Salta al contingut principal

33a edició · Escola d’Estiu. Cicle de vida i polítiques locals transformadores

Envelliment digne

Edatisme: contra el jo del futur

Conferència

A càrrec de:

Mariola Cubells, periodista i comunicadora. Analista audiovisual a La Ventana i altres espais de la Cadena Ser. Col·labora a TV3 i Catalunya Radio com a experta televisiva, escriu a SModa, El País i el Huffington. Ha publicat recentment el llibre «Mejor que nunca».

Modera: Milagros Pérez Oliva, periodista

Idees clau:

  1. Vivim en una societat amb molts estereotips sobre la vellesa que no es corresponen amb la vida, la capacitat i la creativitat de les persones majors de 65 anys. També tenim una generació de dones que han fet totes les revolucions i ara faran la revolució de les dones grans.
  2. Estem davant d’una guerra cultural on hi ha un missatge general del discurs públic sobre l’envelliment que és catastrofista. Però l’envelliment és la conquesta més important de la història de la humanitat: hem duplicat l’esperança de vida i arribem amb millors condicions físiques, intel·lectuals i socials a l’envelliment. Ens diuen que és una catàstrofe perquè posa en risc l’estat del benestar, però amb una economia potent i redistributiva podem viure millor.
  3. S’està intentant crear una confrontació intergeneracional. Per exemple, contraposant les pensions als salaris mínims, però no es parla de drets.
  4. L’edatisme i els estereotips es combaten alçant la veu i amb una actitud: “estem aquí, estem fent coses, ocupem llocs importants”. L’actual generació de dones revolucionarà el món de l’envelliment. Arribarà a la vellesa amb un estatus que no té a veure amb el de les seves mares: formades, amb aficions, pensant en com es vol envellir. Són generacions que han compatibilitzat la maternitat amb la professió, que han arribat a la universitat, al divorci, a l’avortament, que han triat la maternitat, que són actives al món digital. D’aquí a vint anys continuaran ocupant el món.

Consolida les idees clau

Accedeix al vídeo de la conferència

Vídeo

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació

Les noves generacions de persones grans en les polítiques de longevitat: reptes i oportunitats

Taula rodona

A càrrec de:

Toni Rivero, cap de consultoria a la Fundació Salut i Envelliment UAB de la Universitat Autònoma de Barcelona

Elena del Barrio, co-Directora de Matia Instituto i Investigadora. Activista contra l'edatisme

Elisa Sala Mozos, investigadora i consultora social

Modera: Milagros Pérez Oliva, periodista

Idees clau:

  1. Vivim una revolució de la longevitat. No hi ha un perfil únic de persones grans, sinó que són molt diverses i conviuen generacions molt diferents.
  2. Cal passar del marc de l’envelliment actiu a l’envelliment significatiu (tenint en compte el propòsit de la vida, i fent activitat perquè és significativa). L’envelliment actiu s’ha banalitzat a l’hora de posar-lo en pràctica.
  3. Cal un moviment social de lluita contra l’edatisme; cal canviar l’imaginari social del que significa ser gran. Aleshores podrem donar el pas cap a una societat on l’edat no signifiqui res.
  4. Vivim tres crisis superposades: climàtica, de cures i de valors. I això passa en un context de longevitat. Com a resposta, cal col·locar les relacions en el centre de les polítiques ja que els vincles i la cohesió comunitària afavoreixen la capacitat de resposta davant d’aquestes crisis. És a dir, cal construir capital social davant la fragmentació de la societat; promoure relacions de reciprocitat i suport mutu que ens donin confiança a escala comunitària en un marc de longevitat.
  5. Les infraestructures socials són importants com a condicions físiques necessàries per generar capital social. Calen espais públics generadors de confiança i reciprocitat, i alhora refugis climàtics.
  6. Hi ha persones que s’identifiquen amb l’edat social i volen participar d’activitats dirigides a persones grans, mentre que d’altres no volen ser interpel·lades amb el concepte de persona gran. Per això, a curt termini, necessitem modernitzar les polítiques de promoció de les persones grans, i a mitjà termini necessitem deixar de fer polítiques de promoció de persones grans per passar a fer polítiques on es doni resposta a necessitats i aspiracions de persones grans i d’altres grups de població. Hem de passar progressivament d’un enfocament centrat en edat a un altre centrat en aspiracions, interessos, necessitats i capacitats. Cal una estratègia i temps per atendre els processos vitals al llarg del cicle de la vida.
  7. El focus de les polítiques públiques no ha de ser la soledat, sinó l’acció comunitària. No s’ha de ser prescriptiu, sinó adaptar les propostes al territori, amb processos comunitaris i relacionals.
  8. Cal tenir en compte que projectes de cooperació o de voluntariat tenen major benefici que aquells en què ens impliquem com a persones merament consumidores. Hem d’introduir dins les programacions i la pràctica dels equipaments activitats que permetin desenvolupar-se a les persones en forma de projecte.

