La regidoria de cultura

12. Comunicació cultural i cultura digital

Un aspecte d’importància cabdal per als municipis és saber adreçar-se a la ciutadania per assolir una comunicació fluida i eficaç, triar els canals i els missatges més adients, i conèixer, en cada moment, a qui s’adrecen.

La irrupció de les tecnologies, i, sobretot, de les «tecnologies socials», és un motor de canvi que ha transformant substancialment la nostra manera de relacionar-nos amb els altres i amb la cultura: s’han produït canvis en els patrons d’accés a la informació, les dinàmiques de consum cultural, els criteris per a la presa de decisions, etc. A més, la comunicació unidireccional (de l’ajuntament als ciutadans) va perdent pes en favor d’una comunicació bidireccional, en la qual els ciutadans es poden adreçar directament als ajuntaments i rebre resposta, en un format molt més proper al diàleg o a una conversa de tu a tu.

És necessari reforçar els sistemes de comunicació cultural dels ajuntaments per tal d’establir estratègies àmplies i multicanal, de manera que la informació arribi a cadascú pel canal en què se sent més còmode. Cal que tots els projectes neixin amb un pla de comunicació associat que els ajudi a assolir els seus objectius.


Un pla de comunicació és un document estratègic que organitza la comunicació i permet executar-la amb un marc de referència clar: és el full de ruta de la comunicació.

Per saber-ne més

Podeu consultar els articles amb l’etiqueta “comunicació” a Interacció, de la Diputació de Barcelona.

Nous llenguatges i cultura digital

El potencial d’innovació i d’impacte del fenomen digital en la cultura és un fenomen transversal i de llarg recorregut. Els mitjans digitals estan sent àmpliament emprats per una bona part de la ciutadania per tal d’accedir a continguts de tot tipus i per crear-ne de nous. Així mateix, la tecnologia digital és el motor creatiu d’una nova generació de creadors, que l’utilitzen com a palanca d’innovació i experimentació.


Els equipaments culturals han vist com, gràcies a Internet, s’obre un espai privilegiat per a l’expansió dels continguts culturals, el desplegament de noves activitats i programes, i també de noves formes d’interactuar amb la ciutadania.

Assumir els llenguatges digitals com a propis representa, per a les àrees municipals de cultura, no únicament un motor de millora de la gestió interna, sinó també una manera de cuidar i millorar el retorn social, de promoure la participació i respondre a les expectatives de la ciutadania local —si més no d’una part— en tot allò tocant al fet cultural. És, per tant, una aposta estratègica.

Ara bé, per fer-ho d’una manera coherent i endreçada, que no es limiti a compartir en les xarxes socials tota o una part de l’activitat cultural, caldrà fer alguns canvis, tant en el nivell intern de funcionament dins les organitzacions, com pel que fa als continguts i la relació amb la ciutadania. A més, caldrà vetllar perquè l’adopció del paradigma digital per part de l’ajuntament es faci des del respecte a la privacitat i als drets digitals, que s’eviti tant com es pugui la cessió de dades personals dels usuaris a empreses privades —i especialment a les grans plataformes tecnològiques—, que es minimitzin els impactes sobre el medi ambient, que no es deixi ningú enrere i que tothom que ho vulgui pugui accedir als projectes digitals o híbrids. És a dir, s’ha de parar atenció a la bretxa digital i posar mesures per evitar-la.

Cal parar atenció a la bretxa digital i posar mesures per evitar-la.

Pujar