Recomanem aquest vídeo, que mostra diferents categories de pensament i destaca la importància dels components espacials, relacionals i gràfics per imaginar, crear i comunicar. A partir d’aquí contesteu les preguntes de la reflexió.
Què caracteritza un pensador visual, a part del fet que fa dibuixos? És possible transformar idees o patrons a través del pensament visual?
Anteriorment hem definit el concepte de visual thinking; ara n’esmentarem les característiques per acostar-nos a la seva pràctica.
Ja hem dit que el pensament visual ens ha acompanyat sempre, pel fet que és una manifestació pròpia de l’ésser humà en la seva essència original. Avui en dia, el concepte contemporani de visual thinking recull els principis de la teoria de la percepció i la psicologia cognitiva, entre altres disciplines, i s’orienta al món de l’empresa, la innovació i la gestió visual del coneixement. Des d’aquesta perspectiva podem esmentar alguns autors que podem considerar referents o impulsors d’aquest concepte contemporani, com Dam Roam (2009), que es va donar a conèixer amb el seu best-seller The Back of the Napkin, que planteja de manera senzilla el seu mètode de resoldre problemes mitjançant dibuixos simples; David Sibbet (2012), un dels precursors i amb una gran experiència en el camp del pensament visual, i Sunni Brown (2014), que és una de les autores que ha aconseguit recuperar la importància dels doodles (gargots) com a eines de pensament per processar o retenir informació.
També paga la pena esmentar les connexions que el visual thinking estableix actualment amb tècniques i mètodes de productivitat i innovació, com les metodologies àgils i el design thinking, que consideren l’aspecte visual un valor clau en els seus processos. Les metodologies àgils permeten el treball en equip, la prova, l’adaptació i la configuració d’idees de manera oberta amb recursos visuals per estimular la participació. El design thinking és una metodologia orientada tant al disseny de productes com de serveis per fomentar la innovació i la creativitat en diversos àmbits. Posa l’enfocament en les persones i utilitza processos participatius amb prototips i recursos visuals.
A continuació podeu veure un exemple de visual thinking de Brandy Agerbeck.
L’essència del visual thinking és l’expressió manual de les idees, i, a aquest efecte, més que saber dibuixar perfectament, necessitem tenir recursos tant per poder sintetitzar, estructurar i organitzar els continguts, com per expressar-nos de manera eficaç utilitzant les lleis i els principis del llenguatge visual.
Feu cap pràctica de visual thinking en el vostre àmbit de treball? Coneixeu companys que en fan? Constituïu un grup de treball amb els companys que prenen anotacions visuals, representeu visualment els conceptes sobre els quals gira la vostra activitat, compartiu-los amb el grup, discutiu-los i milloreu-los. Aconseguiu una llibreta blanca i a les pròximes reunions preneu notes visuals, equilibrant el text amb dibuixos simples.
A continuació podeu veure un exemple d’apunts visuals del mateix autor:
No hem de perdre de vista que els processos de visual thinking s’executen a partir d’un coneixement adequat del tema i una planificació exhaustiva, ja que és clar que no es tracta simplement de fer dibuixos espontanis. No apareixerà en la nostra ment cap dibuix si no hem estudiat detalladament el tema.
Per tant, des del punt de vista del contingut és necessari establir unes bases per a la correcta estructuració de les idees abans d’iniciar qualsevol representació gràfica. Per a això hem de tenir en compte alguns principis bàsics:
És necessari conèixer els elements del llenguatge visual per adquirir els criteris sobre com utilitzar els elements en funció dels nostres propòsits. Cal recordar que estem parlant de processos de comunicació, no art o expressió subjectiva de les idees, per tant és necessari seguir algunes lleis que provenen de la teoria de la percepció i que s’apliquen a aquests processos.
Per començar hem agrupat en dues categories els elements del llenguatge visual: els elements formals i els principis visuals.
Són tots els elements i recursos visuals que permeten configurar el contingut.
És un aspecte que no ha de quedar a l’atzar. No es tracta només d’escriure, es tracta de fer-ho bé; de manera clara i llegible.
És important que hi hagi una escriptura fluida, i una relació adequada de grandària de la lletra d’acord amb la seva importància. D’altra banda, és fonamental tenir en compte la relació text-gràfic; és a dir, el text ha d’anar d’acord amb la imatge perquè el significat no sigui ambigu.
Aquí parlem d’una relació text-gràfic adequada. Es recomana utilitzar almenys dos tipus de lletres amb contrastos ben marcats entre elles. Els titulars han de ser amb lletres generoses.
Formes diverses que contenen el text o alguns altres elements i que ajuden a classificar o ordenar per unitats de contingut.
Filets, fletxes, línies o elements formals utilitzats per connectar o separar continguts.
Dibuixos senzills de tot tipus que formen part d’un vocabulari visual propi que amb el temps hem de construir.
Element fonamental que simplement pot ser un ninot de pal molt simple. La figura humana és un bon vehicle de comunicació de les idees. A través d’una estructura senzilla podem aconseguir expressions que segurament ens diuen més que les paraules.
Un element important que cal tenir en compte és la manera com organitzem els elements dins de l’espai; en funció d’això, la comunicació pot arribar a ser més confusa o més aclaridora. Les estructures compositives són la base per a l’organització dels elements, que disposats correctament emfatitzen significats.
Un equip ha de presentar, en una reunió de treball, dues posicions úniques entorn d’un tema molt sensible. A la presentació gràfica no es pot insinuar la presa de partit per una o altra posició, sinó que cal que tot sigui molt neutre. Per aconseguir aquest propòsit quin tipus d’esquema compositiu triaríeu?
Es tracta de les relacions entre els elements formals que es produeixen a partir de principis i lleis de la percepció.
Els elements col·locats a l’espai tenen la seva pròpia dinàmica i generen accions, ritmes i significats en funció de l’escala, el color, la forma, etc.
Tots ells han de respondre als principis visuals, ja que la seva disposició no ha de ser aleatòria, sinó que s’han d’organitzar en funció d’aquests mateixos principis.
Els elements s’han de reunir i agrupar dins de l’espai atenent criteris de tipus formal (color, grandària, etc.) o de continguts similars o relacionats.
S’entén no tan sols com la relació diferencial entre la forma d’un element i un altre, sinó com a oposició pel que fa al contingut.
Aquí es tracta de valorar conceptualment i visualment els elements que disposem per destacar-los en funció de la seva importància.
És important descobrir i establir nexes i connexions significatives entre les parts.
S’ha de crear un conjunt visualment coherent, utilitzant una gamma de color determinada, un nombre de lletres limitat, un conjunt de contenidors, vinyetes, etc., que conservin un estil i una estructura comprensibles.
És imprescindible tenir a disposició un menú complet d’aquests recursos, ja que són els elements que s’hauran d’utilitzar regularment en els processos en què fem ús del visual thinking. Per tant és recomanable anar construint el nostre propi vocabulari visual amb totes les imatges, dibuixos i figures que considerem que puguin representar els diferents àmbits del nostre treball quotidià.
Un vocabulari visual el podem construir des de la pràctica diària representant amb dibuixos simples els conceptes o idees que tenen a veure amb el nostre àmbit de treball.
Feu servir un retolador de punta mitjana i un bloc de Post-its i comenceu a crear un vocabulari visual. Per exemple, podeu representar amb un dibuix esquemàtic i senzill conceptes com eficiència, creativitat, innovació, etc., així com tots els conceptes referits al vostre treball quotidià. És molt important que en el mateix Post-it aparegui la paraula que defineix aquest concepte.
salt de pàgina PDF
Actualment el visual thinking s’està implementant en moltes empreses com un recurs disruptiu que ha permès modificar alguns hàbits i pràctiques quotidianes.
Esmentarem la seva aplicació en dos grans blocs, des de la perspectiva de l’eina i des de la perspectiva de les accions.
Des de la perspectiva de l’eina
Es poden citar dos exemples significatius en què la pràctica del visual thinking pot canviar moltes coses a les Administracions.
Des de la perspectiva de les accions
Els mètodes de pensament visual, atesa la seva flexibilitat, permeten trencar bloquejos en motivar la participació de les persones amb idees visuals que ajudin a la construcció del coneixement entre tots; així, els grups acaben sent més productius perquè es facilita el fet de poder comparar, organitzar i expressar idees més lliurement.
En un projecte col·laboratiu tot el grup està connectat amb el que s’està treballant i pot veure tant el procés com els resultats; tots els membres del grup poden reordenar els elements i proposar formes alternatives de connexió entre ells. Quan es treballa col·laborativament de manera visual es redueixen els nivells d’incertesa o inseguretat respecte a les idees pròpies ja que generalment sempre és possible aportar per anar construint entre tots, amb el valor afegit que les idees no són jutjades durant el procés; es tracta de sumar per a la creació de coneixement col·lectiu.
Quan fem un plantejament visual, fàcilment podem connectar elements aparentment no relacionats, la qual cosa ens facilita la trobada de solucions alternatives, diferents de les que es podrien haver plantejat només per escrit. Així mateix, tenint un mapa visual del nostre treball és possible fer un fàcil seguiment del desenvolupament i l’evolució de les idees.
El visual thinking es pot utilitzar transversalment en totes les disciplines. Tenim el cas de Ferran Adrià, conegut per tots com un dels referents de la cuina espanyola, una persona que d’entrada és molt creativa i que ha trobat en el dibuix el recurs ideal per sintetitzar, generar idees i transmetre el seu coneixement. Tots els plats i nous projectes comencen amb esquemes, alguns gargots simples, uns altres de més acabats i molt rics visualment, però sempre com a part integral dels seus processos.
