Avaluar un servei d’assessorament en l’anàlisi de viabilitat empresarial (AVE)

En aquesta unitat es proposarà de forma més concreta com procedir a respondre la pregunta B: Quins són els principals motius que expliquen que als CLSE arribin un percentatge baix dels emprenedors amb projectes d’alt valor pel territori?

Segons la opinió majoritària manifestada pels assistents a les jornades de treball per a l’avaluació dels CLSE de la província de Barcelona, es considera que als CLSE hi arriba un baix percentatge dels emprenedors amb projectes d’alt valor del territori i, en canvi, als CLSE s’hi dirigeixen, principalment, emprenedors per necessitat o per autoocupació, amb projectes en l’àmbit de l’hosteleria, el petit comerç, etc. que es consideren de menys valor i, principalment, de menor potencial de creixement i de generar un entorn innovador i competitiu. Aquest desequilibri es considera un problema per acomplir els objectius d’impuls de l’activitat econòmica i l’ocupació dels CLSE.

Tal i com hem fet en la primera pregunta avaluació, és convenient començar per identificar i analitzar la informació disponible de l’objecte d’estudi (tant internes del CLSE, com del conjunt dels CLSE i, si n’hi ha, d’estudis de la situació emprenedora de la província de Barcelona, de Catalunya, etc.).

Per aprofundir en la problemàtica detectada pels responsables dels CLSE (entre els seus usuaris d’assessorament hi ha una sobrerepresentació dels projectes de menor valor o per necessitat, i es troben infra representats els de major valor o oportunitat), una bona aproximació de partida, seria comparar les dades del perfil d’usuari d’un CLSE (o del conjunt) respecte les dades de l’estudi Global Entrepreneurship Monitor (GEM), que fa una fotografia representativa de l'emprenedoria a la província de Barcelona. En aquest sentit, es mostra una comparativa en el gràfic següent:

Les dades posen de manifest un canvi de tendència en el tipus d’usuaris dels CLSE, de manera que el percentatge dels emprenedors per necessitat, majoritari fins a 2016, s’ha anat reduint fins a ser inferior, sobretot durant l’any 2018, al del perfil d’emprenedor per oportunitat, que ha passat del 35% al 2014, a ser el 58% el 2021 (amb màxim del 61% l’any 2018). En canvi, segons l’estudi GEM, el perfil oportunitat a la província de Barcelona arribaria al 54%, lleugerament per sota del percentatge d’oportunitat observat en les persones assessorades en els CLSE (58%).

Pel que fa al perfil formatiu, les diferències entre els usuaris atesos pels CLSE i les persones de la província de Barcelona que en el GEM configuren la TEA –els que van manifestar que eren empresaris naixents (amb empreses de 0 a 3 mesos) o que eren nous empresaris (amb empreses de 3 a 42 mesos)- mostren diferències rellevants, tal i com s’aprecia en el següent gràfic:

Tal i com es pot apreciar, els usuaris del CLSE tenen un nivell d’estudis força inferior al dels empresaris naixents i nous del GEM (que configuren la TEA). L’estudi de supervivència 2018-2021 ja no mostra diferències rellevants en les taxes de supervivència segons nivell d'estudis, a excepció dels que no tenen estudis versus la resta de nivells formatius, element que suposa un canvi respecte altres edicions de l'estudi en què els que comptaven amb estudis secundaris i superiors tenien una taxa de supervivència clarament superior, no només als que no tenen estudis, sinó també dels que només tenen estudis primaris:

Pel que fa a sectors, tot i que les dades no permeten una comparació precisa entre les dues fonts, s’observa, a tall d’exemple, que les empreses transformadores (indústria i construcció) representen el 9,5% del total d’empreses creades amb l’assessorament en anàlisi de viabilitat finalitzat en els CLSE al 2021. Segons el GEM, el pes del sector transformador dins la TEA és del 24% a Catalunya. L’estudi sobre la supervivència de les empreses creades amb el suport dels CLSE ens permet veure la supervivència segons l’activitat de l’empresa creada:

Pel que fa a la cobertura de la demanda potencial, segons el Cens dels CLSE 2022 – dades 2021, els CLSE van ajudar a crear 2.426 empreses a la Província de Barcelona. Aquesta xifra, representaria segons estimacions respecte el GEM, elaborades per al Quadre Comparatiu d’Indicadors (QCI) dels CLSE, que els CLSE van ajudar a crear, solament, un 6% de les empreses creades a la província.

