atenció social als efectes de prestació dels serveis socials bàsics.»


I afegeix, a l'apartat 2, que s’organitzen:


Cita

«Sobre una població mínima de vint mil habitants, prenent com a base el municipi.»


I conclou, a l'apartat 3, establint que l’àrea bàsica de serveis socials:


Cita

«Ha d’agrupar els municipis de menys de vint mil habitants. En aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l’ens associatiu creat especialment amb aquesta finalitat.»


Observem que la llei obre un ampli ventall de possibilitats que afecten la pràctica quotidiana dels serveis socials i que, tot i assignar les competències als municipis, estableix un límit poblacional per a la gestió de les competències.

Ara bé, a l’article 31.2, obre la porta al fet que els municipis de menys de vint mil habitants puguin gestionar de forma autònoma els seus serveis socials o que, alternativament, ho facin mitjançant ens associatius específics.

6. Quines són les funcions pròpies dels serveis socials bàsics?

Les competències i obligacions dels serveis socials bàsics són les següents:

  • Estudiar i detectar les necessitats socials en el seu àmbit territorial.
  • Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d'acord amb la cartera de serveis socials i el pla estratègic corresponent.
  • Elaborar plans d'actuació local en matèria de servies socials i participar, si s'escau, en el pla d'actuació de l'àrea bàsica corresponent.
  • Establir els centres i els serveis corresponents a l'àmbit propi dels serveis socials bàsics.
  • Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics.
  • Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents a l'àmbit propi dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb la Generalitat i l'ens local supramunicipal.
  • Col·laborar amb l'Administració de la Generalitat en l'exercici de les funcions d'inspecció i control en matèria de serveis socials.
  • Exercir les funcions que els delegui l'Administració de la Generalitat.
  • Participar en l'elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials.
  • Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l'àmbit dels serveis socials locals.
  • Les que els atribueixen les lleis.

7. Quins professionals integren els equips de serveis socials bàsics?

Una de les prestacions garantides de la cartera de serveis socials de Catalunya és el servei bàsic d'atenció social, que la mateixa cartera defineix com:

El conjunt organitzat i coordinat d'accions professionals, integrat per equips tècnics, amb l'objectiu de millorar el benestar social i afavorir la integració de les persones.

En aquest sentit, els equips bàsics d'atenció social primària (EBASP) esdevenen la unitat professional bàsica d’atenció social bàsica a la ciutadania.

La figura professional de referència a què tenen dret totes les persones ateses pels serveis socials bàsics és la d’un professional del treball social.

D’altra banda, a la disposició addicional segona de la Llei de serveis socials s’estableix la ràtio de professionals per als equips bàsics d’atenció social i s’identifiquen els perfils amb diplomatura o grau universitari en treball social i en educació social.

Amb l’especialització i el creixement dels serveis socials bàsics, s’han ampliat els perfils professionals de l’EBASP, com:

  • Personal administratiu per donar suport a l’atenció i gestió de l’Àrea Bàsica de Serveis Socials
  • Coordinació de serveis socials bàsics
  • Professionals de suport en dret i en psicologia