1. Quantes i quines lleis regulen el turisme a Catalunya?

En són dues: la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya i el Decret 75/2020, de 4 d'agost, de turisme de Catalunya.





Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme a Catalunya
  • Regula l'ordenació i promoció de l'activitat turística a la regió.
  • Estableix les competències de les administracions públiques en matèria turística.
  • Proporciona el marc legal per al desenvolupament sostenible, responsable i segur d'aquesta activitat.
  • Defineix els recursos turístics i estableix els principis i objectius per a la conservació, protecció i promoció.
  • Concreta els drets i les obligacions de tots els agents turístics, ciutadans i turistes.
  • Regula els aspectes relacionats amb empreses i establiments turístics, els requisits que han de complir per prestar serveis i les sancions.

Normativa

Degut al dinamisme i constant evolució del sector turístic, i a les noves necessitats dels turistes, el Govern de Catalunya adapta i modifica alguns aspectes de la Llei anterior per mitjà d'aquest Decret.
  • Considera noves modalitats d'allotjament turístic que encara no estaven regulades, com per exemple els habitatges d’ús turístic, les àrees d'acollida d'autocaravanes, els allotjaments singulars i les llars compartides.
  • Inclou mesures destinades a regular la durada de l'estada, limitació del nombre de places, la classificació d'empreses i activitats turístiques.
  • Estableix una guia per al model de governança.
  • Crea el Registre de turisme, obligatori per a tots els establiments habilitats, amb la finalitat d'obtenir el seu propi número d'identificació.

Normativa

2. Heu sentit a parlar de la taxa turística?

L’aplicació de la taxa turística a Catalunya va entrar en vigor l’any 2012.

És l'impost que s’aplica a una persona que s'allotgi en qualsevol tipus d'establiment turístic: hotels, apartaments turístics, habitatges d'ús turístic i, fins i tot, embarcacions de creuer. La tarifa depèn de la ubicació de l'establiment i de les seves característiques i es fa per persona i nit fins a un màxim de 7 nits.

Aquesta taxa es reinverteix dins del mateix sector turístic i el municipi, per promocionar els atractius turístics, conservar i restaurar els atractius i recursos naturals, mantenir i millorar les infraestructures turístiques, i donar suport a millorar la competitivitat mitjançant la formació.

3. Quin és el rol dels ajuntaments en matèria de turisme?

Els ajuntaments són responsables de la gestió i regulació del turisme local, i en la majoria dels casos de promocionar-lo.

Les institucions municipals han de tenir un rol proactiu per crear instruments que garanteixin un bon desenvolupament, dur a terme actuacions que potenciïn aquest sector econòmic i garantir el benefici per a la població.

En altres paraules, qualsevol ajuntament català vetlla pel desenvolupament d'un turisme sostenible, de qualitat, competitiu, responsable, pròxim, i també respectuós amb el medi ambient, la cultura local i el patrimoni.

Tot i que no és una competència obligada, els ajuntaments poden disposar d’un departament o oficina encarregats de planificar, coordinar, supervisar i controlar les polítiques turístiques de la seva jurisdicció.

També és responsable d'avaluar, ordenar i planificar el desenvolupament turístic local de forma integrada i coherent amb el model urbà (mobilitat, gestió d’espais, seguretat…).

4. Quines altres funcions tenen els ajuntaments per garantir un desenvolupament turístic sostenible?

Tot i que es poden emmarcar dins de la gestió i regulació, els ajuntaments tenen altres competències:

  • Promocionar i protegir els recursos turístics d’interès municipal.
  • Formar el sector turístic.
  • Atorgar autoritzacions, llicències i permisos en matèria turística.
  • Inspeccionar i sancionar les activitats turístiques que es duen a terme al municipi.
  • Participar en el procés d’elaboració del pla de turisme de Catalunya.

