La violència masclista es manifesta a través de diferents formes que afecten les dones al llarg del seu cicle vital. És una greu violació dels drets humans i un impediment per assolir la plena ciutadania i la llibertat individual i l’autonomia.
Les dones viuen violències masclistes en diferents àmbits de les seves vides, en diferents etapes de la mateixa i en diferents tipus de relacions i interaccions. Aquesta multiplicitat, derivada de l’impacte de la societat patriarcal, transcendeix a totes les esferes de la vida, i s’evidencia amb el fet que la major part de les dones en el món han patit alguna vegada alguna forma de violència en algun dels àmbits de la seva vida.
Sovint, la violència masclista contra les dones grans queda invisibilitzada per diferents motius com:
es produeix principalment en l'entorn domèstic o de cura.
al llarg dels anys, produint una normalització de les dinàmiques abusives i una reducció de la capacitat d'identificació per part de les dones i de les persones del seu entorn.
moltes vegades queda INVISIBILITZADA sota la categorització de «maltractament a les persones grans», donades les dificultats per incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi.
en general, les dones grans compten amb menys eines i recursos personals per poder identificar i sortir de la violència que la resta de les dones; la seva categorització social les posiciona al marge de moltes possibilitats.
les dones grans es mobilitzen però no constitueixen un grup que tingui la mateixa força a l’hora de reivindicar drets, com les dones d'edats més joves i, per tant, tenen dificultats per posar aquesta problemàtica a l'agenda pública.
contribueix a invisibilitzar aquestes violències, en tant que les dones grans no són representades a les campanyes públiques d'abordatge d'aquesta temàtica i, a la vegada, en els àmbits d'atenció a la gent gran no s'aborden regularment les violències masclistes. La normalització social vinculada a l’edatisme, que comporta uns mandats concrets per les dones i per tota la societat, dicta, tot i que de manera subtil, que en les edats més avançades les situacions de desigualtat o violència tenen una baixa probabilitat de ser resoltes o, si més no, que l’efecte transformador que es pot obtenir arran d’una intervenció és molt baix a causa de l’edat de les dones i, per tant, ja no és necessària la inversió de recursos personals o socials.
Les dones grans, al igual que les dones més joves, pateixen violències masclistes en diversos àmbits i amb múltiples formes, sovint entrecreuades, infligides per diversos autors, inclosos fills o nets, altres membres de la família o persones cuidadores en l'entorn domèstic o institucional, i altres actors més o menys propers a les dones.