Tot i que les dades són limitades i les comparatives s’han realitzat en base a aproximacions, aquestes fan pensar que els CLSE tenen una capacitat limitada de captació de projectes emprenedors i d’empreses en fase naixent, i que aquest dèficit es dona, amb més intensitat, quant a projectes d’emprenedors d’alt nivell formatiu i amb projectes de sectors que requereixin més coneixement o inversions, com la indústria, les TIC o els serveis a empreses. El següent gràfic mostra la distribució d'empreses que es van crear usuaris dels CLSE que havien finalitzat l'assessorament en AVE (any 2021; Cens CLSE 2022):

En el gràfic s'observa que entre les empreses que s'han creat amb un AVE realitzat amb l'assessorament dels CLSE hi predominen les del sector comerç (26%) i les de serveis personals (22%). Si analitzem el conjunt de subsectors, serien les empreses de serveis a empreses (14%), serveis TIC (4%) i indústria (5%), que sumades arriben al 23%, les que a priori es podrien considerar com «empreses de valor» (en el sentit de major ús del coneixement, millora tecnològica, etc.).

És possible que els sistemes d’informació d’usuaris dels CLSE tinguin informació més precisa i completa dels usuaris i projectes empresarials atesos pel servei, de manera que es podrien realitzar aquestes anàlisis amb més precisió.

Una vegada validada la problemàtica i feta una aproximació quantitativa, cal buscar una estratègia per aproximar-nos a l’objecte d’estudi, és a dir, a les opinions, percepcions i realitat de les persones que han creat recentment en el territori un projecte de valor (per oportunitat, en sectors innovadors, sectors estratègics, etc.). A més, entre aquestes, caldria centrar-nos en les que ho han fet sense l’assessorament del CLSE.

Entre aquestes persones emprenedores de valor, podem distingir entre:

→Han estat usuaris d’algun servei del CLSE, malgrat no del servei d’assessorament i anàlisi de viabilitat. Per exemple, en serveis com formació, en el punt PAE, etc.

→No han estat usuaris del CLSE

Ambdós grups són rellevants per aproximar-nos a l’objecte d’estudi i, presumiblement, si solament centréssim l’anàlisi en un dels dos grups, els resultats podrien ser esbiaixats: per exemple, el motiu de desconeixement del CLSE i/o dels seus serveis podria estar més o menys estès, ser més o menys rellevant, si solament analitzem els que han estat usuaris o els que mai ho han estat.

No obstant, ens trobem davant d’una dificultat rellevant, com disposar de la informació per poder identificar i conèixer les persones que mai han estat usuaris del CLSE? Una font d’informació de valor serien les llicències d’obertura d’activitat que atorga l’ajuntament. A banda que aquesta informació no sempre està en mans dels CLSE, hi ha tota una sèrie d’empreses i d'autònoms que no n’estan obligats (aquelles activitats comercials minoristes i la prestació de determinats serveis a través d'establiments permanents, situats en qualsevol part del territori nacional, la superfície útil d'exposició i venda al públic no sigui superior a 300 metres quadrats; tampoc s’exigirà llicència d’activitat a les activitats professionals, artístiques i artesanals que es desenvolupin en el propi habitatge, sempre que no suposin una venda directa al públic ni es considerin activitats molestes per als veïns, és a dir, innòcues). Per tant, per aquesta via mancaria informació de moltes empreses de recent creació. També hi ha empreses especialitzades en vendre informació d'empreses d'un territori, però no sempre estan actualitzades, no tots els registres disposen de dades de contacte i, segons la grandària de la mostra desitjada, podria ser costosa.

Aquesta manca d’informació sobre l’univers d’estudi genera limitacions sobre els resultats d’optar per l’abordatge a través d’enquestes, que és una tècnica quantitativa, i que donada la situació, segurament ens aportarien informació no representativa de la població estudiada.

És per això que la proposta d’avaluació la centraríem en l’ús d’una tècnica qualitativa, com són les entrevistes en profunditat.

Aquestes entrevistes en profunditat es realitzarien, tal i com hem comentat, entre persones emprenedores amb projectes o amb empresa recentment creada considerades de valor, i caldria fer-les tant entre persones que sí que han usat algun dels serveis del CLSE (tot i que no hagin estat assessorades en l’anàlisi de viabilitat) com entre persones que no han estat mai usuàries del CLSE. La informació sobre les primeres, la trobaríem en la base de dades del CLSE. Seria oportú que la mostra incorporés persones que:

• Hagin estat usuàries de diversos serveis (PAE, formació, etc.)

• Diversitat d’edats

• Diverses tipologies de sector i/o projectes empresarials (tots, però, dels considerats sectors d’alt valor o innovadors)

Pel que fa a la captació i selecció d’emprenedors o empresaris que no hagin estat mai usuaris del servei, tal i com s’apuntava, es podria optar per emprar la informació d’alta d’activitats municipal, tot i que, com s'apreciava anteriorment, amb certes limitacions.

No obstant, una altra estratègia davant la manca de dades o les seves limitacions, i sempre i quan el CLSE consideri que és prioritari captar aquest tipus d’emprenedors i conèixer què n’ha limitat fins ara aquesta captació, seria optar per mètodes no ortodoxos per obtenir la informació: l’avaluació, doncs, permet incorporar aquests mètodes no convencionals, si els resultats permeten respondre a les preguntes d’avaluació d'interès. En aquest cas, es proposa impulsar una nova actuació que pogués servir tant per avançar en l'objectiu (captar emprenedors de valor) com per aprofundir en les opinions, percepcions i realitat dels emprenedors i empreses de recent creació i de valor del territori.

En aquest sentit, es podria plantejar fer un petit experiment, que podria consistir en:

A) Crear un concurs de projectes emprenedors de valor

B) Crear una subvenció per a projectes emprenedors de valor

Es recomana que, abans d’impulsar aquesta iniciativa, es faci una recerca d’actuacions similars actualment existents i que comptin amb cert recorregut a la província de Barcelona, Catalunya o la resta de l’Estat.

Aquesta recerca, a banda de revisar-ne les bases dels premis i/o subvencions, també seria de gran valor que es complementés amb una sèrie d’entrevistes semiestructurades amb informants clau de les institucions que les impulsin. En aquest sentit, un guió de temes per tractar, seria:

Del resultat d’aquestes entrevistes, que s’hauran fet prioritzant centres de territoris similars, amb trajectòria en aquest tipus de programes, i que per la revisió de les bases encaixi amb la tipologia actuació proposada (concurs o subvencions per a impulsar projectes de valor / innovadors), el CLSE podrà valorar:

✔ Si, a priori, impulsar un programa així els pot contribuir a captar nous emprenedors de valor

✔ Quins són els elements de difusió i publicitat que poden tenir una incidència més positiva en aquesta captació, així com comparar-ho amb les pràctiques que habitualment empra el CLSE per a captar usuaris pel CLSE o programes específics

✔ Quines característiques i serveis són les més valorades per aquest tipus d’emprenedors

✔ Una aproximació als beneficis d’un programa d’aquestes característiques

Per tant, es podrà obtenir informació rellevant per a valorar si és adequada aquesta estratègia de captació i impuls d’aquestes activitats, així com disposar d’elements de valor per a dissenyar aquest tipus de programes.

Si d’aquesta primera anàlisi, es desprèn que iniciar un programa específic de captació d’emprenedors de valor (concurs, subvencions, etc.) és una iniciativa que ofereix bons resultats, caldria dissenyar el programa i fer-ne la difusió i publicitat.

A més, el programa es pot usar per a respondre a la pregunta d’avaluació (quins són els principals motius que expliquen que als CLSE arribin un percentatge baix dels emprenedors amb projectes d’alt valor pel territori?). En aquest sentit, el que es proposa és emprar la fase de selecció de candidatures per incorporar preguntes obertes que ens ajudin a conèixer les opinions, percepcions i realitat dels emprenedors i empreses de recent creació del territori.

En aquest sentit, a banda de conduir entrevistes individuals amb els candidats per a valorar el projecte empresarial o l’empresa de recent creació, les entrevistes poden incorporar elements que ens ajudin a aprofundir en el seu coneixement / desconeixement i percepcions sobre el CLSE, dels seus serveis, així com les seves necessitats i desitjos quan a acompanyament, etc.

Així, per resoldre la pregunta avaluació, es realitzarien entrevistes semiestructurades a:

→ Persones emprenedores / empresaris de recent creació amb projectes de valor que hagin estat usuaris d’algun dels serveis del CLSE (punt PAE, formacions, etc.).

→ Persones emprenedores / empresaris de recent creació amb projectes de valor que NO hagin estat usuaris d’algun dels serveis del CLSE, i que han mostrat intenció de participar en el programa de captació.

A continuació, es proposen dos tipus orientatius de guions, un per cadascun dels 2 tipus d’emprenedor / empresari:

Val a dir que el guió dels que sí que en alguna ocasió han estat usuaris del CLSE, tot i que no del servei de l’assessorament en anàlisi de viabilitat, és el mateix que el que s’ha proposat per a respondre la primera pregunta d'avaluació (pregunta A). No obstant, la principal diferència és que aquí l’univers de persones objecte d’estudi és diferent: en la primera pregunta (la A) era qualsevol tipus usuari que hagués creat l’empresa i hagués usat un servei del CLSE diferent al de l’assessorament en anàlisi de viabilitat. Mentre que en aquest cas són solament aquells que haguessin creat una empresa de valor (per oportunitat, innovadora, tecnològica, etc.) i no hagués fet l’assessorament en anàlisi de viabilitat amb el CLSE.

Quant al procediment a seguir per a fer les entrevistes, la selecció i tancament de la mostra, així com per a l’anàlisi i presentació de resultats de les entrevistes semiestructurades, trobareu la informació completa a la unitat sobre les entrevistes que hi ha a la Guia general introductòria.