Avaluar un servei d’assessorament en l’anàlisi de viabilitat empresarial (AVE)
7. Proposta d'avaluació de la pregunta A
7. Proposta d'avaluació de la pregunta A
En aquesta unitat es proposarà de forma més concreta com procedir a respondre la pregunta A: Quins són els principals motius que expliquen que un nombre rellevant dels usuaris del servei d'emprenedoria no acabin iniciant l’assessorament en anàlisi de viabilitat o bé que l'iniciïn però no l’acabin?
Abans d’aprofundir en l’obtenció de la informació sobre expectatives, opinions i motivacions, és convenient analitzar la informació disponible sobre els usuaris del servei d’atenció i assessorament a persones emprenedores (més ampli que el servei d’assessorament AVE): conjunt de persones que al llarg de l’any s’han acostat al centre i que tenen intenció de crear / han creat una empresa.
7.1. Anàlisi i tractament de dades dels usuaris del servei d’atenció a persones emprenedores
Per aproximar-nos a la realitat dels usuaris amb el servei d’atenció a emprenedors, el primer és diferenciar-los respecte la seva relació / ús del servei d’assessorament AVE. S’ha elaborat una taula amb les diferents casuístiques dels usuaris del CLSE que manifesten intenció de crear una empresa:
De cada un d’aquestes tipologies d’usuari, seria recomanable:
-
Nre. d’usuaris A vs Nre. usuaris B
-
Nre. d’usuaris A1, A2…B1, B2…
-
Calcular quin percentatge representa cada tipologia d’usuari
L’anàlisi de dades que es presenta a continuació, és a tall d’exemple, a través de dades reals de l’explotació de la informació del Cens dels CLSE sobre quins serveis o outputs s’han donat amb les persones ateses en matèria de creació d’empreses.
No obstant, aquest exercici analític, hauria de ser realitzat per cada un dels CLSE d’acord a les seves dades, usant com a comparativa les dades globals que es mostren a continuació.
Segons les dades del Cens dels CLSE 2022 (dades 2021), la taxa de finalització (B2/B) de plans d’empresa / anàlisi de viabilitat va ser del 60,3%. Amb aquesta xifra es recuperen i inclús es milloren les dades pre-pandèmia, tenint en compte que la taxa de finalització s’ha mantingut força estable des del 2016 (propera al 60%) i és força superior a la del període 2011 a 2014 (més propera al 50%).
Pel que fa la taxa de constitució (% d’empreses creades respecte els PE finalitzats, que seria el pes de B.2.1 respecte B2), aquesta assoleix el 65,1%, molt similar a la de l’any anterior. En aquest cas la dada és força inferior a la dels anys precedents, que era molt propera o lleugerament superior al 70% (aquells que finalitzen AVE i acaben iniciant el negoci). Aquesta taxa ha estat relativament estable des del 2015 i fins el 2019.
Pel que fa a la taxa d’abandonament (B.1), aquesta al 2021 va ser del 22,4%, essent aquest el percentatge que representen les persones que van abandonar l’AVE iniciat, respecte el total d’AVE que es van assessorar al llarg de l’any. Cal tenir en compte que, a més dels plans d’empresa abandonats i els plans d’empresa finalitzats, trobaríem aquells que no s’han ni finalitzat ni abandonat, sinó que segueixen en elaboració per al proper any natural (en aquest cas el 2022).
Pel que fa a la seva evolució, la taxa d’abandonament del 2021 torna a ser similar a la dels tres anys precedents al 2020 (2017, 2018 i 2019, amb taxes inferiors al 25%). Es torna a xifres similars al període 2012-2016, anys de crisi i inici de la recuperació econòmica, on la taxa d’abandonaments era superior al 26%.
Tota aquesta informació sobre l’assessorament en anàlisi de viabilitat es mostra visualment en el següent gràfic:
Finalment, es mostra l’evolució de les empreses creades amb el suport dels CLSE, tot diferenciant entre aquelles que compten amb un AVE (B.2.1), versus aquelles que s’han creat sense comptar amb un AVE (A.1.1 + A.2.1).
A més a més, per a cada una de les dues tipologies d’empreses creades amb el suport dels CLSE (amb AVE finalitzat versus sense AVE), s’aporten dades sobre la seva contribució a la creació de llocs de treball i, indirectament, la seva grandària (mitjana de treballadors per empresa creada).
