La cultura és tot allò que fem més enllà de la supervivència, tot allò que fem per enriquir les nostres vides. També és la història que dona forma a les nostres accions, fins i tot quan no ens n’adonem. La cultura descriu el món, i veiem el món a través de la seva lent.
Carta de Roma, 2020 (traducció pròpia)
El dret a la participació cultural apareix per primera vegada a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), i més endavant a la declaració de Friburg de 2007 sobre drets culturals. L’objectiu dels drets culturals és garantir que les persones i les comunitats tinguin accés a la cultura i puguin participar-hi. Aquests drets deriven dels drets humans, es basen en el gaudi de la cultura i dels seus components en condicions d’igualtat, dignitat humana i no discriminació, i fan referència al dret de les persones a expressar-se lliurement, a accedir als patrimonis, valors i identitats, així com a participar activament en la vida cultural.
Els drets culturals es despleguen en diversos elements interconnectats, dels quals se’n poden extreure eixos nuclears o de referència per a una política cultural que cerqui garantir aquests drets a la ciutadania. Tal com assenyala la Carta de Roma, un municipi que treballi per a la democràcia i els drets culturals ha de treballar en col·laboració amb els actors i agents de la societat perquè els seus ciutadans puguin:
-
Descobrir les seves arrels culturals, perquè totes les persones puguin reconèixer el seu patrimoni, la seva identitat i el lloc que ocupen en el municipi, així com comprendre els contextos dels altres.
-
Crear expressions culturals, perquè puguin formar part de la vida del municipi i enriquir-lo.
-
Compartir cultures i creativitat, perquè la vida social i democràtica avanci amb l’impuls de l’intercanvi.
-
Gaudir dels recursos i espais culturals de la ciutat, perquè totes les persones puguin inspirar-se, educar-se i renovar-se.
-
Protegir els recursos culturals comuns, amb l’objectiu que totes les persones puguin beneficiar-se’n, ara i en el futur.
Tot exercint la democràcia de proximitat, els governs locals poden garantir la participació cultural en totes les seves dimensions.
Cal pensar les polítiques culturals amb la mateixa perspectiva universalista amb la qual pensem la sanitat o l’educació, i emmarcar-les en processos més amplis de transformació social.
Rendueles, 2018
De fet, els drets de les persones (drets socials, econòmics, culturals, polítics) són interdependents, és a dir, que no és possible garantir-ne uns sense els altres. Així doncs, el desenvolupament efectiu dels drets culturals és necessari per assolir uns objectius de desenvolupament (ODS) que requereixen una societat sana, segura, responsable, creativa i respectuosa amb si mateixa, amb els altres i amb el planeta (sostenible).
Els drets culturals avancen quan avancen la resta de drets, però també la democràcia avança quan avancen els drets culturals.
Per saber-ne més
Podeu consultar els articles sobre cultura i drets culturals a Interacció, de la Diputació de Barcelona.