1. Qui pot participar al meu municipi?

En un model ideal, la participació ha de poder obrir-se al conjunt de la ciutadania del municipi.

Important

La participació en els afers públics és un dret i, com a tal, tothom qui vulgui participar de manera voluntària en les qüestions públiques ha de poder fer-ho.

A la pràctica veiem que, en moltes ocasions, els processos participatius s’adrecen a determinats perfils o col·lectius. Aquest fet no és negatiu, sempre que estigui justificat.

Exemple

Un procés participatiu per a la millora de l’accessibilitat dels equipaments públics és normal que cerqui principalment la participació de veïns i veïnes amb diversitat funcional i la dels seus familiars.

Així doncs, alguns òrgans i processos poden promoure la participació activa i principal d’un perfil determinat, ja que les decisions o el treball a desenvolupar afecten principalment aquestes persones.

Sabies que…

Generalment, en el moment en el qual es planteja qui ha de poder participar en una determinada acció participativa, es poden distingir diversos perfils:

  • Representants polítics
  • Equips tècnics de l’ajuntament
  • Entitats i associacions
  • Col·lectius no associats (però mobilitzats)
  • Grups d’interès
  • Ciutadania a títol individual

2. Per què és important que tothom qui vulgui pugui participar?

És important que tothom qui vulgui pugui participar, principalment, per garantir la pluralitat d’opinions i perspectives. La participació pretén ser una eina per incorporar diversos punts de vista i realitats a les decisions i polítiques públiques, motiu pel qual una participació de qualitat ha de garantir la diversitat de la comunitat.

No sempre una participació més alta serà igual a una participació millor.

Exemple

Imaginem que disposem de dos grups: en el primer hi ha molta gent amb una mateixa perspectiva sobre un tema, i en l’altre hi ha menys gent, però amb punts de vista complementaris i diversos. Segurament el segon grup podrà extreure unes conclusions molt més enriquidores i constructives per a la comunitat.

La participació ha de ser eminentment inclusiva, amb la capacitat i la voluntat d’incorporar aquelles persones que, per motius socials, econòmics o culturals, tinguin més possibilitats de quedar al marge o estiguin infrarepresentades.

En termes de persones participants, una dinàmica de participació serà un èxit si:

  • És capaç d’incorporar la diversitat de la comunitat, és a dir, si els diferents grups socials i els diferents discursos presents en el territori hi són representats.
  • És inclusiva, és a dir, si incorpora aquells grups de població que normalment estan absents o infrarepresentats (dones, joves, persones immigrades o persones amb discapacitat, per exemple).

3. Quins rols pot tenir la ciutadania en una activitat participativa?

Des de la posició de la ciutadania hi ha diverses maneres d’interactuar amb els mecanismes i espais participatius del municipi. Concretament, com a ciutadà/ana, puc:

Informar-me Estar al dia de tot allò que passa pel que fa a la participació ciutadana i que afecta el meu dia a dia com a veí o veïna del municipi.
Expressar la meva opinió Puc expressar el meu punt de vista a través dels diversos espais i mecanismes participatius.
Representar Si formo part d’una entitat, puc participar en els mecanismes i espais participatius com a representant d’aquesta entitat.
Coproduir Puc treballar conjuntament amb l’Administració en projectes de coproducció de polítiques públiques.
Prendre decisions Puc participar en la presa de decisions de les polítiques públiques del meu municipi.
Fer seguiment i avaluar Des dels espais i mecanismes participatius, puc fer un seguiment de l’acció del govern i les qüestions públiques i participar en l’avaluació del desenvolupament d’un projecte o d’una política.
Presentar queixes i suggeriments Puc reportar problemes o millores a les institucions públiques per millorar la vida al meu municipi.

4. En quins temes puc participar?

Les temàtiques en les quals se sol participar són diverses, però es considera que hi ha dos criteris a tenir en compte:

  1. La rellevància del tema: En general, els temes procedents d’una demanda ciutadana no només responen millor a la seva voluntat, sinó que també tenen més possibilitats de generar processos d’èxit i amb nivells de participació més alts.
  2. La capacitat d’intervenció de l’Administració: Allò que es posa a discussió ha de ser de competència municipal; si no, no es podrà implementar.

Exemple

Pel que fa als òrgans de participació (consells, comissions, etc.), els temes més habituals són els següents:

  • Educació
  • Infància
  • Serveis socials
  • Festes i esdeveniments culturals
  • Cooperació
  • Habitatge
  • Medi ambient
  • Barri o districte

Pel que fa als processos participatius, les temàtiques són molt variades, però alguns exemples són:

  • Pressupostos participatius
  • Arranjaments urbanístics
  • Usos d’equipaments municipals
  • Creació o modificació de normes
  • Consultes i enquestes de serveis
  • Elaboració de plans estratègics (del PAM, de salut, de joventut, d’igualtat…)

5. Com sé que les activitats participatives que impulsa el meu Ajuntament són de qualitat?

Per tal de valorar la qualitat de les accions i els espais de participació, em puc plantejar les següents preguntes:

  • En què es participa? Cal poder valorar si els aspectes en els quals es participa tenen rellevància per al municipi o si, per contra, són aspectes superficials i poc importants.
  • Qui participa? Cal valorar la quantitat de persones que participen i, sobretot, si les persones que participen són representatives dels diversos col·lectius del municipi. És a dir, s’ha de valorar la diversitat, pluralitat i inclusió del mecanisme participatiu.
  • Com es participa? En aquest sentit, s’ha de valorar si la participació ha estat informada (si hi ha hagut accés a la informació), si disposa d’una estructura i organització, si s’ha disposat dels recursos necessaris i si hi ha el suport dels equips polítics i tècnics.

A més a més, en el cas dels processos participatius, s'han de seguir les següents fases:

  • Quins són els efectes de la participació? Cal poder valorar si el resultat de la participació ciutadana “ha servit d’alguna cosa” i ha tingut alguna mena d’efecte sobre allò que es volia fer.

Per saber-ne més

En la publicació Qualitat democràtica i participació ciutadana de la Diputació de Barcelona es presenten una sèrie d’eines per a l’avaluació d’experiències participatives.