La regidoria de cultura

La cultura, en el seu sentit més ampli, és a dir, entesa com el conjunt de valors que mouen les persones i les societats, es relaciona amb tots els altres àmbits de l’acció pública. Podem considerar que és cultura tot allò que fem per promoure canvis i millores en la societat, i especialment en els discursos i els valors que la sustenten. En aquest sentit, determinats àmbits d’actuació dels ajuntaments tenen vincles més forts o més explícits amb la cultura. És el cas, per exemple, de l’educació, el medi ambient, l’economia o la planificació urbana.

La transmissió del saber constitueix un acte cultural en si mateix. De fet, l’educació i la formació contínua formen part dels drets culturals. I els pobles i ciutats, com a espais d’aprenentatge, proporcionen un entorn excel·lent per explorar les sinergies entre els recursos culturals i els educatius.

Les polítiques en aquest àmbit han de considerar l’educació formal i la no formal, incloure les oportunitats d’aprenentatge de tots els grups d’edat i promoure l’intercanvi i les connexions entre els coneixements institucionalitzats i els que sorgeixen de la quotidianitat.

Projectar la ciutat cap al futur implica necessàriament integrar els nous ciutadans en el desenvolupament de la cultura; els infants i els joves tenen dret a ser tractats com a subjectes competents i sensibles. Els processos educatius d’avui són fruit de la nostra cultura i permeten, alhora, la construcció de la cultura del demà. En aquest procés d’anada i tornada, els municipis són actors clau en la formació de les persones i les polítiques culturals poden esdevenir una eina educativa de primer nivell. Si bé no és cap novetat afirmar que la cultura pot facilitar el camí cap a una educació integral, cal fer un pas endavant per assumir la corresponsabilitat en l’educació i portar-la a la pràctica.

En aquest sentit, es poden promoure línies d’acció com ara:

• El reconeixement explícit dels vincles entre la cultura i l’educació per part del govern local.
• Vetllar per la presència d’activitats culturals a les escoles i els espais de formació formals i informals.
• Contemplar la dimensió educativa de tots els projectes culturals i promoure activitats que la reforcin.
• Treballar pel desplegament d’una oferta local d’educació artística (per exemple, escoles de música, arts visuals, arts escèniques o multimèdia, entre d’altres disciplines) en tots els nivells, i que sigui accessible per a persones de totes les edats i condicions.

El conjunt de transformacions provocades pel canvi climàtic en l’entorn natural té efectes cada vegada més evidents, i es preveu que situacions com l’ascens continuat de la temperatura, la disminució de la pluja a les àrees del Mediterrani, l’augment del risc d’incendi o l’empitjorament de la qualitat de l’aire, entre d’altres, es vagin incrementant si no s’emprenen accions urgents per revertir-ho.

L’emergència climàtica afecta les vides de totes les persones, i iniciatives com ara estratègies per minimitzar la generació de residus, reduir la despesa energètica o millorar l’eficiència dels processos han de ser presents de manera transversal en el conjunt de l’acció cultural dels ajuntaments.

Ara bé, més enllà d’això, el fet de reflexionar sobre l’emergència climàtica i l’esgotament dels recursos naturals en àmbits que no han estat tradicionalment vinculats al medi ambient, com per exemple l’educació, la salut o la cultura, permet explorar i promoure maneres de pensar i de fer que contribueixin a un canvi en el discurs i en els valors predominants —els del creixement il·limitat—, imprescindibles per començar a caminar cap al decreixement, l’ús racional dels recursos i la seva distribució equitativa —justícia global— que requereix la situació del planeta. Mentre no es produeixi aquest canvi, que, tal com s’ha assenyalat, és un canvi cultural en el discurs dominant, continuarem posant pedaços que només serviran per tranquil·litzar algunes consciències, però en cap cas per mitigar —i encara menys per capgirar— la situació d’emergència climàtica.

Reconèixer la importància de la cultura en el camí cap a la sostenibilitat condueix a explorar les connexions entre els aspectes culturals i mediambientals. La natura i la cultura han evolucionat de manera interdependent i formen un equilibri en evolució constant, i la diversitat cultural i la diversitat biològica estan relacionades de manera molt estreta. Els governs locals són actors centrals per assegurar una lectura acurada de la situació d’emergència climàtica i per promoure els coneixements i les capacitats dels habitants davant d’aquest repte global.

Algunes accions possibles des de les àrees locals de cultura:

• Explicitar, en el disseny de l’acció cultural, les connexions entre cultura i sostenibilitat mediambiental (per exemple, preocupació pel canvi climàtic, resiliència, ús sostenible dels recursos, conscienciació sobre la riquesa i la fragilitat dels ecosistemes).
• Crear mecanismes de coordinació entre els departaments de cultura i de medi ambient dins el govern local.
• Facilitar i promoure iniciatives ciutadanes relatives a la utilització sostenible d’espais públics, com ara accions vinculades amb la nova jardineria, a la gastronomia de proximitat o altres exemples.
• Impuls de programes per preservar i difondre els coneixements i pràctiques tradicionals que contribueixen a l’ús sostenible dels recursos de l’ecosistema.
• Condicionar el suport a les organitzacions culturals que reben recursos públics a l’avaluació dels impactes ambientals.

