1. Què és un sistema esportiu local?

Anomenem sistema esportiu local el conjunt d’elements i agents relacionats entre si que interactuen en l’àmbit de l’activitat física i l’esport en un municipi.

L’impacte social i l’evolució de la pràctica esportiva durant les últimes dècades han portat els ens locals a plantejar-se la necessitat de desenvolupar polítiques esportives municipals. Aquestes polítiques s’orienten a respondre a les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes, adaptant-se al context actual i fomentant una oferta esportiva que promogui el benestar de la comunitat.

Sabies que…

El sistema esportiu local va de la mà del sistema municipal. Ambdós sistemes estan interrelacionats i exerceixen una influència mútua significativa. Aquesta connexió és evident, ja que l’esport està vinculat a altres àrees d’intervenció municipal, com ara la salut pública, l’educació, el benestar social i l’urbanisme.

Per saber-ne més

Sobre aquesta interrelació:

L’esport és una eina fonamental per promoure la salut dins de les comunitats. Els ajuntaments impulsen programes esportius per fomentar hàbits saludables, prevenir malalties cròniques, com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars, i millorar la salut mental. Les instal·lacions com els complexos esportius municipals (CEM) proporcionen espais accessibles perquè la població es mantingui activa i contribueixen a reduir la despesa pública sanitària a llarg termini. A més, les campanyes de conscienciació sobre l’activitat física, promogudes per les autoritats locals, reforcen i fan visible aquesta relació.

L’activitat física i l’esport juguen un paper fonamental en el desenvolupament educatiu i formatiu, especialment entre els més joves. Els ajuntaments col·laboren de manera activa amb escoles i institucions educatives per integrar programes d’activitat física als currículums escolars, facilitant l’accés a instal·lacions esportives municipals i promovent valors com el treball en equip, la disciplina i la superació personal. Per això diem que l’esport i l’educació també van de la mà, ja que aquesta interacció contribueix a consolidar una formació integral, en la qual l’esport complementa el desenvolupament cognitiu, emocional i social dels alumnes.

Els programes esportius municipals són una eina clau per a la inclusió social. Mitjançant polítiques d’accés universal, es promou que persones de diferents edats i nivells socioeconòmics puguin participar en activitats esportives. Aquestes iniciatives contribueixen a la cohesió social, ja que eviten l’aïllament, especialment entre col·lectius vulnerables com la gent gran, persones amb diversitat funcional o famílies amb pocs recursos. Així doncs, l’esport no només afavoreix la salut física, sinó que també fomenta la integració social i el benestar comunitari.

L’esport també s’interrelaciona amb la planificació urbanística dels municipis, en el marc de la creació d’espais dedicats a la pràctica esportiva. Des de parcs de salut i carrils bici i per córrer fins a equipaments esportius municipals, l’esport es converteix en un element clau en la definició de les ciutats. La disponibilitat d’espais adequats per fer esport contribueix a desenvolupar municipis més saludables, sostenibles i habitables, alhora que promou estils de vida actius.

Els ajuntaments desenvolupen polítiques públiques que integren l’esport com una eina transversal en múltiples àmbits. Aquests governs locals gestionen infraestructures esportives, organitzen esdeveniments, col·laboren amb entitats privades i promouen l’accés a l’esport per a tota la població. Aquestes polítiques sovint estan alineades amb objectius més amplis de sostenibilitat, millora de la qualitat de vida i inclusió social.

2. Quina ha estat l’evolució de l’esport a les nostres comunitats?

El sistema esportiu ha evolucionat a través de diverses fases al llarg del temps, cada una d’elles marcada per característiques específiques que s’han anat integrant progressivament fins a arribar a l’actualitat, en què l’esport esdevé un element transversal i clau a totes les societats.

1970
L’esport com a habilitat
Promoció i foment de l’esport: clubs i associacions esportives

El paper dels clubs i de les associacions esportives als anys 70 va ser de gran rellevància per al foment i la difusió de l’esport. L’esport de competició va ser el gran protagonista.

1980
L’esport, un mitjà educatiu
Intervenció de l’Administració local: els patronats d’esports

L’esport escolar (educatiu) va expandir el concepte d’esport i en va destacar el valor educatiu. A la mateixa dècada, l’Administració pública va assumir el lideratge de l’esport mitjançant la creació de patronats d’esports i àrees específiques, amb l’objectiu d’organitzar i fomentar la pràctica esportiva.

1990
L’esport, un mitjà per a la promoció de la salut
Intervenció del sector privat en la prestació de serveis esportius

Va sorgir el sector comercial amb l’aparició de gimnasos i les primeres empreses de serveis, fet que va donar lloc als inicis de la col·laboració en l’àmbit esportiu.

2000
L’esport, un instrument transversal
Consolidació del fenomen esportiu, canvi de paradigma: transversalitat

L’adhesió de nous agents al sistema esportiu i l’aparició de noves modalitats esportives al llarg d’aquests anys fins a l’actualitat, han contribuït a consolidar l'esport com un element transversal. Així, ha passat a formar part de diversos àmbits, com la salut, el turisme, l’urbanisme, la integració social i el món laboral.

2010
L’esport, un agent de promoció econòmica
Instrument de promoció econòmica

El concepte d’esport s’ha expandit a altres àmbits i s’ha convertit en un mitjà per a altres finalitats no esportives. Avui dia, l’esport és una eina molt potent per a la promoció econòmica.

2020
L’esport, generador d’impacte social i econòmic i en l’àmbit de la salut
Eina generadora d’impacte social i econòmic i en l’àmbit de la salut

En l’última dècada, l’esport s’ha consolidat com una eina generadora d’impacte social i econòmic i en l’àmbit de la salut.

L’esport ha evolucionat d’un sistema específic i tancat a un sistema obert, ampli, transversal i canviant. En dècades anteriors, l’esport es vinculava principalment a la competitivitat i a l’assoliment d’objectius concrets, amb una estreta relació amb la competició reglada, fet que generava barreres d’accés per motius econòmics, de capacitats físiques, de gènere, etc.

No obstant, en els darrers anys s’ha experimentat un canvi significatiu i una ruptura amb el model tradicional, i es poden identificar diferents àmbits:

Avui en dia, la classificació de les disciplines esportives ha anat evolucionat, i moltes d’elles han passat per diverses etapes fins a esdevenir una combinació de diferents àmbits. Això permet que, més enllà de perseguir reptes i èxits esportius, també es valori l’aspecte lúdic i el gaudi personal.

Important

Aquesta evolució ha permès que l’esport integri nous segments de població, cadascun amb motivacions i necessitats diverses. Això ha donat lloc a l’aparició de modalitats de pràctica adaptades, capaces de respondre a aquestes noves demandes i ampliar l’accés a l’activitat física per a tothom.

3. Quins són els elements del sistema esportiu local?

Dins del sistema esportiu local, podem diferenciar els quatre elements següents:

  • Persones participants: són aquelles persones que practiquen activitat física i esport, tant de manera organitzada com individual, amb diferents objectius i de forma adaptada a les seves necessitats específiques segons el seu perfil.
  • Equipaments: espais en els quals es desenvolupa la pràctica esportiva, ja sigui de manera reglada (camps de futbol, pistes de tennis…) o en instal·lacions que faciliten el treball funcional, cardiovascular i muscular, com complexos esportius i sales. També inclouen espais esportius a l’aire lliure, com parcs de salut, zones de cal·listènia, carrils bici…
  • Activitats: són el conjunt d’iniciatives impulsades pels diferents organitzadors per incentivar l’activitat física al municipi, amb l’objectiu de fomentar un estil de vida actiu i consolidar hàbits saludables entre la ciutadania.
  • Agents: cada un dels implicats en la planificació, el desenvolupament i l’execució de les polítiques esportives municipals, també anomenats stakeholders.