Salta al contingut principal

33a edició · Escola d’Estiu. Cicle de vida i polítiques locals transformadores

Infància, adolescencia i joventut

Infants, adolescents i joves amb trajectòries familiars de migracions

Taula rodona

A càrrec de:

Saïd El Kadaoui, psicòleg, psicoterapeuta i escriptor. Ana Lucía Olivos, politòloga, especialitzada en moviments migratoris, mercat de treball i disseny de projectes interculturals

Modera: Núria de José Gomar, periodista

Idees clau:

  1. La identitat és un diàleg, una construcció formada per la tríada:
  2. Vincle d’integració espacial: a través de les primeres cures s’inicia un procés de diferenciació. Des del primer any i fins els 3 anys ens sentim persones úniques al món (sentiment d’individuació).
  3. Temporalitat: les persones tenim la capacitat d’assumir els canvis vitals sentint que som la mateixa persona malgrat aquests canvis (sentiment de ser un mateix o mateixa).
  4. Social: sentiment de pertinença a un grup.
  5. En el cas dels infants i adolescents de contextos migratoris, aquesta tercera pota és molt feble. La pertinença és una necessitat pel benestar psicològic i s’està construint fonamentalment per la mirada externa (“com em veuen”), però com que partim de la idea que la identitat està lligada a l’origen, costa entendre que una persona amb fenotip o nom diferent pugui ser d’aquí. Els infants integren aquesta mirada problemàtica, creixen preguntant-se d’on soc o per què em pregunten d’on soc. S’ha de canviar la mirada: soc d’on vaig néixer i de tot el camí que he fet.
  6. Quan parlem de la identitat d’infants i adolescents s’ha de tenir en compte la simetria entre el país d’origen i el d’arribada, les experiències de racisme i de discriminació viscudes o també l’alteritat (des d’un aspecte positiu es satura la identitat d’una persona pel seu origen, com si fos només allò). Tota aquesta informació la van integrant els infants i necessiten acompanyament, ajuda a incorporar la mirada que integri: “tots necessitem pertànyer”, “és més ficció la frontera que el cos” i “les arrels són importants, però no som plantes”.
  7. Els joves s’enfronten a situacions de discriminació i racisme. El racisme és una construcció social; som una societat racista. No només es mostra de manera radical sinó també amb accions quotidianes (microracismes) i no només afecta de manera individual, sinó que és estructural i ens interpel·la i afecta a totes les persones. Els infants més petits no perceben el racisme, però a l’adolescència els estereotips apareixen amb força i afecten directament a la construcció de la identitat. S’ha de prendre consciència dels discursos i ser valentes de posar els noms d’allò que passa a la societat.
  8. S’ha de fer una reflexió també sobre la manca de referents a les escoles per als joves o persones racialitzades en determinats àmbits professionals. A més s’ha de tenir en compte el dol migratori, que no s’està treballant prou, o fins i tot el fet d’incorporar els infants acabats d’arribar ràpidament a aules d’acollida, en un grup diferent a tots els “altres”.
  9. Des de les administracions públiques es poden impulsar actuacions per acompanyar infants, adolescents i joves amb una mirada d’igualtat d’oportunitats i interseccional:
  10. Formacions antiracistes pels professionals públics, també transversals per a tothom, per a joves, persones grans, etc, per incorporar la mirada inclusiva des de la interseccionalitat.
  11. Polítiques socials que realment tinguin en compte les necessitats dels joves i infants, per a diversos perfils de persones. Per exemple, polítiques d’ocupació específiques per a joves que han arribat com a menors no acompanyats.
  12. Polítiques macro per evitar la segregació i aplicar polítiques específiques en els barris vulnerables. Cal fer barris dignes, amb mediadors, diàleg, prevenció, perquè els infants se sentin dignes. Cal acompanyar la gent en les serves necessitats específiques i estar al servei.
  13. Treball personal pels professionals i equips, no tant formació puntual sinó continuada per treballar sobre un mateix per revisar-se i fer supervisió de casos; no tant per entendre l’altre, sinó pensant què em genera l’altre i prendre consciència dels nostres perjudicis. Els infants aprenen per observació i per això és molt important com actua tot l’entorn i la coherència entre el que es diu i el que es fa. Cal acompanyar els nens i nenes en la creació d’aquesta identitat, prenent consciència i integrant que tots som d’allà on estem.
  14. Programes d’acompanyament pre-laboral, especialment quan tens una trajectòria migratòria amb una figura professional per formar i donar suport en els seus itineraris i competències prèvies a la inserció laboral.
  15. Selecció dels professionals en domini d’altres llengües.
  16. Observatoris del racisme.

