Com obtenim tota la informació necessària per a dur a terme la diagnosi? Podem utilitzar diferents tècniques i recursos. Les tècniques que escollim poden ser de dos tipus:
• Quantitatives: ens aporten dades concretes. Són numèriques i permeten comparacions entre realitats
• Qualitatives: recull d’opinions i valoracions subjectives que permeten analitzar fenòmens complexos i captar les percepcions per contrastar-les.
En l’elaboració del pla es combinen ambdues tipologies de tècniques d’investigació, que no són excloents entre si sinó complementàries.
D’una bona elecció i ús de les tècniques emprades per a dur a terme l’anàlisi dependrà una major fiabilitat dels resultats obtinguts.
Importància de recollir dades i indicadors per mesurar l’acció cultural
Per mesurar l’acció cultural del municipi, és molt útil introduir sistemes d’avaluació a partir de la construcció d’indicadors, que permetin mesurar, per una banda, la vitalitat cultural del municipi i, per l’altra, l’eficiència de les polítiques culturals i projectes duts a terme anualment pels equips de les regidories de cultura.
No és una tasca fàcil recollir les dades i dissenyar aquests indicadors. És per aquesta dificultat que sovint s’ha anat endarrerint aquest procés malgrat que la introducció de sistemes d’avaluació té efectes molt positius per millorar la gestió de les polítiques públiques en aquest àmbit, i es fa cada vegada més necessari.
Una primera pràctica per aproximar-se a aquest repte, és el treball realitzat pels municipis de més de 10.000 habitants que participen als Cercles de Comparació Intermunicipal en Serveis Culturals, un projecte que es gestiona en col·laboració entre aquest grup de municipis, el CERC i el Servei de Programació de la Diputació de Barcelona. Aquesta és una eina de treball per a la recollida de dades del conjunt de l’acció cultural del municipis que analitzen la prestació de serveis en diferents àmbits significatius de la cultura. L’objectiu és mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns indicadors comuns consensuats.
I també és convenient adaptar a cada realitat municipal la recollida de dades i la construcció d’indicadors.
Consulta documental
Podem accedir a diferents fonts i registres per extreure’n principalment aquest tipus de dades, corresponents a:
-
Sociodemogràfiques i econòmiques
-
Activitat de la Regidoria de cultura (memòries i indicadors)
-
Recursos econòmics i humans de la Regidoria de Cultura
-
Activitat cultural (censos d’associacions, mapes de patrimoni, programació cultural)
-
Documents de planificació general (Pla d’Acció Municipal)
-
Informes de caràcter sectorial (cultura, educació, joventut, igualtat, etc.)
Per ajudar a realitzar aquesta anàlisi, existeixen diversos recursos com per exemple:
-
Dades de la Xarxa de Biblioteques Municipals a través de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
-
Dades d’assistència i participació a activitats culturals, a través de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona (ODA)
-
Base de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
-
Dades socioeconòmiques a través de la Xarxa d’Observatoris del Desenvolupament Econòmic (XODEL)
L’elaboració de Mapes del Patrimoni cultural realitzats per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona té per objecte la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d'un municipi concret i la seva valoració, permeten així l'establiment de mesures per la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social. Faciliten el coneixement del patrimoni d'un municipi, tot acostant-lo als ciutadans.
Treball de camp
En el procés d’analitzar la realitat territorial, és convenient realitzar prospeccions al municipi i als equipaments culturals, per conèixer-ne de primera mà la morfologia urbana, les instal·lacions i els seus responsables, la programació de cada espai i les potencialitats de cara al futur.
En aquestes visites es treballa a partir d’entrevistes individualitzades a fons amb agents culturals i amb grups de treball integrats pel personal tècnic de la Regidoria de Cultura i d’altres àrees.
Procés participatiu intern i extern
Segons el que s’hagi acordat a la fase prèvia, el procés participatiu serà d’àmbit més intern o extern. No podem perdre de vista que, al llarg de tot el procés, caldrà tenir en compte les estratègies comunicatives que es duran a terme.
Participació interna
• Entrevistes i reunions amb referents municipals: representants polítics, responsables dels equipaments i persones directament implicades en l’execució del projecte. Es recullen les experiències, les potencialitats i l’opinió dels referents municipals en matèria de cultura i de diferents departaments municipals i també se’n valora el grau de transversalitat actual (entre Cultura i altres serveis).
És molt important sempre preparar-se aquestes entrevistes i fer ús d'un guió que reculli els aspectes clau a preguntar. També ens adaptarem al perfil del professional a entrevistar.
• Sessió interna amb els tècnics del departament de Cultura, i d’altres àrees de l’ens local, amb l’objectiu de recollir les seves opinions per focalitzar el conjunt del procés, i també per contrastar o aclarir informacions.
Participació externa
• Entrevistes i processos participatius de caire més obert: tallers amb la ciutadania (taules de debat), entrevistes a agents culturals i grups de participació ciutadana al voltant de temes centrals del pla estratègic.
Per a treballar la metodologia d'aquestes sessions hi ha diverses eines. Us en compartim algunes que poden ser de suport: