Avaluar un servei d’assessorament en l’anàlisi de viabilitat empresarial (AVE)

4. Elaborar el marc lògic

Un cop es tingui coneixement del programa i s’hagi emmarcat inicialment l’avaluació, cal elaborar la teoria del canvi i el marc lògic del servei d’AVE. Ambdós són complementaris i tenen per objectiu establir preguntes d’avaluació sòlides.

Tal com s’explica a la guia general introductòria, la teoria del canvi és una ordenació de la lògica d’un servei o programa i explicita quina és la problemàtica i quins canvis es volen produir sobre aquesta amb el servei o programa (què cal resoldre i resultats a assolir). I és especialment útil per a valorar la versemblança del programa o servei. Podeu consultar-ne tot el detall en la Guia general introductòria.

En el context d’aquesta guia i per a fer més àgil l’avaluació, es pot simplificar i treballar directament a partir del marc lògic:

El marc lògic és una representació gràfica sintètica de la teoria del canvi d’un servei o programa, que mostra els lligams entre la problemàtica de partida, els recursos (inputs), les activitats i processos desenvolupats, els productes generats (outputs) i els resultats o impactes (outcomes). El marc lògic ha de permetre avançar cap a les preguntes que volem respondre amb una avaluació. Disposar prèviament d’evidències sobre el funcionament del servei a analitzar poden ser útils.

A continuació s’explica, a partir del cas d’un servei genèric en AVE, la proposta d’elaboració del marc lògic en 2 passos:

1. Obtenció d'una plantilla de treball

Per a elaborar un marc lògic el més habitual és emplenar alguna de les plantilles que es poden trobar a internet o bé confeccionar-ne expressament. Es recomana començar per una plantilla senzilla per, si convé, anar-ho fent més complex.

Cal esmentar que la confecció d’un marc lògic ha de ser un procés consensuat entre els actors claus en el procés d’avaluació: serien, d’una banda, els informants clau (que disposen de la informació) i l’equip avaluador (que té les diverses perspectives avaluadores, l’expertesa tècnica, i coneix les potencialitats i limitacions dels diversos tipus d’avaluacions). Les preguntes plantejades en el primer emmarcament de l’avaluació, que s’han exposat anteriorment, són una bona guia per a detectar aquests actors clau. Per a facilitar la tasca es proposa fer servir la plantilla que podeu trobar aquí

Les explicacions posteriors tindran com a referència aquesta plantilla.

2. Emplenar la plantilla (consells per emplenar-la)

Cal ser sintètics en l’emplenament, ja que el marc lògic és un esquema gràfic que ha d’operativitzar l’avaluació i no el relat complert i detallat del servei. La clau per a que el marc lògic ajudi a definir una avaluació útil és trobar els elements bàsics i imprescindibles.

Davant la plantilla es té la tendència a començar per la part esquerra i anar avançant cap a la dreta, però això pot ser aclaparador si no es té gaire experiència prèvia. Una manera alternativa i més senzilla és la que s’exposa a continuació:

Binomis problemes-resultats desitjats

Es recomana primer començar per a identificar el binomi problemàtica a afrontar i solucions o resultats desitjats a obtenir. Aquestes solucions o resultats desitjats cal que siguin outcomes i no outputs, és a dir, han d’expressar canvis mesurables en la problemàtica identificada o en la població destinatària del servei, fruit del funcionament del programa o servei.

Pel que fa les problemàtiques en un servei genèric d’AVE trobem, per exemple: elevada mortalitat de les noves empreses (les dades d’INE-Eurostat mostren una taxa de supervivència empresarial del 58,9% a la demarcació de Barcelona al cap de 3 anys (dades 2016-2019) i, per tant, mortalitat superior al 40%); els CLSE assessoren solament un 6% de les empreses que es creen a la província, segons estimacions de la Diputació de Barcelona.

Pel que fa als objectius, resultats i impactes desitjables d’un AVE a llarg termini, trobaríem, entre altres:

Generar empreses que després de 5 anys continuïn actives.
Millorar el mercat de treball en el territori del servei.
Incrementar el dinamisme i la innovació empresarial.

Els objectius i resultats esperables en un termini més curt, per exemple, a un any d’haver finalitzat l’assessorament, serien:

Generar empreses viables,
Generar llocs de treball directes, etc.

Analitzar els destinataris i el context

Un cop establert aquest binomi problemàtiques i resultats desitjables a obtenir, es recomana analitzar quins són els destinataris del servei, les seves característiques socioeconòmiques que puguin ser rellevants per a la prestació del servei i, addicionalment, apuntar les dades de context que poden afectar a la intervenció.

Estudiar si hi ha una especialització dels grups de destinataris permet saber si cal prioritzar una via d’anàlisi per sobre d’una altra. En el cas dels AVE es va constatar que existeixen especificitats territorials, degut a la diversitat de la composició socioeconòmica de cada àrea d’influència d’un CLSE. A més a més, també es va detectar que es podia diferenciar entre aquells emprenedors o potencials emprenedors que ho són per necessitat econòmica (per dificultat d’inserció laboral), dels que ho són perquè han detectat una oportunitat de negoci.

Identificar els elements clau del servei

1. Inputs (recursos): El següent pas serà identificar els recursos (inputs) humans, financers, equipaments, etc. que es posen a disposició del servei per a poder realitzar les activitats que conduiran cap als resultats desitjats. Exemple: comptar amb personal expert en assessorament empresarial.

2. Activitats: Tots els recursos s’haurien d’alinear amb les activitats i processos (el què es fa) enfocats a arribar als resultats esperats (aquí fem referència a les activitats clau del servei d'AVE, com serien les sessions de treball individual per assessorar i guiar a la persona emprenedora en analitzar la idea de negoci, definir els preus del seus productes o serveis, les actuacions clau a executar, etc). Addicionalment, el servei també farà tot un conjunt d’activitats complementàries: proposar itineraris específics de formació per als emprenedors, distribuir els qüestionaris de satisfacció en finalitzar el procés, etc.

3. Outputs: Totes aquestes activitats dutes a terme pel servei generen la prestació d’una sèrie de serveis que cal comptabilitzar com a productes prestats (béns i serveis fruit de les nostres activitats quantificats). Per exemple, nombre de persones ateses, nombre de plans d’empresa assessorats, etc.

Cal anar en compte per a no confondre outputs i outcomes. Per outputs s’ha d’entendre el volum de béns i serveis produïts després de passar per totes les activitats o processos del servei i s’expressen quantitativament com a «nombre de…» o «volum de…» (per exemple, nombre d'assessoraments, nombre d'anàlisi de viabilitat finalitzats, nombre de persones que compten amb un certificat de viabilitat). Els outcomes, en canvi, fan referència als canvis detectats en la problemàtica de partida o en la població que rep els efectes del servei (per exemple: increment de la facturació, augment de la grandària de l'empresa en llocs de treball, etc.).

Finalment, es presenta una proposta de marc lògic del servei d'assessorament en Anàlisi de Viabilitat Empresarial (AVE).