Les activitats culturals són també un factor de desenvolupament econòmic. Permeten la renovació i la creació de noves activitats econòmiques, potencien l’emprenedoria, l’accés a l’ocupació i la inserció, constitueixen un valor d’atractivitat dels territoris i afavoreixen el desenvolupament turístic.

Poder col·laborar amb les empreses culturals que hi hagi al municipi, especialment les mitjanes i petites, és una oportunitat per teixir aliances alhora que es dona suport al teixit productiu del sector. Un ecosistema cultural sostenible ha d’incloure la reinversió dels recursos en el teixit cultural local. Un ús adequat dels recursos locals és font de legitimitat i de dinamisme econòmic. Pel contrari, cal evitar i combatre els models empresarials que comportin l’explotació abusiva dels recursos, el menyspreu dels actius culturals locals o la pèrdua d’identificació entre els habitants i el territori.

Així doncs, alguns aspectes que cal tenir en consideració, pel que fa a les interaccions entre la cultura i l’economia en un ajuntament, són els següents:

• Col·laborar amb el departament de desenvolupament econòmic local perquè comprenguin les lògiques de la cultura i treballin amb els seus actors perquè la cultura pugui esdevenir un dels sectors econòmics clau de la ciutat o el territori.
• Establir mecanismes de contractació i retribució adequats als treballadors del sector cultural, tant per a contractacions internes com per externalitzacions o encàrrecs puntuals,
• Reconeixement dels drets d’autor i altres drets connexos.
• Donar suport a iniciatives empresarials i projectes culturals locals, i establir mecanismes de finançament, si s’escau.
• Promoure programes de partenariat entre els actors culturals i les empreses, per exemple mitjançant programes d’innovació i transferència de coneixement (residències).
• Reconèixer el valor i donar suport als oficis i els sabers populars que encara perviuen.
• Apostar per models turístics sostenibles: cal que estiguin arrelats al territori i connectats amb la comunitat local, que facin (i promoguin) un ús equilibrat dels recursos i que interaccionin amb l’ecosistema cultural.
• Condicionar el suport a les organitzacions culturals que reben recursos públics a tenir unes polítiques de contractació i retribució dignes i respectuoses amb els treballadors.

El territori és el resultat de la interacció entre l’entorn i les activitats humanes, i és portador d’història, sentit i significat per a les poblacions que l’habiten. D’aquí que el territori contingui una dimensió cultural que es manifesta, entre d’altres coses, en les pràctiques i costums de la ciutadania, el patrimoni, l’arquitectura, el disseny, l’art públic, el paisatge, la relació amb el medi natural i l’ordenació de l’espai.

D’altra banda, la planificació urbana i els espais públics són fonamentals en la transició cap a la sostenibilitat de les ciutats i les regions. Una planificació urbana que no considera explícitament els factors culturals té impactes negatius en la preservació del patrimoni, impedeix l’exercici de la memòria, la creativitat i la convivència, i limita les oportunitats per accedir i participar en la vida cultural. En resum, avui, la planificació urbana ha d’incloure l’avaluació de l’impacte cultural, de la mateixa manera que incorpora els estudis d’impacte mediambiental.

Algunes accions que es poden emprendre per treballar en aquesta direcció són:

• Participar en els processos de planificació urbanística del territori i treballar perquè els projectes locals de desenvolupament urbà s’adaptin al context cultural i aportin personalitat al municipi.
• Treballar transversalment amb altres àrees de l’ajuntament per tal que les polítiques en matèria de transport i mobilitat urbana tinguin en compte l’accés de la ciutadania a la vida cultural, amb una atenció especial a les persones amb infants, les persones residents en zones perifèriques de la ciutat o que troben altres obstacles per al seu accés.
• Potenciar la capacitat de la cultura per contribuir a la regeneració urbana i natural, tot establint mecanismes compensatoris per evitar caure en processos de gentrificació.
• Planificar les noves infraestructures culturals com peces d’un ecosistema cultural ampli i preveure els impactes que provocarà la seva aparició.
• Tenir present la noció de paisatge en el disseny i l’execució de les polítiques culturals, tot integrant-ne els aspectes naturals i culturals.
• Reconèixer l’espai públic com un recurs clau per a la relació i la participació cultural.
• Donar suport i promoure l’art públic.
• Utilitzar els equipaments culturals per afavorir la descentralització de la vida al municipi, tant pel que fa a les infraestructures en si mateixes com a l’activitat que es genera al seu entorn.
• Comptar amb la participació de la ciutadania en totes les etapes de la planificació territorial i urbana.