La regidoria de cultura

Aquest és un eix comú a tots els municipis i és gairebé impossible trobar-ne un que no presenti algun element patrimonial destacable, ja sigui patrimoni material (un edifici singular, un museu o arxiu, un jaciment, un seguit d’espais naturals, un fons etnogràfic, etc.) o patrimoni immaterial (una festa popular, un recull de cançons, una tradició històrica, una toponímia o un tipus de parla).

De la mateixa manera, la dimensió simbòlica de les pràctiques socials o el reconeixement d’oficis i sabers tradicionals formen part de la intersecció entre “tradició” i “modernitat”. En aquest sentit, cal deixar enrere el concepte “prohibit tocar” (és a dir, la tendència a fixar o aïllar la tradició), que hauria d’evolucionar cap a una invitació més dinàmica. La tradició que no dialoga amb el temps present esdevé estàtica i es fossilitza. Igualment, l’avantguarda que no és capaç de fertilitzar-se amb la tradició patirà desarrelament.

El patrimoni material és complex de gestionar per diversos motius. Un d’aquests és el pressupost, especialment en municipis petits i mitjans. Els municipis sovint no tenen els recursos necessaris per protegir i mantenir el patrimoni, amb la qual cosa és imprescindible recórrer a l’ajut d’altres administracions o bé d’empreses i institucions privades. A més, el patrimoni requereix una planificació d’usos d’espais i l’adequació d’aquests a les necessitats del municipi.

Molts municipis tenen museus locals, creats de nou o bé a partir de col·leccions que han anat creixent i adquirint rellevància. Sovint els municipis reben aquestes col·leccions a través de donacions de particulars.

La gestió del patrimoni natural també és molt complexa i implica treballar amb d’altres administracions. En el context actual, d’emergència climàtica, és molt important conservar aquests espais, tot mantenint el difícil equilibri entre l’ús i la divulgació i la preservació.

Molts municipis tenen el cicle festiu i les expressions de cultura popular com un dels àmbits d’actuació més importants de la regidoria de cultura, i fins i tot alguns han creat una regidoria pròpia per atendre les programacions festives i les vinculacions amb la cultura popular.

La cultura popular es vincula amb el patrimoni més viu i constitueix l’expressió que relliga la tradició amb la modernitat. Mantenir-la viva, i dinamitzar-ne també el funcionament i les formes d’expressió és un altre repte afegit per a la regidoria de cultura.

A més, parlar de cultura popular implica fer-ho d’entitats i col·lectius ciutadans. El diàleg amb aquests grups és del tot fonamental. La festa, i el cicle festiu en general, és una bona ocasió per afermar lligams amb aquestes agrupacions ciutadanes, per afavorir la cohesió social i per implicar la ciutadania en la corresponsabilització envers el seu municipi amb criteris de governança.

Les festes, sovint associades a la festa major, són una gran ocasió perquè la ciutadania es retrobi i perquè els espais bullin amb les activitats més diverses. Tanmateix, el pressupost de cultura no es pot centrar només en un esdeveniment anual, sinó que s’ha de saber distribuir al llarg de tot l’any. Una altra qüestió que cal tenir en consideració és la importància d’equilibrar el dret al descans amb el del gaudi de la festa. Això vol dir diversificar espais i canviar d’emplaçaments, per evitar que determinats barris carreguin sempre amb les molèsties.

Igualment, les festes comporten el fet d’abordar problemàtiques com l’assetjament sexual, el consum d’alcohol i drogues, la gestió (i la reducció) de residus, la protecció civil i els riscos que poden produir-se en qualsevol aglomeració pública.

La llengua és un altre element que cal tenir en consideració. Una llengua no és només un instrument de comunicació, sinó que constitueix un imaginari compartit amb la resta de parlants. La identificació amb una llengua té una influència considerable sobre el sentit de pertànyer o no a una societat determinada.

Així doncs, cal treballar activament perquè la llengua catalana sigui vehicular en la cultura local perquè pugui esdevenir font de cohesió i representar un univers simbòlic comú. La llengua catalana ha de ser el punt de trobada i d’integració de la diversitat cultural actuant com a mitjà de cohesió de la ciutadania. Tota institució i persona és referent lingüístic quan parla, decideix, programa i desenvolupa la seva tasca.

Al mateix temps, és essencial mostrar respecte per la diversitat cultural i posar-la en valor. Fer-ho requereix la integració d’estratègies multiculturals i interculturals (les pràctiques culturals que permeten crear vincles entre les persones). La participació activa en la creació i la producció de cultura permet crear i recrear les comunitats amb les quals una persona es pot reconèixer lliurement.

En general, els punts que caldria abordar pel que fa al patrimoni, cultura popular i llengua catalana serien els següents:

• Disposar d’un inventari exhaustiu de béns i expressions d’interès patrimonial (material o immaterial), determinar l’estat de conservació de cadascun d’aquests elements i potenciar el patrimoni com un factor d’atracció de turisme responsable i sostenible.
• Crear i mantenir un sistema de senyalització acurat i coherent que posi en valor tots els elements destacables del municipi.
• Dialogar amb les diferents administracions i, si s’escau, amb empreses i institucions privades, quan es requereixi finançament per mantenir, conservar i divulgar el patrimoni.
• Treballar en xarxa amb altres administracions per establir polítiques dirigides al patrimoni, les tradicions i la cultura popular.
• Participar, si s’escau, en xarxes d’arxius i museus locals.
• Col·laborar amb els ciutadans i les entitats locals que treballin per la conservació i divulgació del patrimoni local.
• Potenciar els elements distintius de la cultura popular local i vetllar perquè evolucionin en consonància amb el moment actual.
• Establir, d’acord amb l’administració local i autonòmica, els plans d’usos i de protecció pel que fa al patrimoni natural.
• Obrir els elements de patrimoni material a les iniciatives culturals locals i supralocals, tot convertint els elements patrimonials en focus d’atracció addicional i suport d’activitats culturals diverses.
• Potenciar la festa i les expressions de cultura popular com a elements patrimonials vius, i també com a factors de consolidació de la cohesió social.
• Impulsar polítiques i programes que fomentin de manera explícita el reconeixement mutu entre la diversitat de les expressions culturals i els projectes interculturals.
• Col·laborar amb el Consorci de Normalització Lingüística en el disseny de cursos i d’altres accions per estendre el coneixement de la llengua catalana a tota la ciutadania.
• Fomentar la programació de propostes culturals en llengua catalana.
• Promoure la creació i la innovació en la cultura popular.

Recursos