Habitatge

La creixent importància de l'habitatge a l'agenda local (al 2022, el 83,6% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona consideren que l'habitatge ha guanyat o mantingut pes dins de les polítiques municipals els darrers dos anys, segons dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2022 elaborat per la Diputació de Barcelona i la Fundació Pi i Sunyer), es fonamenta en la magnitud i durada en el temps d'una problemàtica que afecta a una part significativa de la població. En aquest sentit, cal recordar que:

• Assistim a una creixent escletxa entre els ingressos de la població i els preus de l'habitatge. L'informe «L'habitatge a la metròpoli de Barcelona en el 2022» publicat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona recull que per al conjunt de Catalunya, entre els anys 2000 i 2022, la Renda Familiar Bruta Disponible s'havia incrementat el 57,7%, quan el preu mitjà de lloguer havia crescut un 114,2%, el de compravenda de segona mà un 122,9%, i el compravenda d'obra nova un 171,9%.

• Conseqüentment, es produeix un augment de les dificultats per fer front a les despeses de l'habitatge. D'una banda hi ha una elevada taxa de sobrecàrrega de les llars (entesa com el nombre de llars que han de destinar més d'un 40% dels seus ingressos al pagament de les despeses de l'habitatge i dels subministraments energètics bàsics: electricitat, gas i aigua) que en el cas de la demarcació de Barcelona es gairebé del 40% des de l'any 2011 per a les llars en règim de lloguer, dada molt més elevada que la de l'entorn europeu. D'altra banda, destacar l'elevat nombre de desnonaments executats des de l'any 2013 (actualment estabilitzats en número però protagonitzats per casos de lloguer i famílies amb menys recursos) i amb perspectives de mantenir o augmentar durant els propers anys.

Davant d'aquesta problemàtica, més enllà de continuar abordant les necessitats urgents de les famílies que no poden atendre i/o poden perdre la llar on viuen, cal augmentar significativament el parc d'habitatge assequible en les seves diverses formes i modalitats. El Pla Territorial Sectorial d'Habitatge de Catalunya, aprovat inicialment en 2021, planteja la necessitat de comptar a Catalunya amb 300.000 habitatges destinats a polítiques socials fins l'any 2042, per tal d'equiparar Catalunya als estàndards europeus i poder atendre les necessitats estimades (passant de tenir aproximadament un 2% del parc d'habitatges destinats a polítiques socials a tenir un 7%. En els municipis declarats de demanda residencial forta i acreditada, l’objectiu és aconseguir que el 15% del parc d’habitatges principals estiguin destinats a finalitats socials).

La possibilitat d'incrementar el parc d'habitatge assequible o destinat a polítiques socials passa per augmentar significativament la inversió pública en matèria d'habitatge. La memòria econòmica que acompanya el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge aprovat inicialment, preveu la necessitat d'invertir 12.643,80 milions d'euros en 20 anys amb cost incremental (uns 200 milions d'euros el primer any – uns 600 milions d'euros el darrer any) per tal d'equiparar Catalunya als estàndards europeus i poder atendre les necessitats estimades (segons els experts a l'estat espanyol i a Catalunya la inversió pública i el pressupost destinat a les polítiques d'habitatge no ha arribat mai al 0’1% del PIB anual, quan els estàndards dels països europeus amb polítiques d'habitatge avançades oscil·la entre l'1-2% del seu PIB anual).

Creix la percepció que la millora de l'estat de conservació i l'eficiència energètica del parc edificat existent d'ús residencial del municipi és una preocupació creixent per als consistoris (al 2022, el 64,5% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de la demarcació afirmen estar preocupats per aquestes qüestions, quan en 2018 només van manifestar aquesta preocupació el 40%, segons les dades que ens aporten les sèries històriques del Panel de Polítiques Publiques Locals d'Habitatge. En aquest sentit, cal recordar que:

• L'antiguitat d'una part significativa del parc residencial. En el cas de la demarcació de Barcelona el 45,78% dels edificis amb ús residencial són anteriors a 1974. Tots els edificis residencials de més de 45 anys d'antiguitat tenen l'obligació de realitzar la ITE (Inspecció Tècnica de l'Edifici), a excepció del supòsits indicats en la normativa vigent. Cal recordar que en tots els habitatges construïts abans de 1979 en aquesta època no hi havia cap normativa que obligués a col·locar aïllament als edificis.

• El deficient estat de conservació i accessibilitat d'una part significativa del parc. Segons dades del visor d'Indicadors Municipals d'Habitatge de la demarcació de Barcelona (INDI_MHAB) desenvolupat per la Diputació de Barcelona, a l’any 2022 a la província de Barcelona hi havia un 41,42% d’edificis de més de 3 plantes sense ascensor.

• La lenta implementació de la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE). Segons informes de la Generalitat de Catalunya, l'any 2018 únicament el 46% dels edificis residencials anteriors a 1981 haurien realitzat la preceptiva Inspecció Tècnica de l'Edifici.

• La baixa qualificació energètica del parc residencial català. Segons dades de l'INDI_MHAB, a l'any 2022 a la província de Barcelona, només el 36% dels habitatges té Certificat d'eficiència energètica (CEE) i el 33,63% dels habitatges tenen una qualificació energètica baixa (F i G).

• L'atomització de l'estructura de la propietat, les dificultats de bona part de les famílies d'assumir les despeses de rehabilitació i millora necessàries al seu edifici i habitatge i la limitada capacitat de gestió i organització d'una part significativa de les comunitats de propietaris.

D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2022, la necessitat de planificar la política d'habitatge del municipi recau, entre d'altres, en els següents factors:

1.- La diversitat de problemàtiques i temes a tractar: diferents qüestions van ser considerades com el principal objectiu en matèria d'habitatge per part dels ajuntaments de més de 10.000 habitants:

• Promoció, gestió i adjudicació d'HPO i altres habitatges municipals o cedits (34,4%)

• Evitar la pèrdua de l'habitatge (23,4%)

• Garantir proximitat, informació i serveis a la ciutadania (9,4%)

• Facilitar l'accés a l'habitatge (7,8%)

2.- La focalització dels esforços en accions reactives, dependents i sobreocupades per les urgències:

• Un 90,6% dels ajuntaments consideren que les polítiques locals d'habitatge són dependents de les administracions supralocals.

• També el 82% dels ajuntaments consideren que, pel que fa al món local, predominen les accions reactives (tramitació d'ajuts al pagament del lloguer i ajuts al pagament de subministraments energètics bàsics a persones en situació de vulnerabilitat).

• Gairebé el 75% dels ajuntaments dediquen la majoria del temps i recursos en matèria d'habitatge a la gestió d'ajuts o la informació al ciutadà.

3.- La necessitat–voluntat explícita d'elaborar o revisar el Pla Local Habitatge (PLH):

• Un 45% dels ajuntaments de més de 10.000 habitants consideren que haurien d'elaborar un PLH o revisar el que disposen.

• Dels ajuntaments de més de 10.000 habitants de la demarcació que compten amb un PLH, en la meitat d'ells aquest no està vigent.

D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2022, la necessitat d'augmentar el parc d'habitatge assequible del municipi recau, entre d'altres, en els següents factors:

1.- La futura obligació (Objectiu de Solidaritat Urbana) de que en 2042, els municipis que siguin àrees de demanda residencial forta i acreditada han de tenir un 15% del seu parc d'habitatges principals destinats a polítiques socials.

2.- La baixa activitat municipal dels darrers anys destinada a la promoció, rehabilitació i mobilització d'habitatge assequible, tot i que s'ha reactivat els dos darrers anys.

• Només el 10,9% apunten que l'actuació a la què dediquen més temps i recursos té a veure amb la promoció d'HPO.

• La tramitació dels ajuts al pagament del lloguer de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) ha estat l'actuació més utilitzada i la que més ha augmentat (82,6%) durant els darrers dos anys.

• Lleuger increment de les actuacions de foment de la rehabilitació del parc privat residencial, tot i que continuen essent molt residuals.

Aquests percentatges, tot i ser baixos, han augmentat significativament en els últims dos anys (5 punts en el cas de les promocions d'HPO respecte a les dades del Panel 2020. No així les tasques de mobilització del habitatges buits, que baixen respecte els esforços que s'esmerçaven d'acord amb les dades del Panel 2018).

D'acord amb les dades del Panel de Polítiques Públiques Locals d'Habitatge 2022, la necessitat d'organitzar l'estructura i els serveis tècnics municipals dedicats, total o parcialment, a qüestions d'habitatge de la forma el més eficaç i eficient possible recau, entre d'altres, en els següents factors:

1.- Estructures tècniques molt petites (especialment en municipis < 50.0000 habitants), poc consolidades, i cada vegada menys “tecnificades”:

• En promig, els ajuntaments de més de 10.000 habitants de la demarcació compten amb 4,5 treballadors dedicats a aquesta matèria, amb disparitats segons el tram de població del municipi. En la meitat d'aquests ens locals però la plantilla s'ha vist reforçada durant els dos darrers anys. Els ajuntaments de menys de 50.000 habitants disposen d’una mitjana de 3,9 treballadors dedicats específicament a temes d'habitatge; en el cas de municipis de menys de 10.000 habitants, com a molt, hi ha una persona dedicada parcialment a temes d'habitatge.

• Únicament el 26,9% dels tècnics/tècniques d'habitatge dels ajuntaments són funcionaris.

2.- Sobrecàrrega de les estructures tècniques i especial dedicació a gestió d'ajuts i informació. Segons algunes Memòries d’Activitat d'Oficines Locals d'Habitatge i Borses de mediació per al lloguer social, només pel que fa a consultes de la ciutadania ateses, el 2022 van enregistrar:

• Un promig de 132 consultes setmanals en ajuntaments de municipis entre 10.000–50.000 habitants.

• Un promig de 397 consultes setmanals en ajuntaments de municipis > 50.000 habitants.

  3.- Necessitat de reforçar la coordinació interadministrativa, especialment en suport als ens locals.

• Un 90,6% dels ajuntaments consideren que les polítiques d'habitatge són dependents d'estratègies i suport d'administracions supralocals.

• Un 50,8% dels ajuntaments consideren que la coordinació entre els diferents nivells de Govern no és adequada.