La regidoria de cultura

Entenem per accés a la cultura el dret que tenen totes les persones d’accedir i participar lliurement en la vida cultural a través de les activitats que esculli. Per bé que fa uns anys el terme “accés” feia referència de manera gairebé exclusiva al consum cultural, darrerament aquesta noció s’ha anat obrint per incloure un ventall d’accions cada cop més ampli.

Avui parlem d’accés i participació cultural per referir-nos a:

• Participar com a receptor, quan es dona una comunicació unidireccional entre l’expressió o el producte cultural o artístic i la persona que el rep (consum cultural).
• Participar i crear, per fer referència a totes les pràctiques individuals o col·lectives que inclouen formes de creació o d’expressió artística.
• Participar i aprendre, en relació amb totes aquelles activitats que s’organitzen al municipi i que tenen caràcter educatiu, pedagògic o de reflexió.
• Participar i decidir, que inclou aquelles accions de participació i intervenció en processos, projectes o accions culturals posats en marxa per l’administració local.

Tradicionalment, els municipis han canalitzat les diverses formes de participació cultural —especialment les tres primeres— a través de quatre eixos d’actuació:

Les polítiques d’accés han de facilitar totes les formes de participació cultural, i generalment s’articulen per mitjà de la programació (exposicions, espectacles, concerts, conferències, contacontes, cicles de cinema, festes locals, etc.), la formació cultural i artística (escoles de música i d’arts —també performatives—, cursos de formació artística amateur, etc.) i de les accions vinculades a la creació i la cultura comunitària.

D’entre les polítiques d’accés, les vinculades a la difusió artística tenen un pes molt important en bona part dels ajuntaments. La difusió artística se centra en la promoció de les arts escèniques, la música, la dansa i les arts visuals, i el seu objectiu estratègic és garantir l'accés de la ciutadania a programacions artístiques de qualitat en igualtat de condicions.

Les polítiques d’accés tenen a veure, també, amb la disponibilitat d’espais per poder dur a terme aquesta participació, ja sigui en equipaments específics o a l’aire lliure, individualment o de manera col·lectiva, per part de professionals o amb esperit amateur.

Aquest àmbit comprèn tot allò que té a veure amb les arts en un sentit ampli i amb els processos que s’hi vinculen, i generalment es concreta en accions que promouen la difusió, la formació o la creació en arts visuals i audiovisuals, i en arts en viu (arts escèniques i performatives).

Una bona política d’arts visuals i audiovisuals ha d’anar a buscar el talent fora de les fronteres municipals, però també ha de potenciar el teixit artístic del municipi i de la comarca, i dialogar-hi.

L’àmbit de les arts en viu, d’altra banda, és de gran importància en les polítiques municipals pel seu abast i incidència en la ciutadania. Les arts escèniques i musicals són una eina de primer ordre per establir contacte amb els ciutadans, oferir una oferta cultural de qualitat, enfortir el teixit social i divulgar formes artístiques diverses. Mantenir una oferta variada, coherent i atractiva, amb un balanç entre l’impacte social i la necessitat de donar a conèixer formes més minoritàries, ha de ser una de les prioritats de qualsevol municipi, sigui gran o petit.

És possible fer polítiques en el camp de les arts amb pressupostos ajustats, tot apostant per fórmules arriscades i per artistes novells. Al mateix temps, cal tenir l’orella parada a les noves tendències que omplen els carrers i que tenen un impacte important en determinats sectors, com ara el dels joves.

Les arts en viu tenen una vinculació ferma amb els equipaments, com ara teatres, auditoris, sales, bars, etc. Ara bé, la gamma de possibilitats és molt àmplia i cada municipi té espais que poden acollir aquesta mena d’espectacles, amb les adaptacions pertinents. Els espais naturals també ofereixen moltes possibilitats per a l’escenificació de propostes performatives, d’obra efímera o d’altres maneres de representació artística.

Recursos

Els beneficis de la lectura, en el seu sentit més ampli, són evidents: la lectura és una eina d’ampliació del propi món a través de la imaginació, la comprensió de la societat, la construcció de pensament i l’articulació comunitària. És una eina que afavoreix l’enfortiment i el creixement de l’entramat social que conforma una comunitat. La lectura, tant en el pla oral com escrit, és un element central per donar eines a l’individu, al grup i a la comunitat per desenvolupar-se en un entorn que cada vegada és més complex.

Els ajuntaments, en col·laboració amb els equips de les biblioteques i els bibliobusos, i del teixit cultural i educatiu local, poden articular una política pública de lectura, idealment a través d’un pla de lectura, que, més enllà d’equipaments concrets, vagi a trobar la gent allà on és i els ofereixi un ventall divers d’opcions per aproximar-los als textos i la lectura.

Cal obrir la noció de la lectura i incorporar tant les formes tradicionals —en paper o digital— com altres maneres d’acostar-s’hi: podcasts i audiollibres, plataformes digitals on es llisten i es comenten les lectures, plataformes dedicades a gèneres literaris específics, clubs de lectura, concursos literaris o d’improvisació —com poden ser les batalles de galls rapejades—, etc.

Recursos

En els barris, ciutats i pobles es parla molt de cultura comunitària. Però, en què consisteix exactament aquesta manera d’actuar en el camp de la cultura? La cultura comunitària és un punt d’intersecció entre la cultura i els aspectes socials. El seu funcionament sol ser assembleari i la participació dels agents i persones implicades és màxim.

Sovint la cultura comunitària es tradueix en projectes en què un o diversos artistes treballen amb la població, en un objectiu comú en què no importa tant el resultat final —l’obra que en pugui sorgir—, sinó la mateixa idea de procés. Aquest procés comporta l’assoliment d’uns valors basats en la participació, la responsabilitat, el compromís polític i social, i la dinamització de barris, pobles i ciutats.

La cultura comunitària es desenvolupa a través de projectes molt vinculats a persones i col·lectius d’un espai determinat, amb l’objectiu de canviar la realitat en aspectes concrets, tot creant noves dinàmiques i noves mirades sobre l’espai circumdant.

La cultura comunitària pot desenvolupar-se en qualsevol àmbit de la cultura i el seu procediment sempre està basat en la participació directa de les persones implicades. En la cultura comunitària, a més, es parteix del valor de tot allò públic, més enllà dels esquemes clàssics de l’administració i el mercat. La idea de bé públic i de recurs públic és fonamental en aquest tipus de desenvolupament cultural.

Els equipaments culturals són un element primordial en les polítiques culturals dels municipis, però la seva gestió i manteniment requereix que es pari molta atenció en aquest punt.

Els equipaments culturals esdevenen el lligam de moltes polítiques culturals. Són el lloc on es concreten molts objectius i activitats; es tracta també d’un lloc de trobada de la ciutadania, el punt on es crea o es difon la cultura i l’indret on l’expressió cultural pren la seva forma.

Això no obstant, gestionar un equipament no és una qüestió fàcil, ja que implica tenir cura d’un grup humà complex, aconseguir un flux de visitants i d’usuaris, guanyar nous públics, presentar-hi una oferta cultural de qualitat i al mateix temps vetllar perquè els equipaments responguin a les dinàmiques locals i tinguin en compte els requeriments de la ciutadania.

El trencaclosques, per tant, és molt complex i ha de contemplar aspectes com els següents:

• Tenir en consideració la distribució dels equipaments en el municipi i intentar que no es concentrin tots en el centre.
• L’adequació de l’espai a les necessitats de la població o del barri en què s’ubica.
• Establir un pla d’usos específic (especialment indicat per als centres cívics i espais polivalents), que reguli:
  • A què es destina cada espai de l’equipament.
  • Quins objectius té aquesta atribució.
  • Com es regula l’accés (especialment en el cas d’entitats i associacions) i determinar alhora el caire de les activitats que s’hi duran a terme i el perfil de ciutadans a qui s’adrecen.
• Buscar la implicació de la ciutadania, tot establint taules o comissions específiques de treball al voltant del funcionament, els usos i les activitats de l’equipament.
• Obrir els equipaments culturals a l’ús de col·lectius, entitats i creadors en la mesura que sigui possible, sempre que s’adeqüin als valors establerts per al centre.
• Procurar tenir l’equipament tècnic adequat per als diferents usos que pot tenir cada equipament, ja sigui com a espais de trobada, equipament per a la difusió artística, espai de creació o residència artística, d’assaig i experimentació, etc.
• Emprar criteris de sostenibilitat.
• Fomentar que els equipaments culturals siguin un impuls ferm per a les diferents arts.