No és cap novetat dir que la realitat és flexible, voluble, inestable i complexa, que cada vegada és més difícil construir marcs de referència que perdurin prou temps per establir-se com a tal, i que la manca d’una realitat sòlida fa que les persones renunciïn, cada vegada més, a planificar res a mitjà o llarg terminis. Un sistema econòmic i social que empenyia a la fragmentació, ara s’ha vist amplificat, a més, per la crisi climàtica i la pandèmia de la Covid-19, que han afegit més complexitat a la realitat i ens han ensenyat que, fins i tot en situacions de certa estabilitat política i econòmica, tot es pot capgirar d’un dia per l’altre.
Incertesa i complexitat són, avui, dos factors que condicionen fortament qualsevol intervenció pública, també en l’àmbit de la cultura. Com a ajuntaments, cal repensar les eines i les maneres de treballar per tal de fer-les més flexibles i amb capacitat de donar resposta a les necessitats de la ciutadania i als canvis del dia a dia. En els apartats següents s’ofereixen algunes idees en aquest sentit.