1. Fonaments del turisme

Definir el turisme no és tan senzill com pot semblar a primera vista ja que engloba diferents conceptes (oferta, demanda, despesa turística, entre d’altres). Podríem dir que el turisme és com un “ecosistema”.

Una de les definicions més utilitzades és la de Mathieson i Wall (1982), que el defineix com:

Per una banda, tenim l’oferta turística, que està lligada a les condicions geogràfiques d'un territori i elements clau de la indústria turística posades a l’abast per les administracions, les destinacions i el propi sector turístic. En altres paraules, allò que pot “oferir” una destinació i que farà que hi vagin els turistes:

• Recursos naturals, com platges o muntanyes…
• Recursos culturals, com museus, monuments…
• Infraestructures, com aeroports, allotjaments, transport…
• Serveis de recepció turística, com agències de viatges i comercialitzadores, oficines de turisme i informació turística, empreses de lloguer de vehicles…

Pel que fa a la demanda turística, és el conjunt de turistes que estan motivats per una sèrie de productes o serveis turístics, amb l'objectiu de cobrir les seves necessitats, és a dir, la quantitat de turistes que visiten o que poden arribar a visitar una destinació concreta.

Finalment, la despesa turística fa referència al total pagat per l'adquisició de béns i serveis, abans i durant els viatges. Això inclou el transport, l’allotjament, les activitats, els restaurants…

Pels seus impactes en l’economia i la societat.

El turisme és una activitat multisectorial que interacciona amb molts altres sectors i àmbits temàtics, com per exemple l’hostaleria i la restauració, el sector immobiliari, el transport, el comerç, l’agricultura, ramaderia i pesca, etc.

En l’ecosistema turístic intervenen els elements següents:

• Empreses (allotjaments, transport, agències de viatge…)
• Organitzacions (serveis d’informació…)
• Persones (gestors, recepcionistes, cambrers…)
• Turistes (amb les seves necessitats, desitjos, comportaments…)
• Governs (lleis, regulacions, subvencions…)
• Economia (ingressos, treball…)
• Societat (normes, valors…)
• Tecnologia (Internet, sistemes de reserva, intel·ligència artificial… )

Sí, el turisme representa un dels sectors socioeconòmics més importants, tant a escala local com nacional.

En els darrers anys, el sector turístic ha experimentat un continu creixement i diversificació, fins a convertir-se en un dels sectors econòmics que creixen amb més rapidesa en el món. Genera tant d’una manera directa com indirecta un augment de l'activitat econòmica en el territori, gràcies a la demanda de béns i serveis que s’han de produir i proveir.

Alguns dels impactes més clars en l’economia nacional i local són els següents:

• Demanda de béns i serveis.
• Creació de nous llocs de treball (tant en turisme com en sectors que hi estan vinculats).
• Desenvolupament de les infraestructures i serveis públics.
• Augment i dinamització de les inversions.
• Generació de riquesa.
• Impuls a un desenvolupament i gestió sostenible de la destinació.

El 2020, la crisi sanitària va impactar molt negativament en aquest sector, la qual cosa va suposar que l’arribada de turistes i la despesa en el territori disminuís exponencialment. El 2022 també ha estat marcat per condicionants geopolítics i macroeconòmics, la guerra d'Ucraïna, l'increment dels costos de l'energia, la ruptura de la cadena global de subministraments i pujades generalitzades de preus, amb un augment dels tipus d'interès. Tot i això, es comença a veure una recuperació robusta del sector.

Vegem algunes xifres concretes del 2022.

Correcte. El turisme es produeix per motius personals, professionals o de negocis.

De fet, trobarem classificacions diferents. Les més rellevants són segons l’àmbit geogràfic o segons la motivació del viatge.

• Segons l’àmbit geogràfic, podem parlar de turisme nacional o domèstic (quan no sortim de Catalunya o de l’Estat espanyol) i internacional (quan visitem països estrangers).
• Segons la motivació del viatge, podem dir que hi ha «motivacions genèriques», que són les que impulsen a visitar llocs per motius professionals, de negocis, descans o lleure i «motivacions específiques», que cobreixen unes necessitats més concretes.

El turisme sostenible es pot definir de la manera següent:

Aquestes paraules subratllades són clau, ja que són els tres pilars del turisme sostenible:

El turisme regeneratiu pren com a base el turisme sostenible i responsable, però va més enllà.

Aquest tipus de turisme és conscient dels impactes negatius provocats pel sector turístic i vetlla per reduir-los, atenuar-los o eliminar-los. Aquesta pràctica, doncs, té com a objectiu no només permetre als visitants gaudir d’experiències, sinó també fer-los conscients del seu potencial impacte negatiu en l’entorn i tractar de millorar l’estat del lloc que es visita.

Alguns exemples d’aquest nou model turístic són la col·laboració en projectes locals, la neteja o restauració d’espais d’interès degradats o el consum responsable de béns i serveis locals o de proximitat, entre altres.

Potser heu vist aquesta imatge pel carrer o en el lloc web del teu ajuntament o d’alguna empresa:

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), també coneguts com a objectius globals, van ser adoptats per les Nacions Unides el 2015 com una crida universal per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que el 2030 totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat.

Les temàtiques que aborden van des de la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació, les desigualtats, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles i la governança. Els 17 ODS es concreten en 169 fites i els seus indicadors d’evolució.

Parteixen de la necessitat d’equilibrar el desenvolupament amb la sostenibilitat social, econòmica i ambiental (són els tres pilars de la sostenibilitat que hem vist en la pregunta anterior), i tots ells estan interrelacionats, ja que una acció en una àrea concreta n’afectarà la resta.

Segons l’Organització Mundial del Turisme, hi ha tres objectius principals dels ODS que estan relacionats directament amb el turisme:

Hi ha certificacions i segells que garanteixen que els tres pilars de la sostenibilitat (mediambiental, sociocultural i econòmic) es respecten.

Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme, va ser la primera destinació integral del món a obtenir el Biosphere Destination Certification el 2015. L’Ajuntament de Barcelona va obtenir el mateix certificat el 2011 i la Diputació de Barcelona, el 2017.

D’aquesta manera, les administracions públiques catalanes que gestionen l’activitat turística a diferents nivells estan alineades implantant la mateixa certificació Biosphere que el sector privat. Per altra banda, i per incorporar el concepte de sostenibilitat a tot el sistema que suporta l’activitat turística en una destinació (empreses, serveis, administracions), la Diputació de Barcelona, amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, posteriorment amb l’Ajuntament de Barcelona i sota el paraigua de l’Institut de Turisme Responsable (ITR) —propietari de la marca Biosphere— va desenvolupar la metodologia del Compromís per a la Sostenibilitat Turística.

El Compromís per a la Sostenibilitat Turística Biosphere és un programa adreçat a empreses, serveis i entitats públiques de la província de Barcelona que volen millorar la seva gestió en sostenibilitat turística i el seu posicionament com a destinació turística.

El projecte reconeix les bones pràctiques empresarials, que, alineades amb els 17 ODS de les Nacions Unides, tenen cura del canvi climàtic, el medi ambient, el retorn social, les pràctiques econòmiques i l’entorn cultural en el qual es troben.

La metodologia d’aquest programa se centra en tres pilars bàsics:

• La formació contínua, en matèria de turisme sostenible.
• La millora contínua, a través d’un pla d’acció anual.
• El treball col·lectiu, a través dels tallers de destinació.