5. El paper de les administracions supralocals i de la Diputació de Barcelona

El turisme, des del punt de vista de la gestió pública, és un fenomen recent. No és fins a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta que els governs locals prenen consciència de la necessitat de la gestió pública de l’activitat turística com un dels actors determinants dels sistema turístic. En aquest context, la Diputació de Barcelona, com a ens local supramunicipal, pren un paper determinant en la configuració del sistema institucional públic del turisme a la província de Barcelona. L’aposta de la Diputació pel turisme impulsa un model de relació amb el territori que és substancialment diferent del rol desenvolupat per altres ens públics a Catalunya, en especial les altres diputacions provincials de Catalunya i el Govern de la Generalitat. Les tasques de la corporació, com a ens provincial, són les següents:

  • Adequar l’escenari on es desplega el turisme local a través de l’ordenació del territori.
  • Planificar el turisme local.
  • Adequar infraestructures vitals per al desenvolupament turístic.
  • Donar suport econòmic als municipis.
  • Formar els tècnics locals.

El model territorial de treball del turisme per part de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona es basa en la cooperació amb els consorcis i consells comarcals de turisme. En aquests ens comarcals estan representats els municipis de la zona i el sector privat a través de les seves organitzacions gremials i associatives. Des del 2012, el model de relació entre la Diputació de Barcelona i les entitats de gestió turística comarcals del territori provincial es fa a través de la signatura de convenis de col·laboració.

Els objectius dels convenis signats són orientar la destinació comarcal cap a la gestió sostenible i responsable del turisme que inclou la qualitat del treball conjunt amb els empresaris i resta d’agents del sector turístic, l’orientació al client i relació amb el resident, una millora contínua dels serveis amb la creació de productes més sostenibles i més eficients, la creació de productes 4D (desconcentració, desestacionalització, diversificació i increment de despesa), a més d’orientar les accions dels plans anuals de cada comarca al Pla de Màrqueting de Catalunya (2018-2022) i la nova Estratègia de Màrqueting Turístic de la Destinació Barcelona (2020-2022).

6. És transversal el turisme?

El turisme és transversal i hi intervenen moltes àrees de l’ajuntament.

El turisme és un dinamitzador de l’economia local.

  • Té un efecte multiplicador en altres sectors econòmics.
  • Crea llocs de treball directes com en agències de viatge, transport aeri de passatgers o allotjaments, i indirectes, restaurants, serveis d’oci i cultural, lloguer d’immobles de temporada…
  • Promou l’emprenedoria.
  • Augmenta els ingressos municipals i permet millorar les infraestructures i els serveis públics.

La cultura és qualsevol activitat que sigui senyal d'identitat d'un país, regió, ciutat o poble. La cultura és, per tant, inherent del turisme.

L’art, el cinema, la llengua, l’esport, la religió, l’arquitectura, la gastronomia, la natura, el folklore o els esdeveniments projecten la província de Barcelona cap a l'exterior, com un entorn viu i de convivència, compartit entre residents i visitants.

El municipi treballa per promoure els recursos i atractius de l'entorn de Barcelona i motivar les visites a llocs menys congestionats, fora de temporada…

La connexió entre la salut humana i l'entorn és innegable.

La sobreexplotació de recursos naturals, la contaminació, la degradació del medi natural i la destrucció d'ecosistemes posen en perill el nostre planeta i les persones.

Com hem vist en apartats anteriors, els municipis promouen un turisme sostenible i vetllen per la generació de llocs de treball verds.

El turisme pot ser també un aliat en la preservació de la biodiversitat. De fet, des de fa dècades el sector català ha iniciat un procés de reconversió i adaptació basat en l’eficiència energètica, la reducció del consum d'aigua i la petjada hídrica, i la reducció dels residus.

Té a veure amb l’ús de l’espai urbà i les infraestructures.

Per exemple, el disseny i la construcció de nous espais per a ús turístic, allotjaments o la transformació de les infraestructures, per atendre l'augment de visitants turístics i l’interès per noves zones, millorant així la qualitat de vida dels residents.

Aquesta ordenació urbanística està regulada pels plans d’ordenació urbanística municipals (POUM), que permet planificar el desenvolupament del municipi.

Els POUM fan previsions i estableixen regulacions en matèries que afecten d'una manera o d'una altra el municipi: ordenació dels espais públics (carrers, places, etc.) i de les construccions, habitatge, infraestructures, equipaments públics (escoles, centres de salut, allotjaments turístics…), patrimoni arquitectònic, mobilitat, espais lliures i zones verdes i protecció del medi natural…

El vincle entre el turisme i el comerç és més que evident.

Els municipis promouen un model productiu sòlid i divers. Els plans de desenvolupament han d’integrar les activitats turístiques, ja que hi tenen un gran pes i són imprescindibles per enfortir el teixit comercial.