En aquest cas, les dades del 2021 mostren que un 51,4% de les empreses creades amb el suport dels CLSE compten amb una anàlisi de viabilitat completada, mentre que el 48,6% s’han creat sense aquesta anàlisi (no completat o no iniciat).
Tot i que les dades de l’any 2020, per causa de la Covid-19, van sofrir canvis rellevants en la majoria de serveis del CLSE, si fem l’anàlisi de 2011-2019 quant a la creació d’empreses (amb i sense AVE), s’observa una tendència de descens del percentatge d’empreses creades amb AVE finalitzat. Així, si el 2011 un 84,9% de les empreses creades al CLSE comptaven amb un anàlisi de viabilitat finalitzat, al 2018 solament ho eren el 53,4% (tot i que hi va haver un repunt al 2019, assolint el 55,1%). El 2020 és el primer any de tota la sèrie històrica en que hi ha un percentatge major d’empreses creades sense rebre AVE que aquelles que sí que van finalitzar l’AVE. Aquest any 2021 es torna a superar el 50% però es manté com el segon percentatge més baix de la sèrie.
Si s’analitzen totes les dades presentades anteriorment, trobem que si bé no es pot afirmar que el percentatge d’abandonaments de l’anàlisi de viabilitat s’hagi incrementat, amb valors els darrers anys inferiors als de 2012-2016, sí que hi ha un descens d’empreses creades amb AVE i, sobretot, un fort creixement d’empreses que es creen sense comptar amb un AVE. Sembla, doncs, que és més rellevant el perquè cada cop més emprenedors no inicien l’assessorament en anàlisi de viabilitat, que no els motius que n’expliquen l’abandonament.
Val a dir, en aquest sentit, que les dades posen de manifest que les empreses creades amb AVE tenen una major contribució a la creació de llocs de treball / més grandària en tota la sèrie històrica (2011-2021).
En el marc de l’estudi de supervivència 2018-2021, que s’elabora des del STP, s’ha realitzat un estudi complementari que mostra que aquelles empreses creades amb el suport d’un anàlisi de viabilitat tenen una taxa de supervivència major a les que es van crear sense aquest suport (59,1% vs. 50,3%). En aquest estudi es pot observar també com, entre les que continuen funcionant tres anys després la facturació mitjana de les empreses creades amb AVE és superior (67.072€/any vs 60.023€/any), el nombre de treballadors també es superior (2,3 vs. 2) i en un major percentatge mostren millors expectatives pel futur (64,9% vs. 61,4%).
També és pertinent analitzar com són cada una d’aquestes tipologies d’usuaris, segons les variables que es recullen en les fitxes o registres d’usuaris del CLSE. Per exemple:
En aquesta anàlisi, l’objectiu hauria de ser valorar si hi ha, o no, diferències rellevants entre el perfil de cada un d’aquestes agrupacions d’usuaris del servei (A vs B; A1 vs B1 vs B3, etc.) per cada una de les variables analitzades (sociodemogràfiques, motivació per emprendre, tipus de projecte empresarial). Per exemple, podria ser que les persones que no inicien el PE, però creen una empresa, siguin més joves que els que reben assessorament, o que els que inicien una empresa havent finalitzat l’anàlisi de viabilitat amb el suport del CLSE siguin persones amb menor nivell educatiu que les que l’inicien pel seu compte (sense rebre assessorament complet).
Les dades del Cens que els CLSE faciliten al Servei de Teixit Productiu (STP) no permeten fer aquestes anàlisis, però el més probable és que la majoria de CLSE sí que en disposin en els seus sistemes d’informació i gestió. Realitzar aquestes anàlisis i detectar diferències rellevants ens permetria:
→ Plantejar hipòtesis inicials sobre els motius que expliquen no inici / abandonament de l’anàlisi de viabilitat.
→ Valorar millor la selecció de persones que participaran en els grups focals / entrevistes en profunditat.
→ Valorar si la composició final d’assistents al grup focal o les persones entrevistades han recollit expectatives, opinions i motivacions de persones dels grups sociodemogràfics i de les variables analitzades amb major pes.
Abans d’endinsar-nos en la preparació i execució de les tècniques qualitatives, es mostra la informació que es recull al Cens, facilitada pels tècnics dels CLSE, sobre els motius que van originar l’abandonament dels AVE iniciats amb l’assessorament dels CLSE.
Les dades de 2021 mostren que el 25% d’abandonaments va ser per motius personals, el 25% per inviabilitat de la idea de negoci, el 17% per manca de finançament, el 32% altres motius i, finalment, un 1% va ser per problemes entre socis. Els motius econòmics (finançament o inviabilitat) es troben clarament per sota del 50% (són el 42%). D’aquests, la manca de finançament ha experimentat una gran davallada des del 2011 (del 42% al 17%), mentre que la inviabilitat s’ha mantingut més estable, tot i que amb tendència a disminuir, entorn del 25%.
El motiu altres mostra una tendència a l’alça des del 2013 (tot i la davallada de 2019), sent especialment acusada en aquest 2021 (32%). Els motius personals han mostrat un important creixement des del 2011 i fins el 2020 (del 19 al 47%). Aquest any, però, els motius personals se situen en el 25%, tornant a xifres del període 2010-2013.
Semblaria, doncs, que seria rellevant explorar quins motius i opinions hi ha, veritablement, entre les persones d’aquests 2 grups (valorar si tot eren elements personals o hi havia quelcom relacionat amb el desenvolupament de l’AVE).
7.2. Recerca qualitativa
Per poder conèixer les expectatives, opinions i motivacions de les persones que tenen intenció de crear una empresa respecte l’assessorament en anàlisi de viabilitat, és necessari dissenyar i implementar un projecte d’anàlisi específic.
Tal i com s’apuntava inicialment, es podria optar per una enquesta, grups de discussió o entrevistes en profunditat.
Es podria usar qualsevol de les tres tècniques per separat i, així mateix, combinar-les, ja que d’aquesta manera s’obtindria un abordatge que, gràcies a la seva complementarietat, obtingués evidències més contrastades. Per a qualsevol de les tres, però, és important haver fet un treball previ d’anàlisi de la informació disponible sobre activitats, processos i outputs en base als sistemes d’informació i seguiment del CLSE.
En tot cas, a continuació s’explica com procedir usant dues tècniques qualitatives, els grups de discussió i en l’entrevista en profunditat, ja que es considera que a través d’elles es podria entendre i aprofundir millor en les opinions sobre el servei, així com en els motius que hi ha darrera de no iniciar o no finalitzar l’assessorament en AVE. De fet, aquesta primera recerca qualitativa seria una excel·lent base per dissenyar un qüestionari que permetés quantificar la diversitat d’opinions, necessitats i expectatives que han emergit a través de les tècniques qualitatives.
A continuació, es desenvolupen de forma pràctica les 2 tècniques que es podrien emprar:
Atès que la informació de major detall i teòrica sobre aquesta tècnica es troba en la Guia General, a continuació es mostra de forma esquemàtica i procedimental com s’usaria aquesta tècnica per a respondre la pregunta d’avaluació Quins són els principals motius que expliquen que un nombre rellevant dels usuaris del servei d'emprenedoria no acabin iniciant l’assessorament en anàlisi de viabilitat o bé que els iniciïn però no l’acabin?
Propòsit o objectius inicials dels Grups de Discussió (per resoldre pregunta A):
→ Explorar els principals motius que expliquen que un nombre rellevant dels usuaris del servei no acabin iniciant l’anàlisi de viabilitat.
→ Explorar els principals motius que expliquen que un nombre rellevant dels usuaris iniciïn l’assessorament en anàlisi de viabilitat però no l’acabin (abandonin), valorant fins a quin punt hi ha disparitat entre com es presta el servei versus les expectatives i necessitats d’alguns usuaris.
→ Detectar diferències en les opinions i percepcions d’aquests usuaris (no fan pla empresa o l’abandonen) vs aquells que sí que el finalitzen.
Organització de sessions i selecció de participants
A través de l’anàlisi del servei d’assessorament en anàlisi de viabilitat i d’acord amb el propòsit de l’avaluació i les dades analitzades del servei d’atenció a persones amb intenció d’emprendre, es proposa crear 2 grups de discussió diferenciats:
-
Grup 1: Han iniciat i abandonat l’assessorament en anàlisi de viabilitat
-
Grup 2: van crear una empresa amb algun suport del CLSE, però NO van iniciar l’AVE
Tal i com veurem més endavant, la separació d’usuaris en dos grups es justifica, principalment, per les diferències d’interacció d’aquestes persones envers el servei i, conseqüentment, això implica que el guió i els temes a tractar també comptin amb alguns elements diferenciats.