Consolida les idees clau

Accedeix al vídeo de la conferència

Vídeo

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació

Tallers

A càrrec de:

Cristina Vallès, presidenta de DMD-CAT.

Idees clau:

  • El dret a morir dignament significa poder morir d’acord amb els valors, prioritats i preferències de cada persona. Es tracta d’una qüestió subjectiva, relacionada amb l’autonomia personal i la llibertat individual.
  • Els drets de la ciutadania engloben:
    • Consentiment informat (Ley general de sanidad 1986).
    • Dret a l’autonomia del pacient (Llei catalana 21/2000 i Ley 41/2002).
    • Dret a la informació.
    • Dret a rebutjar tractaments (retirada o no instauració de tractaments, adequació de l’esforç terapèutic).
    • Dret a les Voluntats Anticipades.
    • Dret a rebre Cures Pal·liatives integrals (Estatut de Catalunya 2006).
    • Dret a rebre ajuda per morir (Ley Orgánica de Regulación de la Eutanasia 2021).
  • El Document de Voluntats Anticipades (D.V.A.) o Testament Vital és un document en què la persona signant expressa la seva voluntat sobre les atencions mèdiques que desitja o no desitja rebre en cas de patir una malaltia irreversible o terminal que l’hagi portat a un estat que l’impedeixi expressar-se per si mateixa. És personal i ha de reflectir els valors i preferències de cada persona.
  • El D.V.A. està adreçat a l’equip sanitari que realitza l’atenció a la persona i a les persones de l’entorn que en tenen cura. I els requisits per a poder fer-lo són:
    • Ser major d’edat.
    • Amb capacitat suficient.
    • Actuant lliurement, sense cap tipus de coacció.
  • El D.V.A. es pot formalitzar de tres maneres:
    • A la notaria.
    • Davant de tres testimonis i sol·licitant el registre al CAP o a l’Ajuntament o a la Generalitat de Catalunya.
    • Davant de personal sanitari de l’àmbit de primària, hospitalari o sociosanitari i sol·licitant el registre al CAP, o a l’Ajuntament o a la Generalitat de Catalunya.
  • Un cop registrat, s’incorpora a la història clínica i al registre centralitzat de DVA de Catalunya i al de l’Estat espanyol.

A càrrec de:

Marta Junqué Surià, directora de la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society.

Gabriela Del Valle, gerontòloga social.

Idees clau:

