Els ens locals, d'acord amb l'article 84.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, i l’article 66.3 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya , tenen competències pròpies sobre:
-
L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística.
-
La planificació, la programació i la gestió d'habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l'habitatge de protecció oficial.
També la la Llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local, a l’article 25.2 , amb les modificacions incorporades per la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, diu que el municipi exerceix competències pròpies, en el marc de la legislació estatal i de la comunitat autònoma, en les següents matèries:
-
Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística.
-
Promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera.
-
Conservació i rehabilitació de l'edificació.
L'article 66.1 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya en l’article 66.1 faculta als municipis, per a la gestió dels seus interessos i en l'àmbit de les seves competències, per promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. I en l’article 71.1.d) estableix que per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l’habitatge.
La Llei del dret a l'habitatge tot i establir el marc competencial general i en l’article 8, una atribució en favor dels ens locals, no sempre concreta quina és l’administració competent, si l’autonòmica o la local, fet que provoca que els Tribunals hàgin qüestionat la competència local en determinades actuacions.
Art. 8 Llei del dret a l'habitatge:
-
Exerceixen les seves competències de manera directa o bé mitjançant la concertació i/o col·laboració d’altres administracions supralocals mitjançant, la subscripció de convenis, la creació de consorcis o d’oficines locals d’habitatge per a la gestió conjunta de funcions i serveis vinculats a l’habitatge, o sol·licitant la prestació d’assistència tècnica, financera i jurídica.
Recordatori competències dels ens locals en matèria d'habitatge
Els ens locals tenen competències pròpies, en el marc de la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, en les matèries següents:
(Art. 84 Estatut d'Autonomia de Catalunya, art. 66.3 Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i art 25.2. Llei 7/1985, de 2 d'abril reguladora de les bases de règim local):
-
Promoció i gestió de l'habitatges
-
Conservació i rehabilitació de l'edificació
-
Ordenació, gestió i execució de la disciplina urbanística
Art. 66.1.Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i art. 8 Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge:
-
Poden exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques ja sigui per delegació o en exercici de l'autonomia local de gestió dels propis interessos.
-
Exerceixen les seves competències de manera directa o bé mitjançant la concertació i/o col·laboració d'altres administracions supralocals mitjançant, la subscripció de convenis, la creació de consorcis o d'oficines locals d’habitatge per a la gestió conjunta de funcions i serveis vinculats a l'habitatge, o sol·licitant la prestació d'assistència tècnica, financera i jurídica.
La Llei 18/2007 del Dret a l'Habitatge, tot i establir el marc competencial general, en determinades funcions no concreta quina és l'administració competent, si l'autonòmica o la local, fet que provoca que els Tribunals hàgin qúestionat la competència local en actuacions com, per exemple, la tramitació dels expedients de declaració d'ús anòmal dels habitatges desocupats i la imposició de multes coercitives per aquest concepte (ST TSJC Secció 3ª, nº 788/2017 de 21/11/2017).