El grau de transversalitat de l’activitat turística és tal que encara podríem afegir altres competències, com la seguretat, la gestió del patrimoni, de les platges i un llarg etcètera.

7. Què són la promoció i el màrqueting turístics?

Són dos dels aspectes més importants.

El tipus i la quantitat de visitants que rep el nostre municipi, les expectatives que generem, el comportament que promovem, els serveis que promocionem… estan influenciats pel màrqueting que s’hi duu a terme i la promoció del municipi que hi fem.

Tenir informació sobre el sector és imprescindible per poder gestionar i planificar el turisme i prendre decisions encertades. Per exemple, generar estudis que donen informació sobre el perfil del turista, edat, mitjà de transport utilitzat, l’impacte econòmic, la percepció del ciutadà envers el turisme… permeten adequar les polítiques de màrqueting.

En altres paraules, el màrqueting també ha de ser sostenible i atraure un volum i tipus de turisme adequat a les condicions i necessitats de la destinació.

Per promoure la destinació i atraure visitants de qualitat ,s’utilitzen diverses eines:

Són campanyes de comunicació que pretenen construir, mantenir o millorar la imatge de la marca del municipi a llarg termini. Per dur a terme aquestes campanyes, és necessari conèixer molt bé els mercats emissors de turisme, les seves característiques i els seus interessos.

L’Agència Catalana de Turisme està present en més de 30 països del món a través dels centres de promoció turística, unes oficines repartides arreu que estudien les tendències de la demanda de cada país i donen a conèixer l’oferta turística catalana.

Avui en dia la promoció en línia és gairebé obligatòria. Tots els ajuntaments disposen d’un portal de promoció turística, que coincideix amb la marca turística del municipi, la majoria de les vegades separat del que disposa l’ajuntament, ja que les necessitats són ben diferents. Des de l’Agència Catalana de Turisme s’ha creat el lloc web Catalunya Experience, un portal que agrupa informació sobre les destinacions de Catalunya i les experiències que s’hi poden fer. La Diputació de Barcelona, mitjançant el seu web Barcelona és molt més, promociona tots els serveis i productes turístics de la província de Barcelona.

Són esdeveniments de caràcter públic i periòdic, que tenen com a finalitat primordial l’exposició, mostra i difusió de l’oferta de béns i serveis del sector turístic per contribuir al seu coneixement i comercialització. Existeixen fires genèriques, i fires especialitzades, que són les que promouen un producte concret com la gastronomia, la natura…

A Catalunya la fira de turisme més important és B-Travel; a Espanya, Fitur, a Madrid, i a Europa les més reconegudes són WTM – World Travel Market, a Londres, o la ITB, a Berlin.

També hi ha fires per tipologies, com per exemple la del sector de turisme de negocis i esdeveniments, la més important de les quals és la IBTM World, a Barcelona.

Són accions de promoció on els professionals del turisme poden donar a conèixer el seu producte i millorar-ne la comercialització, i presentar-lo davant agències de viatge o operadors turístics.

Estan dirigits a operadors turístics o agències de viatge, i tenen una finalitat clarament comercial, ja que l’objectiu és que els operadors turístics convidats acabin programant la nostra destinació en el seu catàleg o web, després de conèixer de primera mà la destinació i els seus serveis d’allotjament i turisme.

Tenen com a objectiu fer que els professionals que hi participen donin a conèixer la nostra destinació en els mitjans de comunicació on treballen. L’elecció dels mitjans que participen en aquests viatges es basa en criteris d’eficàcia, que valoren el nombre, l’impacte, la capacitat d’influència, la tipologia de la seva audiència i el valor publicitari dels reportatges i articles publicats.

Per saber-ne més:

Sabies que…

La campanya turística produïda per l'Agència Catalana de Turisme el 2018 va ser guardonada amb el premi a la millor pel·lícula turística del món durant el World Best Tourism film. S'hi van presentar fins a 3.000 pel·lícules procedents d'un centenar de països.

Clica sobre la imatge per visualitzar el vídeo

8. El sector turístic privat, és indispensable?

L'Administració local i el sector turístic privat treballen estretament per enfortir i potenciar una indústria turística sostenible i competitiva, fonamental per a l'economia local.

Una destinació turística es comporta com un ecosistema amb diferents factors i activitats que s’interrelacionen.

El sector turístic engloba molts subsectors.

De forma conjunta, es duen a terme actuacions i programes per millorar la qualitat i el nivell dels serveis turístics a la província de Barcelona i per vetllar per les necessitats de la població local.

Aquesta relació entre actors turístics —o grups d'interès públics i privats, individuals o col·lectius— és necessària per a l'articulació efectiva de l'espai turístic, ja que influeixen directament en les estratègies i accions futures per adaptar-se a les condicions d'un context canviant.

Exemple

El Grand Tour de Catalunya és una eina de dinamització per al sector turístic, fruit d’una tasca de desenvolupament cooperatiu. En el projecte hi han treballat conjuntament l’Agència Catalana de Turisme, la Direcció General de Turisme, que inclou la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya, i els diferents els patronats de Turisme de les Diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, així com Foment Torisme Val d’Aran i Turisme de Barcelona. És un recorregut dissenyat seguint les bases del model turístic sostenible del qual formen part un gran nombre d’empreses del sector privat. L’objectiu del Gran Tour és promoure un turisme distribuït equilibradament per tot el territori, diversificat i de qualitat, que permeti descobrir la destinació durant tot l’any i faci valer el paper i el compromís de les empreses turístiques catalanes.

9. El turisme, només té una part positiva?

Malauradament, no. Hi ha èpoques de l’any en què l’arribada de turistes és més gran i comporta aglomeracions, consum excessiu de recursos naturals, vandalisme o el famós turisme de borratxera, i altres efectes derivats com poden ser l’increment de preus, lloguers…

Com hem vist, l’Administració promou un turisme de qualitat, fora de temporada, amb el major impacte econòmic en el territori, sostenible i responsable des dels tres pilars de la sostenibilitat, i competitiu, amb empreses que ofereixin un bon servei.

A més a més de les certificacions que garanteixen que es compleixen aquests mínims com el Biosphere, l’Administració també elabora de forma conjunta bones pràctiques.

Per tant, si l’activitat turística no es gestiona correctament, pot generar nombrosos efectes negatius, com la massificació, la gentrificació o l’encariment dels lloguers. L’Administració té un paper clau a l’hora de regular i controlar aquesta activitat per maximitzar els efectes positius i reduir-ne els negatius.

Curiositat

Barcelona és un dels 10 destins més visitats del món i un dels principals port de creuers del Mediterrani. Mentre el turisme hi augmenta any rere any, la ciutat es va transformant inexorablement. El documental de TV3 Sense Ficció qüestiona si s'ha de limitar l'activitat turística a Barcelona.

10.Què són les bones pràctiques en turisme?

Són les pautes i recomanacions que s’haurien de seguir des de l’Administració, el sector privat o els mateixos turistes per millorar la gestió en sostenibilitat turística.

Permeten guiar i servir com a base per a la gestió dels recursos d'una empresa o institució pública en àmbits econòmics, socials i ambientals, sota la implementació d'accions i pràctiques sostenibles.

Un bon exemple és el Compromís per a la Sostenibilitat Turística Comarques de Barcelona Biosphere, que hem vist en punts anteriors. És un programa que impulsen la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona a les 12 comarques de la província de Barcelona, per millorar la competitivitat de les destinacions turístiques entorn del turisme sostenible.

La implantació d’aquest programa es fa a través dels ens de gestió turística comarcals.

Es tracta d’un segell d’implantació anual adreçat a empreses privades i entitats públiques del sector turístic que vulguin millorar voluntàriament la seva gestió en sostenibilitat turística.

El treball individual es fa a partir d’uns manuals de bones pràctiques (n’hi ha més de 20 d’oficis diferents del sector turístic), amb l’assessorament continuat i personalitzat d’un consultor expert per a la implantació de bones pràctiques (obligatòries i recomanables) a les entitats.

Aquestes bones pràctiques giren entorn dels cinc àmbits que marca l’ONU per assolir els 17 ODS: canvi climàtic, medi ambient, social, econòmic i cultural.

La Diputació de Barcelona ha estat pionera en la promoció, a través del seu programa Compromís per a la Sostenibilitat, de les bones pràctiques en gestió sostenible de les empreses turístiques i el seu reconeixement a través d’un distintiu pel desenvolupament del turisme sostenible des d’una perspectiva integral i el treball col·lectiu.