2. Mecanismes i vies per participar

No tots els ajuntaments tenen la mateixa quantitat ni el mateix tipus d'instruments de participació; en funció del territori, es desenvoluparan determinades formes de participació.

A més, cal tenir en compte que aquestes formes no es limiten només a la participació purament institucional (òrgans i processos de participació, etc.). Per participar en la vida política d’un municipi, es pot fer mitjançant:

• Els canals i instruments que habilita l’ajuntament.
• L’organització col·lectiva (per exemple, mitjançant el teixit associatiu).

De manera general, s’identifiquen tres grans tipus d’instruments de participació institucional:

1) Els mecanismes generals. Són instruments de participació que estan regulats per una normativa de caire general, és a dir, supramunicipal. Els ajuntaments els han d’incloure necessàriament dins del seu mapa d’instruments i canals de participació.

Tipus de mecanismes:

• Consultes populars via referèndum
• Consultes populars no referendàries de caràcter sectorial
• Dret de petició
• Iniciativa popular
• Audiències públiques
• Sessions del Ple municipal

2) Els òrgans participatius. Són els espais més tradicionals de participació. Alguns són de caire més formal, amb normatives específiques que els regulen, com és el cas dels consells (d’urbanisme, de cultura, escolar…). D’altres tenen un perfil més informal, com poden ser les comissions o les taules de treball (per exemple, la Comissió de festes).

Els òrgans participatius tenen actualment diversos reptes, com:

• Passar de ser espais fonamentalment informatius i consultius a espais amb capacitat de decisió.
• Aconseguir una diversitat més àmplia de persones participants.
• Tenir unes dinàmiques de funcionament més flexibles.

Tipus d’òrgans:

• Consell de la Vila, del Poble o de la Ciutat (òrgan formal)
• Consells sectorials (òrgan formal)
• Consells territorials (òrgan formal)
• Comissions ciutadanes (òrgan no formal)
• Taules de treball ciutadanes (òrgan no formal)

3) Els processos participatius. Són l’instrument de participació que actualment està guanyant més rellevància dins de la participació institucional. Són processos pautats, amb una data d’inici i de fi, orientats a deliberar al voltant d’una decisió o política pública concreta.

Cal tenir en compte que un procés participatiu no és una enquesta o una sessió aïllada de debat. Són processos pautats que es troben regulats a la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana.

Tipus de processos:

• Generals (POUM, PAM, Pla estratègic, Pressupostos participatius…)
• Sectorials (feminismes, cultura, joventut, educació…)

En els últims anys, sobretot arran de la pandèmia de la covid, s’ha produït una acceleració de la digitalització i de noves formes de relacionar-nos.

L’Administració no n’ha quedat al marge, motiu pel qual molts municipis han anat incorporant plataformes i eines digitals de participació, les quals proporcionen nous espais d’escolta, opinió i deliberació que amplien les capacitats i oportunitats de la participació ciutadana als municipis. Totes aquestes eines configuren allò que entenem com a participació digital o en línia.

Els usos i les oportunitats d’aquests espais digitals són múltiples, ja que permeten arribar a més gent, però també presenten diversos reptes, com l’escletxa digital o la pèrdua de la proximitat que proporciona la presencialitat. Per aquest motiu, se solen emprar models i processos híbrids que combinen presencialitat i virtualitat.

La participació en la vida política i en la millora del municipi també es pot vehicular a través de dinàmiques que van més enllà de les institucions. En aquest sentit, destaca especialment el paper que realitzen les xarxes ciutadanes i el teixit comunitari, especialment organitzats a través de les entitats del municipi.

Les entitats del municipi poden incidir en la millora del municipi de 3 maneres diferents:

En definitiva, a la participació institucional hem de sumar-hi les formes de participació de la ciutadania sorgides de la seva pròpia iniciativa i que no impliquen una intervenció de l'Administració, com són l'associacionisme, els moviments socials, les manifestacions, etc.

Els mandats als ajuntaments solen tenir 4 etapes:

1. La presa de possessió
2. La concreció del projecte inicial de govern
3. L’impuls de les prioritats del mandat i l’ajustament del projecte de govern (si és necessari)
4. El tancament del mandat i l’obertura del nou període electoral

Al llarg d’aquestes etapes, els ajuntaments acostumen a posar en marxa una sèrie d’eines i instruments participatius de manera habitual:

• Participació en les eines de planificació municipal: És habitual que el mandat s’iniciï amb la participació en el Pla d’actuació municipal (PAM) i que després continuï amb altres processos participatius en funció dels projectes que impulsi l’ajuntament. També és habitual impulsar els pressupostos participatius, sobretot a partir del segon any del mandat.
• Participació en òrgans estables: Els òrgans estables es comencen a activar una vegada el nou mandat ja està en marxa, sis mesos o un any després de les eleccions.
• Consultes ciutadanes: Sovint utilitzades en els moments centrals del mandat o just en el moment en què el nou equip de govern es posa en marxa (aquest segon cas és més habitual quan les consultes sorgeixen d’un compromís electoral).
• Disseny conjunt de serveis i polítiques: Té a veure amb la implicació de la ciutadania en l’aplicació de les polítiques i els projectes de l’ajuntament, és dir, amb la col·laboració en igualtat a l’hora de materialitzar les decisions. Aquestes pràctiques són més intenses en els moments centrals del mandat.