Mòdul 1. Què és l’estrès?

1.1. Conceptes generals sobre l’estrès

La paraula estrès significa una determinada conducta, una resposta de l’organisme davant un estímul o un canvi ambiental, mitjançant la qual l’organisme es prepara per respondre davant aquest canvi.

Per aclarir-ho, cal parlar de situacions estressants i de respostes d’estrès.

Vaig en moto i trobo un estop de cop i volta i estic a punt de xocar. L’estop és una situació, un canvi no previst que pot ser estressant. La resposta d’estrès, fisiològicament, és suar, que el cor se m’acceleri i les cames em tremolin. L’estrès em permet respondre ràpidament a aquest fet imprevist i resoldre el problema: frenar. Quan s’hagi donat la resposta, el cos es tornarà a equilibrar.

Una resposta d’estrès pot ser positiva o negativa:

  • Una situació estressant positiva pot ser començar una nova relació de parella.
  • Una situació estressant negativa és acabar aquesta relació. Evidentment, si la resposta d’estrès dura molt de temps, les conseqüències per a la persona són molt negatives.

Les conductes que genera l’estrès poden ser de tres tipus:

  • Conductes fisiològiques: l’augment del ritme cardíac, sudoració, tremolor muscular, alteració de la respiració, problemes digestius.
  • Conductes motores: qualsevol acció que fem, com ara caminar ràpidament, cridar més, donar un cop de puny, trucar a algú, pitjar l’accelerador de la moto, beure compulsivament.
  • Conductes cognitives: els nostres pensaments, creences, sentiments, opinions, idees, imatges, interpretacions.

Les situacions d’estrès tenen una escala que varia en cada persona.

Hi ha situacions vitals, com un accident greu de cotxe, que són més estressants que d’altres, com ara perdre un llibre.

Pel que fa a l’autocontrol, convé saber controlar l’estrès en les situacions quotidianes, especialment en aquelles en què el nivell de resposta d’estrès és molt superior en relació amb la situació estressant.

1.2. Estudis sobre l’estrès

L’estudi de l’estrès s’inicia l’any 1926, quan Hans Selye introdueix el concepte entès com a resposta general de l’organisme davant qualsevol estímul o situació estressant. El 1989 Paterson i Neufeld van polir el significat d’estrès considerant-lo un terme genèric que fa referència a una àrea o camp d’estudi.

L’estrès s’ha treballat bàsicament en l’àmbit de les conductes observables, quins factors el determinen i quines respostes genera. Aquest aspecte de les respostes ha estat analitzat especialment per Lazarus i Folkman (1986). A més dels aspectes cognitius, Selye (1956 i 1976) va estudiar amb deteniment els aspectes fisiològics de l’estrès, tant el paper de l’hipotàlem com de tot el sistema endocrí. Els psicòlegs han demostrat que les situacions estressants afecten tota la població.

El 1958 Ellis va publicar per primer cop la seva teràpia racional emotiva i la teoria de l’ABC. També col·laboren en l’anomenada teràpia racional emotiva conductual Dryden (1987) i Wessler (1980, 1984), i el mateix Ellis va revisar la seva teoria el 1994. Des que es va crear, la teoria i la teràpia d’Ellis ha estat un referent indiscutible en l’àmbit de la teràpia cognitivoconductual, sobretot pel seu esforç d’integrar altres teories psicològiques i pel seu bon nivell de resultats.

1.3. Definició d’estrès

L’estrès és una reacció fisiològica normal i sana útil per afrontar els reptes de la vida. És una resposta adaptada que produeix al nostre organisme una tensió física, psíquica i de comportament i ens prepara per a l’acció.

En l’àmbit de les ciències de la salut és prou demostrada la influència del medi extern sobre l’intern, de manera que l’extern pot ser el causant de múltiples pertorbacions en l’intern. És per això que els organismes més evolucionats estan proveïts d’un complex conjunt de sistemes fisiològics amb l’objectiu d’esmorteir els efectes nocius.

La resposta adaptativa d’aquesta amenaça seria l’estrès, entès com a lluita o com a fugida. Les dificultats es presenten quan la persona no pot afrontar la situació estressant o fugir-ne, o quan no aconsegueix resoldre-la; en aquest moment comencem a parlar dels factors psicològics de l’estrès.

El lleó i la zebra

Sobreviure a la sabana no ha estat mai fàcil: prou bé que ho saben el lleó i la zebra. Que lluny queden, en els moments en què la zebra està ferida, els records del dia anterior! Pasturava tranquil·la pel prat i el lleó dormia plàcidament a l’ombra d’un baobab: un bucòlic estat d’equilibri. Però avui el lleó s’amaga entre les altes herbes per observar-la i preparar-se per atacar-la. La zebra sap que és una presa fàcil perquè està ferida; sap amb certesa —pel coneixement que li dona l’instint— que no és moment de llepar-se les ferides ni de lamentar-se de la mala sort: és temps de fugir.

1.4. L’estrès i la pressió

En l’àmbit de la física, estrès vol dir ‘pressió’.

Quan damunt un cos es col·loca un pes, aquest exerceix una pressió sobre aquell. El cos resisteix la pressió si és assequible a la seva capacitat de resistència; si s’augmenta progressivament la pressió, s’observa que comença a resistir-se, de manera que si es continua incrementant el pes, el cos es romprà: el pes haurà estat superior a la capacitat de resistència del cos.

Es podria equiparar pressió a tensió. No podem oblidar que vivim en una societat que pretén que tot sigui fàcil, instantani, sense temps per pensar o decidir. Per tant, sense pressió o tensió que faci qüestionar què passa ni l’estil de vida que duem, no ens plantejaríem cercar noves maneres per abordar les situacions per tal de canviar-les i millorar-les.

1.5. Tipus d’estrès

L’estrès és una reacció normal, necessària per a la vida; però cal que aprenguem a detectar el grau i el control de l’estrès que ens aporta vitalitat i el grau que ens aboca als símptomes i a la malaltia.

Així doncs, es poden definir dos tipus principals d’estrès:

  • Estrès positiu: ens permet desenvolupar les nostres capacitats, aprendre’n de noves i aconseguir les nostres metes.
  • Estrès negatiu o distrès: sorgeix sense que hi hagi reptes o bé dura molt de temps després de l’exposició a la situació estressant i/o no ens ajuda a viure millor, sinó que ens perjudica.

1.5.1. Estrès positiu

Quan funciona l’estrès positiu, l’organisme respon harmònicament respectant els paràmetres fisiològics i psicològics de la persona.

La funció principal de l’estrès positiu és protegir l’organisme i preparar-lo davant possibles amenaces o situacions que requereixen totes les capacitats físiques i mentals per dur a terme satisfactòriament una determinada tasca.

L’organisme aconsegueix enfrontar-se a les situacions difícils i fins i tot pot arribar a obtenir sensacions plaents amb això. En el context laboral, seria la situació ideal d’equilibri.

També es pot dir que es presenta quan es reacciona de manera positiva, creativa i afirmativa davant una determinada circumstància. És el que permet resoldre de manera objectiva les dificultats que es presenten a la vida i, d’aquesta manera, desenvolupar capacitats i destreses.

Característiques de l’estrès positiu segons els seus efectes:

  • Activació adaptativa que condueix a les metes.
  • Percepció de repte.
  • Tensió necessària.
  • Estimula activitat.
  • Millora capacitats i habilitats.
  • Vida atractiva.
  • Percepció plaent.
  • Produeix equilibri, benestar i progrés.

1.5.2. Estrès negatiu o distrès

Quan l’organisme no respon de manera suficient als estressos o respon de manera exagerada, sigui en el pla biològic, físic o psicològic, les demandes del mitjà són excessives, intenses i/o prolongades i superen la capacitat de resistència i d’adaptació de la persona, és quan parlem d’estrès negatiu o distrès.

Aquesta activació no és adaptativa, no condueix a les metes i, per tant, és necessari neutralitzar-la a través d’estratègies d’autocontrol. Es dona com a resultat d’una resposta excessiva a l’estrès o prolongada en el temps i pot donar lloc a desequilibris físics i mentals; la resposta excessiva redueix la capacitat d’atenció, decisió i acció, i perjudica les relacions amb els altres, ja que modifica l’estat d’ànim.

Característiques de l’estrès negatiu segons els seus efectes:

  • Activació no adaptativa.
  • Percepció d’amenaça.
  • Desequilibri demanda-recursos.
  • Resposta inadequada.
  • Impedeix resoldre els conflictes.
  • Produeix patologia.
  • Les conseqüències poden ser greus.

1.6. Tipus d’estrès segons la seva persistència: episòdic i crònic

1.6.1. Estrès episòdic

L’estrès episòdic és el que es produeix de manera puntual, es caracteritza per la seva curta durada i la seva naturalesa esporàdica.

En la majoria de casos es tracta d’una situació limitada en el temps, per la qual cosa els seus efectes negatius són a penes perceptibles. A vegades, els factors estressants es prolonguen i donen lloc a l’estrès laboral crònic.

1.6.2. Estrès crònic

L’estrès crònic és el que es produeix com a conseqüència d’una exposició repetitiva i prolongada a diversos factors estressants.

Pot ser una evolució de l’estrès laboral episòdic, en la qual el treballador ha anat reduint gradualment la resistència a l’estrès. És una situació més complicada i pot ocasionar conseqüències greus a mitjà i llarg termini.

1.7. Trastorns que provoca l’estrès negatiu o distrès

L’estrès negatiu pot produir trastorns psíquics i físics que es poden presentar mitjançant manifestacions cognitives, emocionals, físiques i del comportament i que, alhora, poden afectar la nostra qualitat de vida.

A la dècada dels quaranta, Hans Selye va argumentar que alguns trastorns físics —com l’asma, la hipertensió arterial, la migranya, etc.— són manifestacions físiques d’una tensió psicològica excessiva. Actualment, se sap que les causes d’aquests trastorns són multifactorials, per la qual cosa l’estrès podria ser considerat un cofactor de malaltia més que una causa.

L’estrès pot tenir les manifestacions següents:

  • Cognitives: dificultat per concentrar-se, pensaments relacionats amb una autoestima baixa («no puc», «no serveixo», «no m’ho mereixo»), preocupacions sobre el futur, temors, dificultat per recordar.
  • Emocionals: irritabilitat, ansietat, preocupació, tristesa, depressió, estats d’ànim canviants.
  • Físiques: tensions musculars, sudoració, tremolors, sensació de boca seca, cansament, pèrdua de la gana, augment de la freqüència urinària, diarrea, mal de cap, problemes per dormir, susceptibilitat més gran a les malalties, ja que l’estrès prolongat disminueix la capacitat de resposta del sistema immunològic.
  • Conductuals: augment del consum d’alcohol, de tabac i/o d’altres substàncies tòxiques, impulsivitat, tendència als accidents, plors sense causa, tendència a ajornar les tasques quotidianes.

1.8. Fonts productores d’estrès

Tot i que es podria dir que hi ha circumstàncies a la vida que afecten tothom de manera semblant —la mort d’una persona estimada, un divorci o una separació, un canvi de domicili, fins i tot el naixement d’un fill—, també podem afirmar que les persones que disposen de més recursos psicosocials estan més preparades per fer front als reptes i a les complexitats de la vida i per interactuar amb més èxit amb l’entorn social.

L’estrès pot provenir de diverses fonts:

  • Entorn sociocultural.
  • Característiques individuals de cada persona.
  • Etapa de la vida o situació específica del subjecte.
  • Tipus d’estímul estressant i les seves característiques.

Allò que estableix la diferència entre una persona i una altra sotmeses als mateixos estímuls és com percep cadascuna l’estímul concret.

El lleó del llac

Un lleó es va acostar fins a un llac d’aigües cristal·lines per apagar la set. Quan hi va ser a la vora, va veure la seva cara reflectida a l’aigua i va pensar: «Vaja, aquest llac deu ser d’aquest lleó. He d’anar amb compte». Atemorit, es va enretirar. Però tenia tanta set que hi va tornar. I hi tornava a ser «aquell lleó».

Què podia fer? La set el devorava i no hi havia cap altre llac a prop. Va recular, però ho va tornar a intentar; i, en veure «aquell lleó», obrint la boca li va mostrar les dents d’una manera amenaçadora. Però en veure que «aquell altre lleó» feia el mateix, va sentir terror i va sortir corrent. Però en tenia tanta, de set! Ho va intentar unes quantes vegades més, però sempre fugia espantat. Com que tenia una set cada vegada més intensa, finalment va prendre la decisió de beure l’aigua del llac passés el que passés, i així ho va fer. I, en ficar el cap dins l’aigua, «aquell lleó» va desaparèixer!

1.9. Causes de l’estrès en l’àmbit laboral

L’àmbit laboral és un espai on es genera estrès i és també una de les preocupacions de les organitzacions, ja que repercuteix en l’eficiència i en l’ambient de treball.

Les causes de l’estrès laboral són múltiples i en moltes ocasions es combinen dues o tres causes alhora. Cal conèixer quina és la causa o causes específiques que generen l’estrès per tal de poder dialogar-hi adequadament.

Causes vinculades a les funcions específiques del treballador:

  • Patir un gran nivell d’exigència.
  • Dificultats vinculades a la funció que ha de complir el treballador (monotonia, falta d’autonomia, tasques repetitives, divisió de les funcions).
  • Riscos inherents a l’execució de la tasca professional.

Causes vinculades a l’organització del treball:

  • Falta de control de la distribució i planificació de les tasques a l’interior de l’organització.
  • Imprecisió dels objectius.
  • Horaris que limiten la vida familiar o social (torn nocturn, horaris inesperats).
  • Necessitat d’un nombre més gran de treballadors.
  • Inestabilitat dels contractes.
  • Tasques monòtones.
  • Funcions i objectius poc delimitats i una mala organització del treball.

Causes vinculades a les relacions laborals:

  • Poca col·laboració dels caps immediats o dels companys de feina.
  • Gerència poc participativa, autoritària o deficient.
  • No reconeixement de l’acompliment dels treballadors.
  • Mala relació entre col·legues o entre treballadors i caps, ambient «tensat». La cooperació i les bones relacions entre col·legues i entre caps i treballadors permet formar una barrera contra l’estrès.

Causes vinculades a l’entorn físic i a la tecnologia:

  • L’entorn físic pot representar un factor d’estrès (soroll, calor, humitat, pols, etc.).
  • Ambient de treball incòmode (falta d’espai o d’il·luminació) i condicions
  • poc higièniques.

Causes socioeconòmiques:

  • Condicions econòmiques poc favorables.
  • Incertesa sobre el futur de l’organització.
  • Gran exigència laboral a fi de complir objectius.
  • Sobrecàrrega de treball.
  • Pressió per part dels caps superiors.

Desequilibri entre la vida personal i la vida laboral:

  • Viure únicament per treballar.
  • Manca de descans durant tota la jornada laboral.
  • Pensament constant focalitzat en la feina.
  • Descurar la vida privada.

1.10. Conclusions del mòdul 1

En aquest mòdul hem definit l’estrès com una determinada conducta, una resposta de l’organisme davant un estímul o un canvi ambiental, mitjançant el qual l’organisme es prepara per respondre davant aquest canvi.

Hem vist que la conducta d’estrès es manifesta amb respostes fisiològiques, motores i cognitives. També hem vist que l’estrès es classifica en estrès positiu i estrès negatiu, anomenat també distrès, i hem exposat els trastorns i canvis que provoca la resposta d’estrès.

Finalment, hem analitzat de manera detallada les fonts d’estrès i les principals causes d’estrès al món laboral.

Escala de l’estrès percebut (Cohen, Kamarch i Mermelstein)

En aquest qüestionari hi ha una sèrie de preguntes relacionades amb els teus sentiments i pensaments durant el darrer mes. Si us plau, assenyala amb una creu la freqüència amb què els has experimentat en cada cas.

1. Durant el darrer mes, amb quina freqüència t’has sentit segur/a de la teva capacitat per resoldre els problemes personals?





2. Durant el darrer mes, amb quina freqüència has sentit que les coses anaven bé?





3. Durant el darrer mes, amb quina freqüència has estat capaç de controlar el teu mal humor?





4. Durant el darrer mes, amb quina freqüència has sentit que controlaves tots els teus afers?





5. Durant el darrer mes, amb quina freqüència t’has enfadat per coses que estaven fora del teu control?





Test d’autoconeixement de les respostes d’estrès

A continuació hi ha un seguit de situacions en què potser t’has trobat. Respon com hi actuaries segons l’escala de 0 a 4. Si no t’hi has trobat mai, respon en funció de com creus que hi actuaries. Les respostes no són ni bones ni dolentes, sinó diferents maneres d’afrontar l’estrès.