  • Tenim un problema amb el temps i és un problema col·lectiu, que afecta al 90% de les persones. Entre un 30% i un 40% de la societat catalana té menys de dues hores de temps lliure al dia i, per tant, té pobresa de temps.
  • Cal un nou equilibri del temps, un nou pacte social de com organitzem el temps, incorporant les cures com un factor bàsic de la vida. Una política transformadora és garantir el dret al temps en tot el cicle de vida.
  • La mirada de les polítiques del temps ha estat centrada en les polítiques de treball i conciliació. Obrir el prisma d’anàlisi al cicle de vida i l’envelliment és un repte; calen opcions de temps de qualitat en l’envelliment. Però, la qüestió és: en el cicle de vida de l’envelliment estem fent intervencions per facilitar l’ús del temps? També cal tenir en compte l’accessibilitat a l’espai públic perquè podem tenir temps però no les condicions de participar de l’espai públic.
  • Els eixos que tracen el desenvolupament del temps són: com és la meva llar (si no hi ha ascensor hi ha menys possibilitats de baixar al carrer), el tipus de xarxes interpersonals i comunitàries, i els recursos materials per poder fer coses i relacionar-se.
  • Les relacions són el gran àmbit d’intervenció per combatre la soledat no desitjada. Hi ha relacions socials que es donen en l’àmbit de la participació social, cívica i comunitària, però la majoria de relacions passen fora dels espais participatius.
  • Reptes de la intervenció: com passar de l’activitat al vincle; fomentar l’associacionisme vinculat al gènere entre les persones grans; i sentir-se útil amb nous espais de voluntariat intergeneracional i intercultural.

A càrrec de:

Regina Martínez Pascual, psicòloga social i consultora. Intervenció i investigació aplicada

Lídia Buades Martínez, tècnica de Gent Gran. Programa Gent Gran Activa Ajuntament Sant Adrià de Besòs

Idees clau:

  • El context relacional a les societats post-industrials inclou canvis en les famílies; deteriorament de relacions comunitàries; debats que enfronten generacions, i edatisme cap a joves i grans.
  • Els beneficis de les pràctiques intergeneracionals són: disminució de l'edatisme; millor salut física; millor salut mental; connexions socials millorades; habilitats desenvolupades, i augment del benestar.
  • Hi ha diferent tipologia de programes segons: nivell d’interacció; intensitat del contacte i àrees d’interès.
  • Es presenta el Teatre Social, taller intergeneracional, l’experiència de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. És una experiència horitzontal, d’acompanyament “al costat de l’altre”, on no es parteix d’un traspàs de coneixements sinó d’una creació conjunta.

A càrrec de:

Luciana Burin, tècnica referent dels Projectes d’Accessibilitat Cognitiva i Lleure Inclusiu de Dincat

Xavier Orno, tècnic de Suport de Dincat. Membre de COCARMI en l’Estructura de DDHH de Catalunya

Idees clau:

  • La societat està sensibilitzada amb les barreres físiques però existeixen altres barreres de les quals la societat encara no té consciència plena de la seva existència. Aquestes són, a més de les físiques, les barreres actitudinals, simbòliques, econòmiques i comunicatives (sensorials, expressió i cognitives).
  • L’accessibilitat és un dret en sí mateix ja que és la clau que obre la porta al reconeixement i al gaudi d’altres drets: dret a l’habitatge, dret a la salut, dret a la cultura, dret a l’educació, dret a la participació social, dret a la identitat, dret a la nacionalitat, etc.
  • Per poder superar les barreres sensorials, la tecnologia i la recerca han permès implementar solucions que permeten superar aquests obstacles. Alguns exemples d’aquestes solucions són: macrotipus, audiodescripció, Braille, mapes hàptics, recorreguts podtàctils, semàfors sonors, subtitulació, llengua de signes, senyals lluminosos, motxilla vibratòria, bucle magnètic, …
  • L’accessibilitat ha de partir de la premissa que tot l’entorn ha de ser fàcil d’entendre: textos en lectura fàcil, espais senyalitzats, webs i apps accessibles, així com professionals que disposin dels recursos i habilitats adequades per a una correcta atenció.
  • L’accessibilitat universal és aquella que garanteix l’accessibilitat física, l’accessibilitat sensorial i l’accessibilitat cognitiva.
  • Per garantir l’accessibilitat universal, cal: abandonar els prejudicis, reconèixer els drets de la persona amb discapacitat, dispensar un tracte lluny de conductes edatistes, informar de manera clara, concisa, promoure espais de confiança i confortables, i reconèixer el dret a l’autonomia en la presa de decisions.

Per saber-ne més

Accedeix a la web de l'Escola d'Estiu

Més informació