Primer de tot, creiem que és important començar fent una breu definició dels grans conceptes que es treballen en aquest manual. Partirem de la definició genèrica de mapa dins del context de la visualització del pensament, per fer a continuació les definicions de mapa mental, mapa conceptual i visual thinking. Més endavant, dins del manual, aquests conceptes seran desenvolupats explicant-ne les característiques, les aplicacions, etc.
Per acostar-nos al concepte general de mapa, proposem l’activitat següent:
Amb això heu creat un mapa, sense cognoms; és un mapa, perquè heu identificat algunes activitats i les heu organitzat agrupant-les, creant categories i establint connexions entre elles.
Analitzeu el vostre mapa i observeu.
En el nostre context podem definir un mapa, de manera genèrica, com el resultat de l’estructuració i representació gràfica d’elements, conceptes o idees i les seves relacions de flux dins d’un conjunt unitari.
Un mapa com a concepte global pot tenir moltes formes visuals; així, pot ser una línia de temps, un diagrama, una taula, un mapa mental, etc. El mapa, per tant, ens facilita poder visualitzar el que sabem i identificar el que volem.
El mapa mental és una manera lògica de representar gràficament el pensament a través de diagrames esquemàtics, paraules clau i dibuixos simples.
S’organitza a partir d’una idea central, de la qual es van derivant subidees o conceptes relacionats mitjançant associacions que generen una estructura radial orgànica.
A efectes pràctics, els mapes conceptuals tenen una funció similar a la dels mapes mentals, atès que són tècniques per estructurar i visualitzar el coneixement de forma gràfica.
Els mapes conceptuals, a diferència dels mapes mentals, s’estructuren de manera jeràrquica, generalment amb conceptes units per paraules d’enllaç, i no utilitzen dibuixos.
És un concepte que recull un conjunt de mètodes, tècniques i recursos per a la representació gràfica de les idees de manera manual i simple; combina textos curts amb dibuixos senzills, i recursos visuals (contenidors, connectors, vinyetes, colors, etc.), que s’organitzen compositivament dins d’estructures diverses en un sol espai i creen un conjunt graficotextual enriquit.
El visual thinking planteja la síntesi visual de les idees de manera no necessàriament seqüencial o lineal.