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació

Experiències de lleure i igualtat d’oportunitats en la infància, adolescència i joventut

Taula rodona

A càrrec de:

Txus Morata García, directora de la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural de la Fundació Pere Tarrés-URL

Mireia Garcia Gonzalez, responsable del Departament de Lleure de Fundesplai

Laura Padilla, tècnica d'Infància i Adolescència en risc a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Tate Bonany Jané, directora Tècnica de JOCVIU. Especialista en activitat física, lleure i inclusió

Modera: Enric Aragonès Jové, director de l'Aliança Educació 360

Idees clau:

  1. Els estudis científics mostren que el lleure educatiu té grans beneficis. El lleure inclusiu és essencial, i les polítiques han de tenir-ho en compte per afavorir el benestar emocional i psicològic dels i les joves.
  2. Un dels reptes és garantir que els nens i nenes amb diversitat puguin gaudir del lleure. A les associacions que es dediquen al lleure els falta disposar d'eines per donar respostes de qualitat, especialment per als infants amb problemes de salut mental associada.
  3. Des de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat basen el suport i acompanyament en el coneixement profund dels infants, joves i les seves famílies. Això els permet anticipar-se en la planificació i gestió per millorar el seu benestar i desenvolupament.
  4. Des de la Federació Catalana de l’Esplai ofereixen a les entitats de lleure programes per treballar valors com la diversitat, migracions o el benestar emocional. Construeixen espais d'aprenentatge inclusius.

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació

Models i experiències per a l’impuls del SAD per a la infància

Taula rodona

A càrrec de:

Cristina Nuez Vicente, llicenciada en psicologia. Cap del Servei de conciliació i de suport a famílies amb menors a l'Ajuntament de Madrid (SERCAF- Menors)

Pilar Rodríguez Benito, directora de la unitat operativa sociosanitària-adjunta a gerència del Grup ABD

Maria Escudero Sanz, treballadora social responsable de la coordinació del SAD de menors i desprotecció d'adults del Grupo Servicios Sociales Integrados de Bilbao.

Idees clau:

- A Catalunya encara ens trobem amb un SAD infància i adolescència que només representa entre el 5-6% de la totalitat dels serveis d’atenció social domiciliària.

  1. Es constata la necessitat d’un canvi de paradigma per donar un impuls al SAD infància i adolescència, on es tingui en compte la seva especificitat en relació als perfils professionals necessaris, l’estructura de costos del servei i els diferents contextos rurals i urbans.
  2. La millora dels convenis laborals i la supervisió/formació de professionals esdevenen uns dels elements clau a l’hora de donar impuls als serveis, atès que les deficiències en coordinació/comunicació i les casuístiques d’alta rotació del personal no faciliten el vincle professionals-família ni les estructures de coordinació sòlides i fluïdes entre els diferents perfils professionals. Aquests són elements necessaris per assegurar l’èxit de les intervencions en SAD social d’infants i adolescents.
  3. Experiències com les de l’Ajuntament de Madrid on l’atenció domiciliària ha incorporat una doble mirada en clau de servei preventiu per facilitar la conciliació familiar i alhora de servei per a la prevenció i intervenció en situacions de risc en la dinàmica familiar, ha permès constatar les possibilitats d’avançar cap a serveis realment preventius i universals si aquests s’acompanyen del finançament necessari.

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació

Tallers

A càrrec de:

Nuria Vendrell Cadena, psicòloga clínica, supervisora, formadora, orientadora familiar i especialista en criança en la UB

Idees clau

  • L’objectiu del taller va ser compartir reflexions amb les participants sobre la soledat en la criança i reflexionar entorn necessitats i experiències de cura en comunitat.
  • A partir de la definició de soledat, veritable pandèmia del segle XXI, i present en diferents moments del cicle vital, es van assenyalar algunes motivacions conscients i /o inconscients que estan en la base del desig d’un embaràs i/o d’un fill o filla, i que ajuden a entendre la manera en què les dones i famílies s’enfronten a la criança, i les inseguretats i malestars que desperta, fet que provoca en molts casos una veritable crisi d’identitat. La capacitat d’adaptació i flexibilitat emocional de cada persona i els lligams que s’estableixin amb l’entorn ajudaran a superar aquesta situació.
  • L’evolució de les dinàmiques familiars ha impactat en la diversitat de les llars i en el significat de les relacions. Els nous models familiars s’allunyen del model tradicional i es donen moltes possibilitats de convivència. Tot i aquests canvis , els infants tenen les mateixes necessitats: un vincle fort, segur, i amb un adult de referència constant en el temps. Vèiem la importància que té per a l’esser humà els primers 1000 dies de vida però també observem com la plasticitat cerebral i la resiliència ajuden a superar infàncies i criances difícils i conflictives.
  • Es valoren els equipaments i serveis a la comunitat en els quals s’acull la diversitat, l’heterogeneïtat, la singularitat en la criança, i es dona atenció a l’infant i a les seves famílies. Atès que la criança fa vulnerable a tothom, aquests recursos haurien de ser universals i, alhora, caldria recuperar des dels espais informals lligams socials, de veïnatge i de coneixença perquè la criança no sigui tan solitària i es construeixin entorns d’acompanyament i d’aprenentatge compartit amb altres famílies; per això es reclama tenir temps per a la criança.

