1. Com s’articula el suport dels serveis socials bàsics a la ciutadania?

El marc competencial dels serveis socials descrit anteriorment ens dona prou informació de la finalitat d’aquest servei públic. A partir d’aquí, coneixent les funcions concretes dels serveis socials bàsics, aconseguirem descriure amb més claredat el treball i les funcions pròpies dels seus professionals:

  • Detecció de necessitats en l’àmbit personal, familiar i comunitari.
  • Informació, orientació i assessorament en relació amb els drets i recursos socials i les actuacions socials a què poden tenir accés les persones.
  • Valoració i diagnosi social, socioeducativa i sociolaboral, a petició tant del mateix usuari com del seu entorn immediat (familiar, social o institucional).
  • Elaboració, proposta i revisió del Programa individual d’atenció (PIA) previst a la LAPAD.
  • Prevenció, tractament social o socioeducatiu i intervencions necessàries en situacions de necessitat social i de risc social.
  • Intervenció en nuclis familiars o convivencials en situació de risc social.
  • Impuls de projectes comunitaris i transversals.
  • Serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat de convivència.
  • Serveis d’atenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
  • Orientació sobre l’accés als serveis socials especialitzats.
  • Promoció de mesures d’inserció laboral, social i educativa.
  • Gestió de prestacions d’urgència social.
  • Protocols de prevenció i atenció de maltractaments a persones de col·lectius més vulnerables.
  • Gestió de la tramitació de les prestacions econòmiques d’àmbit municipal i comarcal i altres.
  • Coordinació amb els serveis socials especialitzats, amb equips d’altres sistemes de benestar social i amb entitats del món associatiu.
  • Informació, a petició de jutges i fiscals, sobre situacions personals i familiars.

2. Què és la cartera de serveis socials?

La cartera de serveis socials és un instrument que va introduir la Llei 12/2007 per tal de dotar el sistema de serveis socials d’un instrument flexible per determinar el conjunt de prestacions socials. La cartera s’aprova mitjançant un decret (norma jurídica de rang inferior a la llei que aprova el govern de la Generalitat) i ha de tenir una periodicitat quadriennal.

D’acord amb la darrera cartera de serveis aprovada, les prestacions que conformen els serveis socials bàsics són les que apareixen en la següent imatge.

Observem que la cartera, tal com havíem apuntat, no inclou programes o projectes, sinó que se centra en prestacions molt estables i estructurades.

3. Quines són les prestacions que conformen els serveis socials bàsics?

La cartera de serveis socials, aprovada per la Generalitat de Catalunya, recull les diverses prestacions socials bàsiques i genèriques a què qualsevol ciutadà de Catalunya pot accedir, sempre que compleixi els requisits i criteris relacionats a cadascuna d’elles.

A més, però, cada ens local pot disposar d’una cartera pròpia de prestacions.

A continuació es fa una introducció a la tipologia de prestacions de la xarxa de serveis socials d’atenció pública, a través de l’accés a l’aplicació de la Generalitat de Catalunya, i també als àmbits de necessitat de suport a què responen les diverses tipologies de prestació recollides, tant en la cartera genèrica com en la que pot tenir cada ens local:

  1. Prestacions de la xarxa de serveis socials d’atenció pública (vigent). Accés a l'aplicació. Departament de Drets Socials i Inclusió (gencat.cat)
  2. Àmbits de necessitat:
    • Relacional. S’aborden les situacions de necessitat derivades dels vincles socials, tant en l’entorn familiar com en el comunitari. En aquesta categoria s’hi inclouen totes les situacions de necessitat en què el dèficit de relacions socials, la manca de relacions o l’existència d’unes relacions disfuncionals suposen un risc per al desenvolupament psicosocial de la persona.
    • Material i instrumental. Es dona resposta a situacions de necessitat que tenen una expressió de tipus material, vinculades a la subsistència i la capacitat de les persones per assolir-la de forma autònoma.
    • Autonomia. Són prestacions que aborden l’estat permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat i vinculades a la manca d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, requereixen l’atenció d’altres persones, ajudes importants per fer les activitats bàsiques de la vida diària o altres recursos instrumentals per mantenir la seva autonomia personal.

Una prestació concreta pot abordar més d’un àmbit de necessitat, com per exemple la prestació del servei d’ajuda a domicili, ja que aborda la necessitat d’autonomia i la relacional.