Com passar del seguiment a l’avaluació. Guia per als CLSE
17. Entrevistes en profunditat
17. Entrevistes en profunditat
Amb aquesta tècnica, com amb la dels grups de discussió, l’objectiu és aprofundir en les percepcions, vivències i opinions dels individus, descobrir les significacions, elaborades pels individus en els seus discursos, relats i experiències sobre l’objecte d’estudi.
Tot i que l’entrevista en profunditat pot ser oberta o semiestructurada, s’explica a continuació l’entrevista semiestructurada. Aquesta segueix un guió temàtic, amb preguntes obertes o temes a formular a l’entrevistat, però procura que es desenvolupi una conversa natural i viva. En aquest sentit, si bé l’investigador compta amb el guió i les preguntes que vol formular, l’ordre de les preguntes i la manera de formular-les queda relativament condicionat per com es va desenvolupant la conversa. Així, la persona entrevistada ha de poder expressar les seves opinions, matisar respostes, fer noves aportacions o aclariments. I, tot i que l’investigador ha de mantenir l’atenció suficient per introduir en les respostes de l’entrevistat les seves preguntes de forma natural, també ha d’estar obert i valorar l’interès de temes emergents o no previstos i que es generen en la conversa amb l’informant.
Pel que fa a la selecció de persones a entrevistar, aquesta dependrà de l'objecte de l'estudi, però generalment seguirà els elements que s'han exposat per a seleccionar els integrants del grup de discussió (mostra intencional, que reculli les opinions i vivències de persones amb diferents característiques sociodemogràfiques i que tinguin relació amb l'objecte d'estudi).
17.1 Elements clau a seguir per l'entrevistador
A continuació, es destaquen els elements rellevants que hauria de seguir l’entrevistador:
Ha de dirigir l’entrevista sense influir en les respostes de l’entrevistat. No ha de rebutjar alguna de les respostes, emetre judicis o interrompre l’entrevistat durant el desenvolupament del seu discurs. També és rellevant el seu llenguatge no verbal: ha de transmetre interès i neutralitat.
El llenguatge ha de ser sense excés de tecnicismes ni de col·loquialitat, adaptant-lo al màxim possible a la persona entrevistada
Usant elements com repetir o reafirmar frases que hagi realitzat l’entrevistat, algun so afirmatiu (ya, si, aha, etc.)
Si ho considera necessari, ha de sol·licitar aclariments o resumir allò que la persona hagi dit per confirmar que s’ha entès correctament i donar peu a matisos.
Repetir o recordar els principals punts del discurs, o invitar a aprofundir en l’explicació de certes afirmacions o vivències, emprant el Com? Per què?.
Reduïr a allò estrictament necessari les interrupcions (només si fa molt que l'entrevistat s'allarga en el mateix, sense aportar novetats) ni convertir els silencies en incòmodes, ja que aquests poden ser útils per a que l’entrevistat encadeni o desenvolupi idees. Així mateix, els silencis (de la mateixa manera que el llenguatge no verbal) compten amb interès analític.
17.2 Treball i anàlisi de la informació
El treball i l’anàlisi de la informació de les entrevistes en profunditat seguirà en gran mesura els objectius, la lògica i les pautes exposades amb els grups de discussió: transcriure, categoritzar, recomptar i, finalment, fer una revisió i anàlisi per identificar i interpretar els temes i elements clau sobre els motius de no iniciar el pla d’empresa o en iniciar i abandonar-lo.
La principal diferència és que mentre en els grups de discussió hi ha interacció i debat entre els participants, i això permet identificar elements que generen major i menor consens, en les entrevistes individuals això no es produeix in situ, sinó que ho ha d’interpretar l’investigador en base al contrast d’opinions i vivències.
L'entrevista en profunditat i els grups de discussió són dues tècniques que es podrien combinar, aprofitant els punts forts de cada tècnica i, d’aquesta manera, disposar de més informació i evidències per a confirmar les hipòtesis i conclusions. Atesa la dificultat de convocar persones per un grup de discussió, per la seva durada i la necessitat de desplaçament, combinar un grup focal de cada tipologia i un nombre reduït d’entrevistes semiestructurades podria oferir major validesa a l’estudi
En tots aquests casos de tècniques qualitatives, grups de discussió i entrevistes semiestructurades, l’anàlisi acostuma a requerir de major temps per l’anàlisi que les tècniques quantitatives. No obstant, les tècniques quantitatives acostumen a requerir més esforços abans d’iniciar el treball de camp.