Pel que fa a la composició dels grups:
Grup 1: caldria tenir representació de persones amb diferent: edat, nivell educatiu, motiu per emprendre, van crear / no van crear empresa, i sector d’activitat (els 3 o 4 més importants). Per afinar aquesta selecció, és important conèixer, segons l’explotació estadística, com són els usuaris que han iniciat i abandonat l’AVE (pes de cada variable – edat, nivell educatiu, etc.- dins aquest col·lectiu).
Per exemple, si trobem que en aquest grup hi ha un equilibri entre diferents nivells formatius, hem d’intentar que en el grup de discussió hi assisteixin persones de la majoria de grups o, com a mínim, dels més extrems (estudis primaris i estudis universitaris). I/o si trobem que un 30% van crear una empresa en el sector de la restauració, s’ha de procurar que en el grup hi assisteixi, com a mínim, un empresari d’aquest sector.
Així mateix, a priori, s’hauria de prioritzar o, si més no, incloure, aquells que segons el Cens de CLSE van abandonar l’AVE per motius personals i altres, ja que es considera motius que convindria explorar d’acord amb l’objecte d’estudi.
Grup 2: caldria tenir representació de persones amb diferent: edat, nivell educatiu, motiu per emprendre, servei rebut del CLSE (consulta puntual, PAE, etc.), i sector d’activitat (els 3 o 4 més importants). Per afinar aquesta selecció, és important conèixer, segons l’explotació estadística, com són els usuaris que han creat una empresa sense haver iniciat l’AVE (pes de cada variable – edat, nivell educatiu, servei rebut, etc.- dins aquest col·lectiu)..
Per exemple, si en aquest grup hi predomina empresaris de comerç minorista i per necessitat, cal buscar que hi assisteixi empresaris amb aquest perfil, però també d’altres sectors amb un pes rellevant (Ex: serveis a empreses) i, si el perfil oportunitat hi té un pes relatiu, però no residual, també seria convenient que en el grup hi hagués algun empresari per oportunitat. Per tant, és important que es generin llistats de persones on es recullin les variables clau a controlar a l’hora de convocar i de fer seguiment dels assistents captats als grups de discussió.
Per últim, quant a la realització i dinamització dels grups de discussió, s’exemplifiquen dos possibles guions pels dos grups de discussió proposats:
Pel que fa als propòsits de les entrevistes, els objectius seran els mateixos que els del grup de discussió, i que podeu consultar més amunt.
Mostra - Selecció de participants
La selecció de candidats per a realitzar les entrevistes seguirà la mateixa lògica que en els grups de discussió. És a dir, es diferenciarà els candidats entre:
-
Tipologia 1: Han iniciat i abandonat l’AVE
-
Tipologia 2: van crear una empresa amb algun suport del CLSE, però no van iniciar l’AVE
De cada una de les tipologies, la mostra final hauria de comptar amb persones que representin cada una de les variables o característiques que podrien condicionar les seves percepcions i opinions respecte el CLSE i l’assessorament en anàlisi de viabilitat. És necessària, doncs, una reflexió prèvia sobre quines variables clau estructuren a priori les visions i opinions sobre la problemàtica a analitzar.
En aquest cas:
Tipologia 1: caldria tenir representació de persones amb diferent: edat, nivell educatiu, motiu per emprendre, van crear / no van crear empresa, i sector d’activitat (els 3 o 4 més importants). Com s’apuntava, és clau conèixer segons l’explotació estadística, com són els usuaris que han iniciat i abandonat l’AVE
En aquest grup, a priori, s’hauria de prioritzar o, si més no, incloure, aquells que segons el Cens de CLSE van abandonar l’AVE per motius personals i altres.
Tipologia 2: caldria tenir representació de persones amb diferent: edat, nivell educatiu, motiu per emprendre, servei rebut del CLSE (consulta puntual, PAE, etc.), i sector d’activitat (els 3 o 4 més importants). També caldrà primer analitzar l’explotació estadística de les variables dins d’aquesta tipologia.
Per tant, és important que es generin llistats de persones on es recullin les variables clau a controlar a l’hora de convocar i de fer seguiment dels enquestats
Quant a la grandària de la mostra, aquesta, orientativament, podria de ser de 10 entrevistes per cada una de les tipologies (1 i 2), procurant que en cada grup hi hagi varietat de perfils de persones i, sobretot per al cas 2, hagin rebut serveis diferenciats del CLSE (consulta puntual, punt PAE, etc). No obstant, es recomana fer entrevistes fins que es saturi la informació: ja no es detecten nous motius ni opinions noves sobre l’AVE).
Realització de l'entrevista i guió
L’entrevista s’ha de realitzar en un lloc còmode i tranquil, com una sala de reunions o espai reservat. L’entrevista presencial té diversos avantatges respecte la telefònica (es recull la comunicació no verbal, es poden ensenyar documents per contrastar, es tendeix a aprofundir més en els temes, etc.) però té l’inconvenient del desplaçament de la persona i, això, pot fer més difícil i costós obtenir la mostra desitjada (quantitat i qualitat). En aquest sentit, si la captació de candidats per entrevista presencial no dona bons resultats, una alternativa millor a l’entrevista telefònica podria ser la videoconferència.
En la convocatòria i en la primera fase de l’entrevista, és molt rellevant comunicar de forma suficient el per què de l’entrevista, en aquest cas, la voluntat del CLSE de conèixer com va ser l’experiència de les persones que han creat una empresa amb el suport del CLSE, per tal de valorar canvis i millores en el servei d’assessorament.
Així mateix, explicar la durada estimada. En aquest cas, s’estima en quaranta-cinc minuts.
Cal haver preparat i llegir el consentiment informat, així com sol·licitar la conformitat per part de l’entrevistat. El consentiment ha de recollir un tractament anònim de la informació que faciliti la persona i també la seva acceptació de que la conversa sigui gravada per a poder fer un millor tractament i anàlisi de la informació.
Tot i que les dades sociodemogràfiques de la persona (edat, nivell educatiu, etc.) en principi ja es troben en mans del CLSE, es podrien validar en l’inici de l’entrevista.
La primeres preguntes haurien de ser de tipus general. De fet, es recomana començar per una o dues preguntes per a facilitar l’entrevista i focalitzar els entrevistats en els temes d’interès. En aquest cas, els guions proposats pels grups de discussió ja recullen aquest element: com va néixer i madurar la idea de crear una empresa?
Es considera que els guions emprats per als 2 grups de discussió també serviran com a guions per a les entrevistes semiestructurades:
L’objectiu, però, és crear una conversa en la que l’entrevistador ha d’intentar que s’abordin els temes i preguntes del guió, aprofundint-hi i donant peu a que la persona relati les seves vivències i valoracions. En aquest sentit, en una entrevista semiestructurada es pot aprofundir més que en els Grups de Discussió en cada una de les preguntes, per exemple, fruit de l’escolta de les respostes i sol·licitant aclariments o més detall, o incorporant d’altres que emergeixin fruit de la conversa i que facilitin aprofundir més en l’objecte d’estudi i els temes d’interès.
La darrera pregunta hauria d’afavorir la sensació de tancar la conversa. En aquest cas, en el guió es proposa: si encara es manté algun tipus de relació amb el CLSE i que li agradaria que li oferís.
Finalment, cal agrair la col·laboració en l’estudi.
Tant si s’ha optat per la tècnica dels grups de discussió com per la de les entrevistes semiestrucurades, o una combinació d’ambdues, una vegada completades, cal processar i analitzar la informació que n’ha emergit.
Tot i que podeu trobar una descripció més completa a la Guia General, els passos a seguir, resumits de forma esquemàtica, serien:
-
S'assigna un codi a cada categoria (codi categoria) i subcategoria (codi subcategoria).
-
A cada unitat de text, se li incorporen diversos codis:
-
El codi de la categoria i subcategoria a la que s’assigna (codi categoria / subcategoria)
-
El codi del participant que la ha fet (codi participant)
-
L’ordre o lloc que ocupa dins el desenvolupament de la discussió (codi temporal)
-
Si es fan diversos grups de discussió, el codi del grup de discussió (codi grup)
-
Els principals resultats dels treballs d’anàlisi d’informació, es recolliran en l’informe final, del que es donen pautes en la darrera unitat de la guia.
