Salta al contingut principal

33a edició · Escola d’Estiu. Cicle de vida i polítiques locals transformadores

Comunitat, diversitat i interseccionalitat

Els espais públics: necessitats i usos amb una mirada intergeneracional i comunitària

Conferència

A càrrec de:

  • Blanca Valdivia, integrant de la cooperativa Col·lectiu Punt 6 i investigadora postdoctoral a la UAB.

Modera: Núria de José Gomar, periodista

Idees clau:

  1. Persones diverses fem servir l’espai públic de maneres diferents i aquesta diversitat és un eix articulador de l’espai públic. Les necessitats que sorgeixen al llarg dels diferents cicles de vida suposen canvis en la forma de viure els espais públics.
  2. Els espais públics des d'una perspectiva de gènere interseccional són tots aquells espais de relació que serveixen com a suport de la vida (producció, reproducció, personal i comunitari) i formen part d'una xarxa quotidiana. Són claus per a la generació de vincles, xarxes de suport mutu i comunitat. Per no reproduir jerarquies i desigualtats hem d’incloure la perspectiva interseccional en el seu disseny.
  3. Qualitats que han de tenir els espais públics: proximitat; diversitat (mixtura social, física i funcional); autonomia i percepció de seguretat; vitalitat; representativitat amb reconeixement real i simbòlic de la comunitat de manera que es valori la memòria i el patrimoni, i amb l’oportunitat de generar un vincle entre les generacions més grans i més joves; habitabilitat amb condicions físiques, socials i ambientals que permetin el desenvolupament d’una vida saludable, i dotació d’elements com lavabos.

Consolida les idees clau

Accedeix al vídeo de la conferència de cloenda

Vídeo

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació

La interseccionalitat: reptes i dilemes vinculats a la intervenció social

Taula rodona

A càrrec de:

Aisha El Mhassani Mhassani, educadora social dels Serveis Bàsics, doctoranda i col·laboradora amb al Centre d'Estudis Africans i Interculturals, CEAI

Josep Maria Mesquida González, treballador social i professor de Treball Social a la Universitat de Barcelona. Patró i actualment president de la Fundació Enllaç. Experiència professional en discapacitat, gent gran i diversitat sexual.

Gloria García-Romeral, sociòloga. Professora i investigadora. Centre d'Estudis Interdisciplinaris de gènere, Universitat de Vic - UCC

Idees clau:

  1. La política pública no és neutre. Cal plantejar-nos els marcs d’intervenció i les desigualtats que estem reproduint i per això cal una perspectiva interseccional. L’aplicació de la interseccionalitat en la política pública permet fer una aproximació més complexa en l’abordatge de les desigualtats. Ajuda a plantejar-nos els marcs d’intervenció i les desigualtats que estem reproduint.
  2. La interseccionalitat comença a estar present en el marc legal, de manera que des de l’articulat legal s’insta al fet que quan es treballi l’abordatge de les desigualtats es faci des d’una mirada interseccional i això pot ser un impuls per al desenvolupament de recerca i projectes d’intervenció. El risc és que un concepte de moda es converteixi en una paraula buida sense que tingui implicacions en la manera de treballar o abordar les desigualtats.
  3. Cal tenir en compte els mecanismes d’opressió que com a personal tècnic s’exerceixen de manera inconscient. Els eixos de privilegi són presents en el moment que interactuem amb altres persones. Per això cal que ens plantegem qüestionaments quan desenvolupem intervencions socials que contemplin la mirada interseccional. Per exemple: quines dinàmiques de poder i opressió posem en el grup de treball? Qui està parlant? Totes les persones tenen el mateix accés als recursos? Adapto l’espai a la diversitat funcional o els díptics a la diversitat de les famílies? Tinc en compte la resta de departaments per desenvolupar la intervenció social?
  4. Els models actuals d’intervenció vers les persones grans han modelat una resposta monofocal i excloent. En contraposició a aquest fet, cal desenvolupar una proposta d’intervenció interseccional amb i vers les persones grans. Calen entorns que no només promoguin seguretat sinó també agència i participació de les persones, i centrar-se en històries de vida. Pensem la interseccionalitat en termes de superposició de desigualtats, però cal pensar en acumulació d’eixos, perquè una persona gran és una biografia. Per això, calen iniciatives compromeses amb la lluita contra la desigualtat i amb la complicitat dels moviments socials.

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació

Acompanyar a joves. Eines i recursos per als ens locals

Taula rodona

A càrrec de:

Joan Pol Sala, tècnic de Joventut al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Xarxa Jove Vallès.

Ría Dueñas, Referent polític de l’àrea pedagògica de la Federació de Casals de Joves. Ex membre del Casal de Joves de Can Ricart.

Laura Villaverde, estudiant d'Educació Social a la URV, amb experiència en integració social, treball comunitari i voluntariat.

Modera: Alexis Sánchez, president de l'Associació Catalana de Professionals de Joventut. Tècnic de Joventut del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Idees clau:

  1. La figura professional és vista com una persona que orienta, acompanya; una guia que ens va il·luminant pel camí i empodera, perquè les joves s’enforteixin i siguin autònomes.
  2. Acompanyar té a veure amb l’escolta activa, la informalitat i aprenentatge, l’obertura de possibilitats, i trencar determinismes, en donar possibilitat a realitats diferents, amb la presència (moments, espais diversos però estables en el temps) i el vincle. És el procés (inversió a llarg termini que requereix de paciència i temps), generant un espai segur i de confiança.
  3. A vegades confonem assessorar amb acompanyar; acompanyar és una feina d’artesania, cal temps i cada persona és un cas particular.
  4. Cal facilitar, no només educar, sinó confiar en la capacitat de les persones joves i en la seva capacitat de decisió.
  5. Quan fem acompanyament en grups de joves, cal centrar-se en els seus desitjos i necessitats, facilitant l’experiència, actuant com a referents compartint experiències d’èxits i mostrant diferents opcions.
  6. Acompanyar joves organitzats no respon només a un espai físic, també es pot considerar com a projectes a desenvolupar en diferents espais.
  7. Hi ha espais i grups que són molt diferents, cada context és un món i, per tant, cal adaptar-se, no hi ha una manera correcta de fer les coses.
  8. Quan parlem de joves, es parla d’edats molt diferents, les adolescents tenen característiques molt diferents, i les joves parteixen d’una autonomia diferent, tot i que estiguin precaritzades. Els i les adolescents no tenen aquesta autonomia.
  9. Cal diferenciar tipus d’acompanyament individual/grupal i fins i tot comunitari.

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació

Tallers

A càrrec de:

Meritxell Martinez i Bellafont, directora General de La Xixa

Idees clau:

  1. El teatre pot ser una eina per parlar dels conflictes i les discriminacions, utilitzant dinàmiques corporals que ajuden a expressar i posar paraules a situacions complexes amb col·lectius molt diversos. Des d'una perspectiva interseccional, es poden abordar tots els tipus de discriminacions per raons de gènere, origen cultural, edat, capacitisme, documentació, religió, orientació sexual… en pro d'una convivència en diversitat.
  2. En aquests espais es pot reflexionar per analitzar, qüestionar-nos i valorar les identitats, els estereotips i les etiquetes socials, els privilegis, les històries, les projeccions i les emocions que hi ha darrere.
  3. Es generen espais on s’escolten totes les veus, tenint en compte la diversitat d'opinions i perspectives que té cada grup o individu. Les eines teatrals, corporals i vivencials són molt efectives a l’hora de fer brotar emocions, opressions visibles i invisibles, i ens permeten reflexionar des d'una posició diferent a com ho fem habitualment.

A càrrec de:

Vega Gonzalez Bueso, psicòloga Clínica. Directora d'AIS Pro-Joventut (Unitat d'Addiccions Comportamentals. Gencat)

Idees clau:

  1. Les pantalles poden afectar àrees crítiques del cervell en desenvolupament, com l'escorça prefrontal i el sistema límbic, fet que influeix en la presa de decisions i la regulació emocional.
  2. L'ús excessiu de pantalles s'associa amb problemes com l'ansietat, la depressió i trastorns del son en joves. Si bé hi ha beneficis educatius, com l'accés a informació i eines interactives, les pantalles també poden causar distracció i afectar la concentració.
  3. Existeix el risc d'abús o addicció tecnològica, la qual cosa pot limitar les habilitats socials i el desenvolupament emocional. Per això, és important establir límits clars en el temps d’ús de pantalles i promoure activitats alternatives per mantenir un equilibri saludable.
  4. Tant mares i pares com educadors i educadores han d'estar informats sobre els efectes potencials de les pantalles i treballar junts i juntes per promoure un ús responsable, tant a l'escola com a la llar familiar. Cal promoure un diàleg continu entre famílies, educadors i educadores, i joves per abordar preocupacions i trobar solucions conjuntament.
  5. És important adoptar un enfocament equilibrat i no patologitzant cap a l'ús de pantalles entenent els seus usos diversos i reconèixer tant els beneficis com els possibles riscos, mentre es promou un ús responsable i saludable dins d'un context més ampli de desenvolupament infantil i adolescent.
  6. És important conèixer els recursos educatius digitals existents, i els recursos de control parental.
  7. Els agents socials tenen un paper crucial en la prevenció i intervenció, ajudant les famílies i les escoles a gestionar l'ús de pantalles entre infants i adolescents per promoure un entorn saludable i equilibrat.

A càrrec de:

Maria Gil Amaya, cap del Servei de Benestar Social. Direcció d'Igualtat d'Oportunitats. Ajuntament de Mataró

Pilar Alabau Roura, tècnica d'inclusió social i Igualtat. Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Nadia Sekali Assakali, mediadora intercultural i en salut comunitària.

Idees clau:

  1. Es presenten experiències de serveis socials en treball comunitari al territori amb la participació de professionals que treballen en l’àmbit social i en treball comunitari.
  2. Es presenta el projecte Papallona de Transformació dels serveis socials a l’Ajuntament de Mataró, desenvolupat amb la participació de professionals de diversos àmbits i amb la co-creació ciutadana. El projecte cerca un canvi en l’atenció accentuant la proximitat, la prevenció i la intervenció amb i vers la comunitat. L’experiència s’ha iniciat a un dels barris de la ciutat, però es preveu la seva extensió territorial a tota la ciutat de Mataró.
  3. El projecte Habiba, desenvolupat a l’Alt Empordà, es basa en el suport a dones d’origen migrat al sistema de salut a través d’un treball comunitari i en xarxa, i és un exemple de treball comunitari en entorns rurals.
  4. Es ressalten aspectes claus del treball comunitari en serveis socials, com l’enfortiment personal i social, l’accés de la ciutadania a bens socials, i la prevenció des de la promoció del diàleg, escolta, participació i mobilització de la ciutadania.

Conceptes clau:

  • Proximitat: qualitat dels serveis socials de ser prestats físicament el més a prop possible de l'usuari.
  • Prevenció: conjunt de mesures organitzades destinades a reduir o pal·liar l'aparició o el desenvolupament d'una situació de risc social.
  • Pro activitat: capacitat d'avançar-se als problemes i prendre les mesures per afrontar-los de manera positiva i provocar el canvi desitjable.
  • Atenció centrada en la persona: model d'atenció integrada en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències.

A càrrec de:

Álex Caramé Fontes, sociòleg i doctor en Educació per la Universitat de Barcelona. Responsable de l'Aula de Jocs de la mateixa facultat.

Idees clau:

  1. Utilitzar el joc de taula a l’aula d’una manera participativa i vivencial és una magnífica estratègia per assolir els objectius d’aprenentatge que ens proposem.
  2. Ningú pot aprendre res, i menys d'una manera abstracta, llevat que allò que es vagi a aprendre el motivi, li digui alguna cosa, posseeixi algun significat que encengui la seva curiositat.
  3. Aplicar el joc de rol en un grup classe ens permet vehicular les competències específiques a través d’una narrativa i de la presa de decisions.
  4. Els humans i els animals aprenem jugant, vam descobrir que les espècies que tenien els cervells més grans jugaven molt i que les espècies amb els cervells més petits jugaven menys, i a través dels jocs vam aprendre com funciona el món i a relacionar-nos amb les amistats.
  5. És important diferenciar l’ABJ (aprenentatge basat en joc) de la gamificació o la ludificació, que fan servir dinàmiques, mecàniques i elements de joc en un context no lúdic.

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació