La regidoria de cultura

Entenem per equitat la igualtat d’oportunitats —i de resultats— en l’exercici dels drets culturals. Per tal que aquesta igualtat sigui efectiva, no ens podem limitar a oferir a tothom les mateixes oportunitats de participació en la vida cultural, sinó que cal dissenyar intervencions específiques en funció de les necessitats de cada persona o grup.

Què vol dir que existeixen desigualtats en l’àmbit cultural? Significa que hi ha diferents graus de participació cultural associats, sistemàticament, a determinats factors i processos socials. Aquesta situació comporta que el dret a la participació en la vida cultural de la ciutat no sigui plenament efectiu, i per revertir-la cal identificar aquestes desigualtats i els factors que les causen.

Aquestes desigualtats no són només de renda o motivades per la manca de recursos econòmics. Per bé que el factor de la renda és clau, hi ha altres elements que poden condicionar la participació en la vida cultural. Així doncs, el territori on vivim (barri o zona de la ciutat), el gènere, el grau d’alfabetització digital, l’edat o els cicles vitals condicionen les oportunitats per a la participació cultural. També la familiaritat amb les activitats culturals, el temps disponible, l’origen o la relació establerta amb les institucions són elements determinants per entendre les desigualtats en la participació en activitats promogudes per les institucions públiques i les entitats i organitzacions culturals. Tots aquests factors es reforcen entre si i s’expliquen, també, per les relacions entre els uns i els altres (interseccionalitat). És per això que requereixen ser abordats de manera conjunta i integral.

És molt recomanable incorporar l’equitat com a criteri en tot els àmbits de l’actuació pública en cultura. Algunes orientacions en aquest sentit són les següents:

• Identificar les necessitats culturals de les persones i les comunitats —no només les seves demandes directes— i treballar per donar-hi resposta. És positiu revisar periòdicament aquestes necessitats a través de processos que impliquin directament les persones o els grups afectats.
• Promoure l’equitat en la diversitat de capacitats i de pràctiques ciutadanes (treballar per l’equitat no significa treballar des de l’homogeneïtat). Això requereix oferir eines, però també qüestionar determinades jerarquies en el camp cultural.
• Impulsar espais (o moments) per compartir les diferències i per fer coses entre persones i entre col·lectius diferents.
• Una comunicació cultural que no es limiti a fer difusió de la programació, sinó que contribueixi a construir imaginaris democràtics compartits, és un element clau de tota política cultural equitativa.
• Establir mesures que s’adrecin directament a la reducció de les desigualtats. Per exemple, aplicar polítiques de preus, tarifació social, beques o similars per mitigar els efectes de les diferències de renda en la participació cultural.
• Dissenyar de manera coparticipada programes explícitament adreçats als grups en situacions desfavorides, i d’altres que es duguin a termes en les zones més complexes del territori en termes de pobresa o exclusió.
• Destinar recursos a la promoció activa de la participació de les dones, les persones racialitzades, amb discapacitat o altres minories en les activitats i les organitzacions culturals, especialment en els nivells de més perfil i responsabilitat.
• Garantir que no es produeixi cap mena de violència sexual associada a les festes ni al conjunt de l’acció cultural.
• Valorar, promoure i incrementar la visibilitat i el prestigi d’aquelles activitats culturals en les quals habitualment hi ha més implicació de les dones, les persones d’origen estranger o altres minories.
• Treballar conjuntament amb altres àrees i vetllar perquè les estratègies locals de l’esfera social (salut, ocupació, benestar i inclusió social) incloguin de manera explícita els aspectes culturals com a dimensió per combatre tot tipus de discriminació.
• Dissenyar programes de capacitació adreçats als professionals i les organitzacions de l’esfera social per millorar la seva capacitat d’identificar i fer front a les barreres a la participació cultural.
• Condicionar el suport a les organitzacions culturals que reben recursos públics perquè treballin amb criteris d’inclusió social, cultural i de gènere.