A càrrec de:

Carme Trull Oliva, professora lectora al Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona. Membre del 'Liberi. Grup de recerca en Infància, Joventut i Comunitat.

Idees clau:

  • L’emancipació juvenil va més enllà de l’ocupació i l’habitatge
  • Cal treballar perquè les persones joves s’empoderin i assoleixin l’autonomia personal que els permetrà emancipar-se d’una manera activa.

A càrrec de:

Josep Pegueroles Vallès, professor Titular de la Universitat Politècnica de Catalunya. Docent i investigador en Seguretat de la Informació. Vocal de la Societat Digital de Telecos.cat

Ramon Arnó Torrades, advocat en exercici especialista en aspectes jurídics de l‘entorn digital

Idees clau:

  • Els i les adolescents necessiten un acompanyament abans que els pares i mares els comprin un mòbil (abans de l’ESO), així com un seguiment per a un bon ús de les pantalles.
  • Els i les professionals que treballen amb joves han de conèixer els perills i les eines que existeixen per a una seguretat digital.

A càrrec de:

David Pastor Vila, cap de Serveis d’Innovació a l’Administració Oberta de Catalunya.

Miquel Estapé i Valls, subdirector d’Innovació i Dades del Consorci Administració Oberta de Catalunya.

Agnès Mateo Murcia, Directora de l'Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

Lluís Just Anguera, director de Tecnologia i Innovació Tecnològica de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

Clara Rodríguez, directora de Polítiques d'Igualtat d'Oportunitats a l'Ajuntament de Mataró.

Sandra Trullàs Francitorra, cap d'unitat de serveis socials Bàsics a l'Ajuntament de Manresa

Idees clau:

  • La gestió i tramitació dels Informes de Risc d’Exclusió residencial (IRER) representa un repte per a les administracions locals perquè suposen un alt consum de recursos, de personal i de temps, així com per l’elevada demanda que hi ha per a la tramitació d’aquests informes i la seva complexitat de gestió.
  • Es presenten per part dels ajuntaments participants possibles automatitzacions en diferents processos de serveis socials, sobretot relacionats amb la digitalització dels Informes IRER, que donen compliment al principi de Precaució per evitar els talls de subministrament a les persones vulnerables.
  • Cal donar a conèixer als ens locals aquestes propostes d’automatització i que vegin la possibilitat de poder implementar-les i aplicar-les a les seves pròpies organitzacions, de manera que s’aconsegueixi així una millora de l'eficiència, agilitat i resposta a la ciutadania.
  • Automatitzar processos ineficients que requereixen molts recursos, aporten poc valor afegit i provoquen endarreriments en la gestió d’aquests Informes IRER que donen com a resultat:
    • La reducció en els temps de gestió (a Mataró s’ha passat d’11 mesos en la realització dels IRER quan ho feia personal administratiu a 27 dies des que s’ha automatitzat. I els costos de gestió també s’han reduït considerablement).
    • Estalvi en el cost dels treballadors i treballadores que es poden dedicar a altres tasques de més valor.
    • Extreure dades per poder conèixer la població atesa i les necessitats que tenen.
  • L’AOC presenta una proposta que permet automatitzar i, per tant, agilitzar i facilitar l'emissió dels Informes IRER, basada en la interoperabilitat. Es basa en:
    • Una eina única en tot el territori i fer un desplegament massiu de les proves pilot.
    • Escalar aquesta automatització de processos complexes.
    • Establir uns criteris comuns respecte a: el consentiment per consultar dades de la ciutadania, el càlcul que es fa servir per a l’emissió de l’informe, la usabilitat de Via Oberta que permet als ajuntaments la interoperabilitat (no cal requerir al ciutadà documentació que ja té l’Administració).
  • Sempre amb l’objectiu de millorar el servei a la ciutadania, cal arribar al 100% de la cobertura dels drets en l’emissió dels informes de pobresa energètica i unificar recursos per obtenir una eina que serveixi per a tot el territori.
  • Element de llista de picsCal un model de col·laboració i de treball entre l'àmbit dels serveis socials amb d'altres àmbits com el de la innovació, les tecnologies o l’administratiu, amb l'objectiu de millorar la prestació de serveis i poder arribar a tothom que ho necessiti.
  • Finalment, cal una automatització de processos també per ordenar dades i informació, recollir indicadors que ajudin a diagnosticar les demandes de serveis socials al territori i que convidin a una millora de la gestió, a la reflexió sobre els serveis que s’estan oferint i com els estem donant, a la priorització de recursos i a la cobertura de necessitats.

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació