La governança és una relació equilibrada entre els organismes que gestionen un territori, la societat d’aquest territori i les seves organitzacions. Fa referència, per tant, a un “govern compartit”, i sovint s’expressa en tres dimensions:
En els municipis, apostar per la governança de cultura implica que els governs locals reconeguin la ciutadania i les organitzacions de l’àmbit cultural com a actors clau en els debats públics sobre el disseny de la política cultural, tant pel que fa a criteris i prioritats com a les estratègies i accions, i la gestió i l’avaluació dels programes. El govern local, alhora que conserva la responsabilitat general en el desenvolupament de l’acció cultural pública, ha de generar un entorn favorable per a la participació en la cultura —inclosa la presa de decisions— i ha de ser capaç d’assumir diversos rols (a vegades de líder, a vegades de finançador, facilitador o observador), identificar obstacles i promoure les sinergies entre els diferents actors.
La sobreinstitucionalització desequilibra l’ecosistema cultural tant com la privatització.
Cultura 21: Accions 2015
La governança de la cultura pressuposa també l’existència de mecanismes de coordinació transversal entre els diferents departaments de l’ajuntament, especialment entre els que treballen temàtiques relacionades amb la cultura (educació, serveis socials, medi ambient, economia, etc.), i en marcs de governança multinivell que facilitin la coordinació entre els diferents nivells de govern (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, Estat).
És cert que en molts ajuntaments encara perviuen les dinàmiques en què el departament de cultura, les entitats i de vegades una part de la ciutadania amb inquietuds culturals es reparteixen —formalment o informal— l’activitat cultural, i cadascun d’aquests organitza la seva part sense tenir contacte amb els altres més enllà de les subvencions, les cessions d’espai o altres mecanismes de suport per part dels ajuntaments. L’aposta per la governança cultural implica anar deixant enrere aquestes maneres de fer i cercar fórmules que permetin que, cada vegada més, tots els agents interessats puguin pensar i planificar la cultura local de manera conjunta i trobar les maneres òptimes de portar a la pràctica aquesta planificació.
Potser és necessari que l’ajuntament faci una passa enrere i assumeixi que el seu paper passa moltes vegades per acompanyar i donar suport als processos, que haurà de liderar només en el cas que no hi hagi iniciatives ciutadanes amb voluntat i capacitat de fer-ho.
El repte recau, així doncs, en trobar quins són els mecanismes òptims per caminar cap a aquesta governança. El més probable és que en el procés hi hagi eines que es provin i no acabin de funcionar, o que funcionin durant un temps però després decaiguin o que, pel contrari, necessitin un temps de consolidació abans d’agafar embranzida, o també que s’opti per una eina o una altra en funció del grup o col·lectiu amb el qual es vulgui treballar. La governança implica estar en un procés permanent de repensar-se i de constant exercici de prova i error, i no hi ha òrgans o maneres de fer que funcionin sempre o per a tothom. No obstant això, generalment es recomana:
Per saber-ne més
Podeu consultar: