Com passar del seguiment a l’avaluació. Guia per als CLSE
15. Enquestes
15. Enquestes
Una enquesta és una tècnica de recollida de dades mitjançant l'aplicació d'un qüestionari a una mostra d'individus per conèixer les opinions, les actituds i els comportaments de les persones d’interès amb relació a l’objecte d’estudi.
En general, els governs i les institucions públiques recorren a les enquestes per saber quines són les preferències, les opinions (la satisfacció, valoració…) o els problemes de la societat o de les persones directament relacionades amb alguns dels serveis o actuacions que presten o que estan valorant d’impulsar.
Per començar a realitzar una enquesta, és precís definir els seus objectius: sobre quin tema o temes es volen conèixer les actituds, opinions o situació de les persones usuàries dels nostres serveis, dels potencials usuaris, o de les persones emprenedores i empreses en general.
15.1 La redacció del qüestionari: com es pregunta?
Els qüestionaris consisteixen en una sèrie de preguntes que serveixen per demanar les opinions o informacions de la mostra a enquestar.
En el cas dels CLSE, fonamentalment sobre necessitats d’emprenedors i empresaris (avaluació de necessitats), sobre la seva situació (podria ser la base per avaluar impacte d’una intervenció), o sobre la qualitat i/o utilitat dels serveis que ofereixen (avaluació implementació). A més, es pregunta sobre característiques de les persones entrevistades (gènere, edat, nivell d'estudis, situació econòmica…), ja que un dels objectius és esbrinar si hi ha diferències en el que opina o succeeix en cada un d'aquests grups.
Per elaborar els qüestionaris, és recomanable fer-ho a partir de la consulta d'estudis anteriors realitzats per institucions de referència, com els dissenyats per organismes internacionals dedicats a la realització d'estudis en la matèria.
En el disseny de les preguntes cal seguir el següents requisits:
Han de ser comprensibles per totes les persones entrevistades, independentment del seu nivell de formació o qualsevol altra característica. És important simplificar el llenguatge i fugir de tecnicismes. Idealment caldria usar les paraules més emprades i reconegudes per la població a la que va adreçada l’enquesta (les que els hi resultin més familiars, més properes).També és rellevant que no siguin llargues ni complexes.
Cada tema o qüestió clau que vulguem conèixer no hauria d’implicar més d’una o dues preguntes. Si en posem diverses, l’enquestat contestarà el mateix (tot i ser preguntes diferents) i anirem incrementant el risc d’abandonament.
Cal que estiguin formulades de manera que no indueixin o afavoreixin alguna de les opcions de resposta.
Cada pregunta ha de ser, veritablement, una sola pregunta: cal evitar aquelles preguntes que en realitat pregunten per més d’una cosa (per exemple, incorporant una i, una o, etc.). Les preguntes compostes sempre generaran dubtes a l’enquestat i, posteriorment, generaran dubtes en l’anàlisi de resultats.
Mesurar bé quines preguntes han de ser opcionals i quines obligatòries. Si s’abusa de les preguntes obligatòries, podem forçar respostes que no es donarien. Si abusem de preguntes optatives, podem incentivar un excés de no resposta. En aquest sentit, i sobretot per les obligatòries, també és rellevant que totes aquelles preguntes que és possible que algú no sàpiga respondre o li manqui informació, incloguin opció de No sé / No conec (sinó estem forçant a que responguin qualsevol cosa).
Les preguntes de les enquestes poden ser:
En elles l’enquestat podrà donar una resposta totalment lliure.
Les preguntes obertes donen molta més riquesa i profunditat, però a expenses de més complexitat analítica, temps i recursos (cal revisar, codificar, recomptar…).
Les opcions de resposta estan prefixades, de les quals l'enquestat respondrà seleccionant-ne una (resposta única) o vàries (multiresposta), segons allò que més s’ajusti a la seva opinió, situació, realitat.
Les enquestes amb preguntes tancades tenen l’avantatge de simplificar en gran mesura l’anàlisi de resultats. També són més senzilles i còmodes per l’enquestat, però no permeten aprofundir en les percepcions, opinions o situacions.
En general, si el que volem és fer enquestes a una mostra gran i, sobretot, si el que interessa és mesurar l’estat d’una qüestió, és preferible minimitzar les preguntes obertes.
En canvi, si el què volem és conèixer en profunditat les opinions, percepcions i vivències de les persones vers una programa o servei, o sobre un asepcte concret d'aquests, llavors usarem una/diverses preguntes obertes. Aquestes, però, necessàriament hauran de ser un nombre reduït si enquestem a una mostra gran de persones usuàries o població d'interès.
De les preguntes tancades és important que l’escala de respostes permetin recollir de forma no esbiaixada totes les opinions i possibilitats (escales de 1 a 5 o 1 a 10 de gens a totalment, o mai a sempre; o del tipus: mai, gairebé mai, alguna vegada; habitualment; sempre). Per això han de facilitar la graduació de la intensitat de la resposta (opinió, situació, freqüència) de forma equilibrada i completa (és important no deixar-se cap categoria rellevant). Per exemple, si posem quatre opcions de resposta, tres d’elles són específiques i una és la categoria altres, si en analitzar els resultats trobem que la categoria altres és la que concentra més respostes, això vol dir que no hem elaborat correctament les categories proposades.
