La regidoria de cultura

A escala internacional, la política cultural es fonamenta en el reconeixement del dret a la cultura, recollit en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966) i, a Catalunya, en la Constitució Espanyola de 1978 i en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006), en què es reconeix aquest dret dels ciutadans i l’obligació per part de l’administració de posar els mitjans i recursos necessaris perquè els ciutadans puguin fer-lo efectiu.

Constitució espanyola

La Constitució espanyola estableix en el seu article 44.1 que “els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tots tenen dret”. L’article 46 estableix al seu torn que «els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren, sigui quin sigui el règim jurídic i la titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni».

La Constitució, tanmateix, no detalla les competències de les administracions locals, tot i que en garanteix l’autonomia.

Estatut d’autonomia de Catalunya

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006), en l’article 22, estipula que totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives.

Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL)

D’altra banda, la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), aprovada l’any 1985, desenvolupa aquesta matèria, tot i que no entra a fons en el terreny cultural. Cal esmentar també la llei estatal 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que va venir a reformar la LRBRL amb l’objectiu de clarificar les competències municipals i racionalitzar l’estructura organitzativa de l’administració local. En termes generals, ens trobem amb una ordenació que deixa un ampli espai a les administracions públiques locals en matèria de cultura.

Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, 2/2003

Per la seva banda, la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, 2/2003, de 28 d’abril de 2003, sí que detalla les activitats i les instal·lacions culturals com a competències pròpies dels ajuntaments. Ara bé, l’únic servei obligatori que contempla la normativa en l’àmbit de la cultura als municipis és la biblioteca pública en els municipis de més de 5.000 habitants.

Aquesta normativa tan flexible ha comportat, amb el pas dels anys, que molts ajuntaments hagin impulsat polítiques culturals i les conseqüents obligacions financeres sense ser titulars de les competències. Entre les funcions culturals que els ajuntaments han estat desenvolupant en els darrers anys de manera generalitzada, trobem les següents:

• La creació d’una biblioteca pública i la promoció de la lectura.
• La conservació i la difusió del patrimoni cultural, moble i immoble, per mitjà del museu, l’arxiu local, la restauració del patrimoni arquitectònic, l’arqueologia, etc.
• La difusió artística, tant l’escènica com la musical i la plàstica, amb la consolidació d’equipaments culturals.
• La relació amb els creadors locals.
• La relació amb l’associacionisme cultural local.
• El cicle festiu tradicional.
• Els centres d’art, generalment amb una dimensió docent.
• La casa de cultura, o equipament polivalent.
• La divulgació del coneixement per mitjà de conferències, presentacions de llibres, etc.
• El foment de la creació i la formació en cultura.

Així doncs, les polítiques culturals són, en el seu conjunt, un àmbit amb un escàs desenvolupament normatiu, que oscil·la sovint entre la manca de marcs específics i la juxtaposició competencial entre diversos nivells de l’Administració territorial. Malgrat tot, aquests diversos àmbits de l’Administració pública despleguen un seguit de serveis, programes, infraestructures culturals, especialment a escala local, allà on el marc competencial és més feble.