En l’estudi de les violències masclistes envers les dones grans cal contemplar la intersecció entre el masclisme i l’edatisme els quals s’entrecreuen generant un impacte acumulatiu de violències i maltractaments en la vida de les dones grans.
El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques discriminatòries que perpetuen els estereotips i les desigualtats de gènere en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones que normalitza la vulneració de drets humans de les dones.
L’edatisme no afecta totes les persones grans de la mateixa manera; l’edat més avançada, la manca de recursos econòmics, l’origen o la cultura, i el gènere, son condicionants que poden augmentar les probabilitats de patir exclusió i discriminació.
L’edatisme no afecta totes les persones grans de la mateixa manera; l’edat més avançada, la manca de recursos econòmics, l’origen o la cultura, i el gènere, son condicionants que poden augmentar les probabilitats de patir exclusió i discriminació.
L'edatisme funciona com a forma d'invisibilitat, marginació i exclusió social de les persones grans en relació amb la resta, que es veu com la norma i el grup més valorat. En la mesura en què les persones grans no s'ajusten a la norma social percebuda, se les infravalora i se les exclou. Les seves necessitats i les seves vides queden al marge de les necessitats socials.
Tant el masclisme com l’edatisme, com a eixos de discriminació, es troben estructuralment arrelats a la cultura i la societat, i permeten que es normalitzin les discriminacions envers les dones grans en tots els àmbits de les seves vides, amb conseqüències per a la seva salut biopsicosocial i pel seu benestar general.