1. Els cotxes d’una carretera van en caravana i tu vas en moto darrere un camió. El cotxe que hi ha darrere teu intenta avançar el camió sense respectar el teu torn. Fas tot el possible perquè no pugui avançar-lo fins que ho hagis fet tu.





2. Fas cua en una caixa d’estalvis i una persona intenta colar-se. Et molesta però no fas res.





3. Jugues a tennis amb un amic i et diu dues vegades diferents que una pilota ha anat fora quan tu veus que és bona. Li retreus la seva conducta i fas que la pilota es compti com a bona.





4. En un partit de futbol, és la quarta vegada que el defensa de l’equip contrari et tira a terra. T’enfades i l’amenaces si ho torna a fer.





5. Fa cinc minuts que esperes a la taula d’un bar i ningú ha vingut a servir-te. Decideixes esperar perquè creus que no poden tardar gaire a fer-ho.





6. Saps que un company et busca per demanar-te que li canviïs el torn de feina. Com que no l’hi vols canviar, intentes no trobar-te’l perquè saps que no seràs capaç de dir-li que no.





7. En un teatre, cinema o bar busques un seient que t’agradi. Quan l’has trobat i decideixes ocupar-lo, veus una altra persona que també el vol ocupar. Camines més ràpid perquè no te’l prengui, encara que puguis molestar o fer caure les altres persones que estan al passadís del local.





8. Estàs corrent per un parc i 20 metres més endavant hi ha un gos que comença a bordar. Canvies el recorregut per evitar el gos.





9. Un amic t’ha demanat un llibre i te’l torna en mal estat. T’aguantes i, quan te’n torna a demanar un altre, l’hi tornes a deixar sense dir res.





10. Et truquen de nit i un desconegut t’amenaça. Deixes el telèfon despenjat perquè no et tornin a trucar.





11. Estàs dinant en un casament d’un amic i el cambrer et taca quan et serveix. Calles i no dius res per no fer un espectacle.





12. Una persona comença a fumar al teu costat en un tren. Et molesta i canvies de vagó sense dir res.





13. En un restaurant demanes un tall de carn ben cuit i te’l porten una mica cru. Demanes al cambrer que te’l porti com l’hi havies demanat.





14. La teva parella et diu que el dissabte anireu de marxa amb uns amics que no et cauen gens bé. Acceptes la situació per evitar discussions.





15. Estàs prenent el sol a la piscina i una vespa comença a donar tombs al teu voltant. Et quedes immòbil per evitar que et piqui.





16. Tornes a casa de nit i a la cantonada et sembla veure algú amb mala pinta. Et quedes on ets i esperes que el sospitós se’n vagi per poder passar.





17. Et conviden a una festa a la qual també anirà una persona amb qui has discutit fa poc. No vas a la festa per no trobar-te-la.





18. Un familiar canvia el canal de televisió quan tu estàs mirant un programa que t’interessa. Li exigeixes que torni a posar el canal o ho fas tu mateix.





19. Vas pel carrer i xoques de manera violenta amb algú que bada. El badoc et retreu que li has donat un cop i tu el deixes dir per no barallar-t’hi.





20. El teu veí posa la música molt forta. Són les dotze de la nit, demà t’has de llevar aviat i no pots dormir. Vas a casa del teu veí i li dius que no faci soroll.





21. A la nit, dins el llit, et sembla sentir soroll a la porta de casa. Et quedes al llit i no en fas cas.





22. Pel carrer trobes dues persones que comencen a barallar-se. Gires cua ràpidament i te’n vas per evitar complicacions.





23. El teu cap (de la feina) t’ha dit una cosa que t’ha molestat. Creus que no té raó i el busques per dir-li-ho.





24. Ets a un pub fent unes copes i, a l’hora de pagar, comproves que els preus de les begudes són més alts dels que hi ha als cartells de darrere la barra. Com que la diferència no és gaire alta, pagues sense dir res.