Existeix per part de la societat una gran invisibilitat dels maltractaments a persones grans i de les violències masclistes envers les dones de més de 60 anys, així com un desconeixement de les especificitats i de les formes i àmbits en què aquestes es donen, que té com a conseqüència, a banda del sofriment de les persones que la pateixen, la manca de respostes adequades.
Des d'una perspectiva de justícia social, vetllar pels drets de les persones grans implica reconèixer l’existència de determinats drets humans que son vulnerats de manera reiterada i sistemàtica.
A Catalunya, els drets de les persones grans estan garantits per la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran a Catalunya, elaborada el 2003 que, tot i ser un document legalment no vinculant, recull els cinc principis proposats per les Nacions Unides:
A més, l'any 2002, l'Organització Mundial de la Salut, va definir per primera vegada el maltractament envers les persones grans, mitjançant la Declaració de Toronto per a la Prevenció Global del Maltractament de les Persones Grans, com l’acció única o repetida, o la manca d’una resposta adequada, que causi danys o angoixa a una persona gran i que tingui lloc dins de qualsevol relació on existeixi una expectativa de confiança” (OMS, INPEA 2002).
El maltractament a les persones grans inclou des d’accions violentes com ara agressions físiques, sexuals i psíquiques, fins a conductes passives o d’omissió de l’atenció, com la negligència, les quals també repercuteixen negativament sobre el benestar de la persona. Les persones grans són especialment vulnerables als abusos econòmics, és a dir, a l’ús inadequat dels seus fons i recursos per part d’alguns membres de la família o altres persones cuidadores (OMS, INPEA 2002).
Segons aquesta Declaració, es poden diferenciar 7 tipologies de maltractament:
L’ús de la força física que ocasiona ferides, dolors, o lesions corporals, incloent restriccions o confinaments no apropiats als llits, a les cadires o en espais tancats; l’inapropiat ús de fàrmacs, com sedacions sense prescripció; l’alimentació forçada, etc
Generar angoixa, pena o estrès a través d’actes o paraules. S’hi inclouen les agressions verbals repetides com amenaces, intimidacions o interaccions que degraden la persona o fereixen o disminueixen la seva identitat, dignitat o autoestima; els càstigs, com poden ser el càstig del silenci o de privacions; aïllar o apartar la persona de les seves amistats i de les seves activitats habituals, i la infantilització
És la violació, tocaments, el nu forçat o la fotografia sexual explícita. Inclou tot contacte sexual sense consentiment: violació, atemptat contra el pudor, assetjament i els contactes sexuals amb una persona que és incapaç de donar el seu consentiment
L’ús il·legal o indegut de propietats o finances pertanyents a la persona gran; la modificació forçada o coercida del testament o d’altres documents jurídics; negar el dret a l’accés i el control dels fons personals; els fraus, robatoris o furts comesos per una persona de confiança; la signatura de documents sense informació clara o coneixement, acords poc equitatius respecte a traspàs de béns a canvi de serveis d’atenció…
No atendre les necessitats de la persona gran. Inclou les necessitats bàsiques de salut, roba, higiene, alimentació, habitatge, seguretat, confort i el no-compliment dels deures fiduciaris d’una persona. Pot ser intencionat o no, per manca de capacitat, informació, interès o recursos
La deserció de la persona (o institució) que té cura i custòdia de la persona gran i la desempara voluntàriament
Consisteix en l’agressió, privació o no-reconeixement dels drets fonamentals abans esmentats, així com a la llibertat i al dret a decidir.
Tot i que la Declaració de Toronto reconeix les dones com a grup oprimit pels estereotips de gènere i les tradicions socials vinculades a la construcció de la feminitat i la masculinitat, la perspectiva de gènere no està incorporada en la seva conceptualització ni en la reflexió sobre les conseqüències dels maltractaments.
Així mateix, la majoria de documents analitzats que s’enfoquen a persones grans contenen la perspectiva de cicle vital, però no la perspectiva de gènere, i no aborden les desigualtats i opressions específiques que viuen les dones, o bé no fan referència de manera clara i sistemàtica a les violències masclistes que afecten les dones grans