Avaluar un servei d’assessorament en l’anàlisi de viabilitat empresarial (AVE)

Arribar a aquest punt suposa:

1. Es coneix en profunditat el servei.
2. Ha estat possible elaborar el seu marc lògic.
3. S’han definit les preguntes rellevants d’avaluació juntament amb la tipologia d’avaluació en la que es poden encabir.

Un cop aquí, cal saber com es respondran les preguntes. És a dir, de quines fonts d’informació caldrà disposar i com se n’extraurà la informació.

Les estratègies per al disseny i l'obtenció de la informació passen per:

Generalment, un cop ja es tenen les preguntes d’avaluació, i abans d’articular l’estratègia de resposta, és recomanable revisar si aquestes es poden respondre amb un lleuger tractament de la informació disponible o bé cal realitzar alguna anàlisi sistemàtica addicional. L’avaluació és un exercici sistemàtic i sovint requereix d’una dedicació i costos que convé calibrar.

Si ens fixem en el llistat de preguntes i tipus d’avaluació possibles sobre el servei d’AVE, la majoria no es responen únicament amb informació interna del servei, és a dir, caldria dur a terme una tasca proactiva per a generar-la (revisar estudis, altres CLSE, dur a terme enquestes, etc.); però, tot i això, per a la gran majoria també serà necessària informació que hauria de provenir dels sistemes de seguiment del CLSE. Per exemple, en la fitxa inicial o bé en algun tipus de registre administratiu similar (fonts internes de tipus documental). Així, en aquesta fitxa ideal hi trobaríem la informació sobre: el perfil dels usuaris, les demandes o necessitats que expressen, quina idea de negoci inicial tenen i quins serveis se’ls hi ha anat prestant. Els costos associats a la disponibilitat de les dades serien relativament baixos.

Per tant, en base al marc lògic i tot el conjunt de preguntes d’avaluació, caldria determinar, a més de quina informació s’hauria de generar expressament i/o externa del CLSE, quina seria susceptible de ser recollida des dels sistemes de seguiment del servei (Ex: tipus de servei prestat a cada usuari, característiques de cada usuari, etc.), valorant si el CLSE està recollint ja aquesta informació clau per al seguiment (recull informació coherent amb les preguntes d’avaluació que considera més rellevants) i, si es considera oportú, poder aprofundir i completar-la a través d’un exercici específic de generació d’informació.

Per exemple, a través del Cens dels CLSE, ja es recullen dades rellevants de seguiment del servei d’AVE:

A més, de cada persona emprenedora del CLSE, es coneixen variables com: Sexe, Edat, i Nivell d’estudis.

Aquesta informació permet calcular indicadors per entendre millor com s’estan duent a terme els serveis, qui els usa, si es compleixen o no els objectius o estàndards desitjats, etc. I, a més, si es calculen periòdicament, detectar variacions (positives o negatives), de manera que es poden identificar millores o dèficits en la prestació i/o ús del servei.

Per tant, és rellevant revisar quines dades es recullen, així com donar-los-hi valor a través de transformar-les en indicadors, calcular-ne els resultats periòdicament i monitoritzar desviacions, de manera que quan algun indicador mostri canvis destacables, puguem valorar si cal aprofundir l’anàlisi a través d’una avaluació per conèixer què n’explica la variació.

A tall d’exemple, amb les dades del Cens es podrien calcular els següents indicadors per a fer seguiment del servei d’AVE:

De color verd s’han identificat aquells indicadors que, actualment, es recullen en el Quadre comparatiu d’indicadors del CLSE (QCI). En aquest cas, més enllà de valorar les variacions de cada indicador en diferents períodes de temps o versus el valor desitjat, es pot identificar aquells indicadors on hi ha més discrepàncies sobre les mitjanes de referència (provincial, comarcals i per tipus de CLSE).

Val a dir que algun dels indicadors proposats i que formen part del QCI, inclouen variables que s’han de calcular en base a la població del territori del CLSE, tot considerant els resultats (TEA, intenció d’emprendre, etc.) de la demarcació de Barcelona de l’estudi Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya (per exemple, la quota de mercat de les empreses creades).

Finalment, recordar que amb la informació i els indicadors dels sistemes de seguiment no podrem respondre totes les preguntes d’avaluació d’interès d’un servei, i haurem d’iniciar una avaluació específica. Un bon exemple d’això en són les dues preguntes d’avaluació prioritzades del SPE-AVE. A continuació, s’entra al detall de com procedir per a generar una resposta en base a evidències de les preguntes plantejades.

Pel que fa a les 2 preguntes d’avaluació que van ser prioritzades pel grup de treball de CLSE en matèria d’avaluació, la informació documental dels registres del CLSE caldria complementar-la amb dades sobre l’opinió dels usuaris i/o usuaris potencials. Per a fer-ho hi ha tres grans alternatives: fer una enquesta dirigida a persones emprenedores, a usuaris i a antics usuaris (tècnica quantitativa), la realització de grups de discussió i/o fer entrevistes en profunditat a determinats informants clau (tècniques qualitatives). Trobareu informació detallada d’aquestes tres tècniques en la Guia general introductòria:

Enquestes

Grups de discussió

Entrevistes en profunditat

La llista d’informació a recopilar, serà:

• El perfil dels usuaris: edat, gènere, nivell formatiu, situació laboral, etc. (Preguntes A i B)
• Les necessitats dels usuaris o quins serveis venen a demanar / voldrien. (Pregunta A)
• Quin coneixement i opinió tenen sobre el servei d'AVE (Preguntes A i B)
• Quin és el nivell de satisfacció de les persones ateses en el servei d'AVE (pregunta A)
• Quin tipus d’empresa o negoci volen crear. (Preguntes A i B)
• Quines demandes i expectatives tenen del servei o per què acudeixen a aquest servei (Pregunta B)
• Quin tipus de motivacions inicials tenen per a voler crear una empresa (per necessitat, o bé perquè han detectat una bona idea de negoci). (Pregunta B)

Així mateix, en el cas que es disposin d’indicadors de seguiment del programa, una selecció d’aquests es poden incorporar com una font addicional o, com s’explicarà a continuació, per contextualitzar, emmarcar, i aproximar-nos a la problemàtica sobre la que es centrarà l’avaluació. Es tracta de poder aprofitar per a l’avaluació el coneixement que ja es disposa per a altres propòsits.