En general, cal tenir present l’esforç i el temps que li suposarà a un enquestat fer l’enquesta, intentant que aquest sigui raonable (no més de 15 minuts). Com més llarga i complicada sigui una enquesta, major probabilitat d’abandonaments i de que les persones llegeixin i responguin de manera excessivament ràpida (va en contra de la qualitat de les dades).
15.2 L'univers (població d'interès) i l'elaboració de la mostra: a qui es pregunta?
L'univers d’una enquesta és tota la població de la qual es voldria obtenir informació. Per exemplificar-ho, anem a dos casos reals coneguts:
Global Entrepreneurship Monitor (GEM)
En ell l’univers és tota la població de 16-64 anys, ja que justament, entre altres, vol conèixer la taxa de persones amb intenció d’emprendre, la d’empresa naixent, etc. que hi ha en un territori. I aquesta taxa cal inferir-la de tota la població en edat laboral, coneixent la seva situació vers l'emprenedoria i l'activitat empresarial.
L’estudi de supervivència d’empreses creades amb l’assessorament dels CLSE
El seu univers són únicament les persones emprenedores que van crear una empresa amb l’assessorament d’un CLSE de la província de Barcelona i que ho van fer amb un pla d’empresa finalitzat. Per tant, el seu univers no incorpora qualsevol atenció, ni tampoc la totalitat de persones assessorades pel CLSE.
Com que en general no és possible entrevistar a tot l’univers, és precís fer una selecció, una mostra de persones per realitzar l'enquesta. Per a obtenir una mostra vàlida o representativa, cal seguir procediments científics.
Tal i com diu el CIS en la seva pàgina web, el respecte d'aquests procediments és crucial per poder utilitzar les dades obtingudes en l'enquesta per descriure i analitzar la població de la qual ha estat extreta, sempre tenint en compte que existeix un marge d'error (la magnitud del qual figura a la fitxa tècnica de cada enquesta).
La mida i les característiques de la mostra varien en funció dels objectius d'una enquesta. Les variables determinants són:
-
la grandària de l’univers, i
-
el grau d’indeterminació (generalment s’usa el major, que és 0,5).
Si coneixem aquests dos elements, podrem saber exactament quin nombre d’enquestes (mostra) necessitarem per a obtenir uns resultats amb el marge d’error desitjat.
Com més alt sigui el marge d’error resultant, amb més cautela caldrà interpretar els resultats.
És important assenyalar:
La clau de la representativitat i validesa d’un estudi, o de la qualitat de la mostra, és garantir l’aleatorietat.
És a dir, cal vetllar al màxim per a que la mostra (participació en l’estudi) sigui fruit de l’atzar i no d’altres variables (Ex: gènere, edat, tipus usuari).
Per exemple, si l’univers d’estudi és tota la població, però l’enquesta solament és online, llavors és molt possible que la població de més de 70 anys estigui subrepresentada. En aquest cas, encara que tinguéssim una mostra elevada i estadísticament representativa, aquesta no respectaria l’aleatorietat i, per tant, els seu resultats estarien esbiaixats (seria més aviat l’opinió de la població de 18 a 60 anys).
15.3 Treball de camp
El treball de camp s’ha d’orientar a assegurar la validesa de l’estudi, amb dos elements clau a impulsar:
-
Garantir la màxima participació dels integrants de la mostra seleccionada
-
Que l’entrevista (sigui telefònica, presencial o telemàtica) reculli adequadament i sense biaixos les opinions, percepcions, i posicionaments dels participants
-
En cas d’enquesta telefònica: trucades en diverses hores i dies, possibilitat de programar trucades amb l’entrevistat, etc.
-
En cas d’enquesta on-line: recordatoris de l’enquesta per correu electrònic a aquells que no hagin contestat
-
En cas d’enquesta presencial: lliurar en mà l’enquesta i fer-ne seguiment.
-
Informar i garantir l’anonimització de les respostes: cal informar que les seves respostes queden protegides per les lleis del secret estadístic i de protecció de dades. Les respostes s'utilitzen de forma agregada, sense referències individuals de cap tipus.
-
L’enquestador ha de llegir literalment les preguntes, sense canviar-les ni adaptar-les (sinó, cada enquestador pot generar el seu biaix).
-
En cas de preguntes tancades, no s’han d’acceptar respostes ambigües o diferents de qualsevol de les categories de resposta. Cal que l’enquestat triï una resposta de les proposades, no ha de ser l’enquestador qui acabi triant la que ell considera que s’hi apropa més (genera biaix de l’enquestador).
-
Sobretot per enquestes de qualitat o satisfacció, l’enquestador no hauria de ser algú amb interessos o directament implicat en el servei, o que la persona usuària relacioni directament amb el servei: això pot generar una manca de sinceritat.
