1. Què vol dir participar?
Participar al municipi va més enllà de votar a les eleccions municipals.
Important
Participar suposa una implicació directa de la ciutadania en els debats, les propostes i la presa de decisions sobre qüestions rellevants que afecten el municipi.
Participar, per tant, està per sobre de la reivindicació de demandes i necessitats particulars. Implica pensar i reflexionar en les necessitats col·lectives.
És una activitat que comporta un elevat grau d’empatia, és a dir, de posar-nos en la pell de l’altre. Per aquest motiu, s’acostuma a dir que un bon procés participatiu és aquell en el qual ningú compleix el 100 % de les seves expectatives però tothom acaba raonablement satisfet.
La participació pot ser exercida:
-
De manera individual, com a ciutadà/ana.
-
De manera col·lectiva, per exemple, a través d’una associació.
Sabies que…
La definició etimològica de participar és prendre part en una cosa.
Des d’un punt de vista formal, la regulació municipal acostuma a definir la participació ciutadana com:
El dret que té la ciutadania a prendre part i involucrar-se en el disseny i l’aplicació de les polítiques públiques del seu municipi a través de diversos canals: processos i òrgans participatius, debats, consultes, etc.
2. Per què és important que la ciutadania participi al meu municipi?
La participació ciutadana és important per diversos motius. Revisem-ne alguns des de diferents punts de vista:
-
Des del punt vista de la mateixa ciutadania. És important perquè permet que la ciutadania pugui expressar de manera directa les seves necessitats. La participació és una eina i una via directa per fer saber els problemes, les opinions i els punts de vista de la ciutadania en relació a decisions que tindran impacte en les seves vides.
-
Des del punt de vista de les persones encarregades de prendre les decisions. És rellevant perquè permet informar millor, explicitar els mecanismes de presa de decisions i fer evident la complexitat de la presa de decisions en l’àmbit públic. La participació ciutadana té un fort component pedagògic.
-
Des del punt de vista de la mateixa institució (Ajuntament). La participació comporta que les institucions hagin de ser transparents i permeables. Per tant, la participació pot ajudar al bon govern dels nostres ajuntaments.
-
Des del punt de vista col·lectiu. A nivell col·lectiu, la participació ens permet prendre decisions més intel·ligents. La comunicació i el treball conjunt, fruit de la participació, afavoreixen la creació de polítiques molt més ajustades a les necessitats de la ciutadania.
Com en qualsevol altre aspecte de la vida, com per exemple la feina, el fet que diverses persones amb mirades complementàries s’impliquin en la presa de decisions enriqueix el resultat final.
La participació, en definitiva, és un mecanisme per aprofitar la intel·ligència col·lectiva en un municipi.
Per saber-ne més
Pots visualitzar els següents vídeos:
-
¿Qué es la participación ciudadana? Colegio Oficial de Trabajo Social de Las Palmas
3. Participar sempre vol dir decidir?
No necessàriament. La participació no sempre ha d’acabar amb la presa de decisions per part de la ciutadania. També es pot participar deliberant i realitzant propostes per tal que, posteriorment, les persones legitimades (sovint els regidores i les regidores) les acabin valorant per tal de prendre decisions.
Important
Més enllà de decidir, la participació ha d'incidir en la presa de decisions.
En altres paraules, els ajuntaments han d’explicar quin impacte real ha tingut la participació en la presa de decisions.
De manera resumida, veiem com de vegades la participació està pensada per consultar i recollir idees i propostes, i de vegades serveix directament per prendre una decisió.
És important que qualsevol dinàmica de participació que impulsi un ajuntament expliciti quina és la finalitat de la participació i què es farà amb les aportacions rebudes.
Exemple
Els dos exemples més clars de participació ciutadana orientada a decidir són:
-
Els pressupostos participatius: són un instrument molt utilitzat. Es poden trobar nombrosos exemples als municipis catalans. Un dels municipis amb una llarga tradició és Sant Cugat del Vallès.
-
Les consultes ciutadanes: són un instrument menys utilitzat. En aquesta web pots consultar les darreres consultes locals realitzades a Catalunya.
Un dels exemples de participació ciutadana orientada a la recollida de propostes el trobem en l’elaboració dels plans de govern dels ajuntaments, coneguts com a plans d’actuació municipals (PAM). Es pot consultar, per exemple, el procés participatiu del PAM de Castelldefels.
Per saber-ne més
L’escala de participació ciutadana
La nord-americana Sherry Arnstein (Nova York, 1930), especialista en polítiques de salut, va definir el 1969 la participació ciutadana per mitjà de diferents gradacions que componen l’escala de participació.
Eight rungs on a ladder of citizen participation
Font: adaptació d’Arnstein, 1969, pàg. 217
L’escala de la imatge ens mostra diversos nivells que van des d’un esglaó inferior, en què la intervenció de la ciutadania és purament simbòlica (informació), a un esglaó en què hi ha una disposició més gran dels governs per compartir poder de decisió amb la ciutadania (coproducció).
En el darrer nivell trobem la coproducció de polítiques. En aquest cas, ja no es tracta només de participar en la presa de decisions, sinó de desplegar de manera conjunta la decisió o el projecte a executar.
