La regidoria de cultura

En una acció centrada en el desplegament dels drets culturals, quan es pensa en públic s’ha de fer posant les persones al centre. L’objectiu no ha de ser, per tant, que les activitats culturals que s’organitzen —directament o en col·laboració amb tercers— estiguin plenes, sinó que pugui gaudir-ne el màxim de gent possible i que, a més, s’arribi a persones de perfils diferents, en consonància amb la diversitat que hi ha al municipi.

No ens ha de preocupar que hi hagi activitats més o menys concorregudes, però si ens adonem que el públic cultural del municipi és sempre el mateix grup de gent, potser vol dir que s’estan atenent molt bé les necessitats culturals d’aquest grup, però no les de la resta de la població. En aquest cas, caldrà plantejar-se fer alguna cosa per ampliar el ventall de perfils que se senten interpel·lats per aquesta activitat. Caldrà dissenyar un pla d’ampliació de públics.

És molt freqüent que els equips de cultura dels ajuntaments, especialment en la franja de menys de 10.000 habitants, siguin petits i amb un ventall ben ampli de responsabilitats i tasques que deixen poc espai per a l’especialització dels rols, poc temps per a la formació i l’experimentació, pocs incentius per a l’assaig/error i, probablement, molta burocràcia per davant. A més, les estructures organitzatives de l’administració pública habitualment són rígides, verticals i poc àgils.

Aquest fet no posa les coses fàcils en un context que requereix cada vegada més transversalitat, rapidesa, flexibilitat i capacitat d’innovació. Cal que els equips de govern escoltin les demandes dels professionals, les atenguin i promoguin la formació dels equips en tots aquells aspectes de la gestió de la cultura que necessiten aprendre o millorar, i especialment en les qüestions que es volen impulsar a curt i mitjà terminis. És igualment imprescindible promoure relacions de col·laboració amb la resta d’àrees de l’ajuntament que tenen competències i coneixements complementaris.

A més, cal vetllar per un ambient de treball agradable i un clima de confiança en un context d’horitzontalitat. No es pot desatendre la cohesió dels equips de treball ni la seva motivació, que sovint té a veure amb aspectes com el reconeixement de les tasques, la resposta a les demandes i, en definitiva, l’aposta per la cultura en forma d’assignació de recursos materials però també humans.

Recursos