La planificació estratègica en cultura. Disseny, desenvolupament i avaluació

La planificació estratègica introdueix una necessària aturada en la gestió de les tasques diàries, per posar el focus cap al mitjà i llarg termini i imaginar un escenari de futur territorial desitjat i compartit. S’inicia amb un procés d’anàlisi, reflexió i debat per definir uns objectius estratègics apuntant els mitjans per assolir-los.

A través de la identificació dels elements que caracteritzen el territori i els seus potencials, s’acordaran uns eixos estratègics per ajudar a governar la incertesa amb una visió àmpliament compartida. Per això és imprescindible que el procés compti amb una àmplia participació, i que els acords siguin aprovats amb el màxim consens.

El resultat que se’n derivi, concretat en el document del pla estratègic, serà l’eix a partir del qual s’estructurarà la gestió de les polítiques i accions territorials a partir d’aquest moment.

Context històric de la planificació estratègica

L’aplicació formal de la planificació estratègica en els processos de presa de decisions té el seu origen al món empresarial als Estats Units, a les dècades dels anys 60 i 70 del segle XX.

Poc després, les corporacions locals de grans ciutats el van incorporar a la seva agenda. El primer procés de planificació estratègica territorial va tenir lloc a San Francisco l’any 1981. A finals dels anys 80, es van intensificar i estendre aquestes metodologies. A l’Estat espanyol, vinculats a l’impuls per l’entrada a la Unió Europea i les oportunitats generades amb els Jocs Olímpics. Barcelona va ser la primera ciutat de l’Estat a aplicar la planificació estratègica, amb el Pla Estratègic Econòmic i Social de 1989.

En l’àmbit cultural, la primera experiència pionera de planificació estratègica va ser el Mapa de Cultura de Sabadell, l’any 1995, desplegat per l’Ajuntament de Sabadell. L’any 1999 es va impulsar el Pla Estratègic del sector cultural de Barcelona. Els primers plans estratègics impulsats des del CERC van ser a Vilafranca del Penedès i Igualada (2000). Els últims vint anys, el CERC ha impulsat (amb la denominació de PAC) més de 65 plans d'acció cultural en municipis de la província de Barcelona, que contribueixen a definir l'estratègia en aquest àmbit.

El marc regulador de les polítiques culturals es caracteritza per distribuir les competències en cultura entre les tres grans administracions públiques de l’Estat: govern central, administracions autonòmiques i locals. Com han expressat diferents veus, aquest marc no està ben definit, és interpretable i deixa molt marge de maniobra a les administracions locals en l’àmbit de les polítiques culturals. Aquesta administració, que inclou ajuntaments, consells comarcals i diputacions, és alhora la que té més proximitat amb el ciutadà i els agents culturals. També és la que realitza una despesa en cultura més elevada i, per tant, la que ha patit més aquesta indefinició. En aquest marc, la planificació estratègica cultural esdevé una eina encara més necessària i útil per suplir les mancances esmentades, amb l’objectiu de dotar als ens locals d’un full de ruta que esdevingui l’eix a partir del qual es despleguin les polítiques culturals.

Característiques principals dels processos de planificació estratègica cultural

Els plans estratègics són els documents que concreten el resultat de la planificació estratègica. És necessari que tinguin en compte els altres processos de planificació estratègica que s’hagin realitzat o estiguin en procés, de ciutat, sectorials, d’equipaments, perquè s’hi estableixi una connexió i hi puguin quedar vinculats. A banda, hi ha d’haver una coherència amb la política general al municipi. Les principals característiques d'aquest tipus de procés son:

a) La concertació d’agents per a un horitzó temporal

• És una resposta reflexionada i consensuada
• S’articulen les propostes a partir de les qüestions clau de futur

b) Un model territorial i participat

• Es dissenyen els objectius amb perspectiva estratègica, que dibuixin camins per arribar a la situació identificada com a desitjada
• Es compta amb una visió integrada del territori, amb multiplicitat de veus, i amb la pretensió d’identificar els agents sota radar
• És necessària una participació activa de la comunitat local en totes les fases, per això és important planificar la comunicació perquè esdevingui una eina potent

c) S'optimitza la gestió i es fomenta una major implicació

• És un instrument per millorar la gestió i dona suport al desplegament de les polítiques i accions
• Té la capacitat d’augmentar la implicació de les entitats i persones en les accions culturals
• Obre la possibilitat d’afrontar nous reptes territorials

Les principals fases del procés de planificació estratègica, que es desenvolupen en els següents punts d’aquesta càpsula, són:

• Fase prèvia, constitutiva, presentació
• Diagnosi, identificació del territori i l’ecosistema cultural
• Definició del marc estratègic i aprovació del Pla
• Implementació, seguiment i avaluació
• Tancament i balanç final

Alguns dels factors clau perquè el procés es desenvolupi amb èxit són:

• Hi ha una gran varietat d’eines i tècniques metodològiques. Cal escollir aquelles que més s’adapten a les necessitats de cada realitat territorial

• El Pla de comunicació és clau a totes les fases per la implicació efectiva de tota la comunitat per aconseguir una cooperació amb els diferents agents i entitats del territori. Cal dedicar importància i temps a definir l’estratègia comunicativa perquè el procés es desenvolupi amb èxit

• Centralitat i transversalitat: l’eix principal del procés és la perspectiva cultural, però és imprescindible comptar amb la implicació d’altres àrees i perspectives com Educació, Medi Ambient, Joventut, Desenvolupament Econòmic, etc. per tal d’incorporar-ne les diferents visions i les seves interrelacions

Altres mirades transversals

En les darreres dècades, amb l’entrada al segle XXI, s’han accelerat les transformacions socials, polítiques, demogràfiques, econòmiques, i han condicionat les dinàmiques i característiques de l’ecosistema cultural. Aquest va ser un moment idoni per repensar el disseny de les polítiques locals i adaptar-se a la realitat canviant. En aquest context, des del CERC es decideix impulsar i incorporar noves aproximacions estratègiques, a partir de les quals ampliar la manera en què es realitzen els processos de planificació estratègica. Es concreten en aquestes noves mirades:

Aquestes noves mirades també s’alineen amb objectius de l’ecosistema cultural àmpliament compartits com la presència de la cultura a l’Agenda 2030 o l’articulació de les polítiques a partir dels drets culturals, que en els últims anys han conduït a un treball per aprovar noves lleis a partir d’aquest concepte.

Alguns documents de planificació estratègica de referència

Com a instrument de planificació estratègica, la Generalitat de Catalunya va publicar, l’any 2010, el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat), que integra els instruments d'ordenació i planificació cultural vigents en el moment de la seva publicació i estableix les directrius per als sectors que en aquell moment —l’any 2010— no comptaven amb cap marc de regulació. El PECCat, que va ser elaborat en consens amb el món local i acordat amb ajuntaments i diputacions de Catalunya, té com a objectiu dotar els municipis de Catalunya dels equipaments que permetin garantir l'accés de la ciutadania a la cultura, tenint en consideració les demandes socials i les diverses formes d'accedir als continguts i les experiències culturals, i reforçar alhora el valor social dels equipaments culturals públics.

Un altre document de referència pel que fa a planificació estratègica i en concret pel que fa a l'alineament de l’ecosistema cultural amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030 és La cultura en los objetivos de desarrollo sostenible. Guia pràctica para la acción local editat per Ciutats i Governs Locals Units (CGLU).

L’estructura del document es basa en els 17 ODS que constitueixen l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, i es presenta informació per a cadascun dels objectius, ajudant a entendre perquè la cultura és important i com pot es pot realitzar una connexió eficaç entre aquesta i l’àmbit local.