Abordatge des dels ens locals dels maltractaments i les violències masclistes envers les dones grans

5. Violències masclistes en dones grans

A Catalunya, la definició més àmplia sobre violència masclista és la que ve donada per a la llei 5/2008 i actualitzada per la llei 17/2020 del dret de les dones a erradicar la violència masclista per la qual s'entén que:

La violència masclista és la que s'exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual i psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat

5.1 Formes de violència envers les dones

La violència masclista es manifesta a través de diferents formes que afecten les dones al llarg del seu cicle vital. És una greu violació dels drets humans i un impediment per assolir la plena ciutadania i la llibertat individual i l’autonomia.

5.2 Àmbits de la violència envers les dones

Les dones viuen violències masclistes en diferents àmbits de les seves vides, en diferents etapes de la mateixa i en diferents tipus de relacions i interaccions. Aquesta multiplicitat, derivada de l’impacte de la societat patriarcal, transcendeix a totes les esferes de la vida, i s’evidencia amb el fet que la major part de les dones en el món han patit alguna vegada alguna forma de violència en algun dels àmbits de la seva vida.

Sovint, la violència masclista contra les dones grans queda invisibilitzada per diferents motius com:

es produeix principalment en l'entorn domèstic o de cura.

al llarg dels anys, produint una normalització de les dinàmiques abusives i una reducció de la capacitat d'identificació per part de les dones i de les persones del seu entorn.

moltes vegades queda INVISIBILITZADA sota la categorització de «maltractament a les persones grans», donades les dificultats per incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi.

en general, les dones grans compten amb menys eines i recursos personals per poder identificar i sortir de la violència que la resta de les dones; la seva categorització social les posiciona al marge de moltes possibilitats.

les dones grans es mobilitzen però no constitueixen un grup que tingui la mateixa força a l’hora de reivindicar drets, com les dones d'edats més joves i, per tant, tenen dificultats per posar aquesta problemàtica a l'agenda pública.

contribueix a invisibilitzar aquestes violències, en tant que les dones grans no són representades a les campanyes públiques d'abordatge d'aquesta temàtica i, a la vegada, en els àmbits d'atenció a la gent gran no s'aborden regularment les violències masclistes. La normalització social vinculada a l’edatisme, que comporta uns mandats concrets per les dones i per tota la societat, dicta, tot i que de manera subtil, que en les edats més avançades les situacions de desigualtat o violència tenen una baixa probabilitat de ser resoltes o, si més no, que l’efecte transformador que es pot obtenir arran d’una intervenció és molt baix a causa de l’edat de les dones i, per tant, ja no és necessària la inversió de recursos personals o socials.

Les dones grans, al igual que les dones més joves, pateixen violències masclistes en diversos àmbits i amb múltiples formes, sovint entrecreuades, infligides per diversos autors, inclosos fills o nets, altres membres de la família o persones cuidadores en l'entorn domèstic o institucional, i altres actors més o menys propers a les dones.

5.3 Formes especifiques de violència envers les dones grans

Tal com s'ha dit abans, moltes de les formes de violència cap a les dones grans han estat generalment analitzades tenint en compte l’element de l'edatisme i la conceptualització del Tractat de Toronto, mancat de l’òptica de gènere.

Però l'experiència pràctica d'intervenció amb dones grans, les principals dades judicials i la mirada de les persones professionals -en estudis en l'àmbit nacional i internacional- apunten que la majoria de maltractaments que pateixen les persones grans incideixen de manera especial sobre les dones i que, per tant, poden tenir una doble causa, no només l'edatisme sinó també el masclisme. Per altra banda, les violències cap a les dones grans tampoc han estat considerades de manera específica en l'espectre de les violències masclistes, definides des d'una mirada cega al cicle vital i que generalitza les violències masclistes sense tenir en compte les idiosincràsies dels diferents grups d'edat.

Atenent aquest buit, es fa necessari incorporar un marc de definició des de la intersecció entre el sexisme o masclisme i l'edatisme que ens permeti explorar, valorar i verificar si les formes de violència envers les dones grans poden ser en realitat, o també, en una proporció encara impossible de determinar, violències masclistes.

Pujar