L’any 2014, el Drawing Center de Nova York va presentar una exposició anomenada Ferran Adrià: Notes on Creativity, en la qual es mostren les seves idees gastronòmiques, els processos creatius amb un conjunt dels seus dibuixos i esquemes que il·lustren com aquest recurs és una part fonamental de la seva feina.
A continuació presentem un esbós fet per ell que mostra el seu procés culinari i al costat l’esquema acabat, que evidencia la complexitat del procés.
Tot sovint no ens atrevim a expressar les idees amb dibuixos o esquemes senzills perquè ens pensem que no estan “ben fets” o no ens semblen “bonics”. Sou conscients que el concepte de “ben fet”, en aquest, cas no es troba en el dibuix pròpiament dit, sinó en el plantejament de la idea?
El visual thinking és molt ampli si considerem que té a veure amb els processos de pensament, creació i comunicació en qualsevol de les activitats de l’ésser humà.
S’ha demostrat que l’ús del pensament visual estimula l’atenció, facilita la comprensió, incrementa la retenció de les idees i flexibilitza la nostra manera de pensar. Aquí detallem cadascuna d’aquestes raons:
Si amb el visual thinking estem emprant més elements i no només text, de quina manera aquest tipus de pràctica, en comptes de distreure, ajuda a centrar l’atenció?
En un auditori, el públic està més atent quan simultàniament escolta i veu com en una pissarra es van construint les idees de manera gràfica que quan es mostren els resultats acabats o s’expliquen oralment. Veure els processos i ser testimoni de com es va configurant el que s’exposa fa augmentar la implicació del públic, l’atenció del qual estarà enfocada en el que va passant.
D’altra banda, quan assistim a una xerrada o reunió i prenem anotacions de manera graficotextual (no lineal) ens estem obligant a afinar la concentració, ja que hem de sintetitzar i estructurar espacialment el contingut exposat. Darrere d’aquest fet hi ha un procés cognitiu que requereix una comprensió i un processament del que es diu.
En canvi, quan prenem notes només de forma escrita (de manera lineal), la nostra atenció pot acabar per estar més posada a registrar totes les paraules que a entendre l’essència del que es diu. És important emfatitzar que en el visual thinking no tot és dibuix; el text breu és fonamental com a element de suport als gràfics.
Partir de l’exemple de la imatge Visual thinking de Stefani Bachetti. Es tracta de visualitzar gràficament una xerrada.
Hem triat les xerrades TED, primer perquè són breus, i, segon, perquè tenen una estructura determinada que les configura.
El/La participant ha de:
És important utilitzar retoladors (només dos colors). També cal jerarquitzar i destacar amb la grandària o el color les idees més importants. Podeu veure’n més exemples.
Tots podem aspirar a expressar idees i ser compresos. De vegades hi ha assumptes generats per models mentals abstractes que semblen més complexos del que aparentment són perquè només estan explicats oralment i poden semblar confusos per a l’audiència. Evidentment, podem deduir que per a una correcta comprensió és necessari que aquestes idees tinguin el suport d’elements visuals. Tanmateix, hi ha una altra cosa que hem de saber sobre això.
Per a l’assoliment d’aquest objectiu és necessari fer èmfasi en dos aspectes fonamentals.
En un ambient de treball quotidià ens podem trobem amb dos tipus de persones segons la seva manera de treballar.
En un ambient de treball quotidià ens podem trobem amb dos tipus de persones segons la seva manera de treballar.
Una persona que està acostumada a llegir documents en pantalla, que generalment no pren notes perquè té molt bona memòria, va molt de pressa amb tot i rendeix a la seva feina.
Una persona que imprimeix els documents i els subratlla, en fa anotacions al marge amb la seva pròpia lletra i en posa les idees més rellevants al suro. A més, fa dibuixos simples per reforçar idees i generalment les seves participacions són més enriquidores.
La primera persona compleix amb la seva feina i la fa de pressa perquè no dedica temps a escriure ni a dibuixar; però, com que no registra res, per raons naturals amb el temps se li oblidaran algunes coses; algunes d’insignificants però potser altres de molt rellevants. No pot fer un seguiment de les seves accions perquè no han quedat escrites ni dibuixades, ni comentades. Només té l’opció de compartir les seves idees verbalment.
La segona també compleix amb la seva feina. La fa de manera eficient perquè coneix detalladament el document; l’ha fet seu en subratllar-lo, en posar-hi anotacions al marge, en enllaçar paraules; ha fet dibuixos amb les idees, que, com que estan exposats davant dels altres companys, permeten una aportació col·lectiva. Pot fer memòria en el temps perquè pot veure totes les seves notes. Recorda més les idees perquè les va reforçar amb colors i dibuixos propis.
És habitual trobar-nos amb boniques presentacions fetes generalment amb recursos digitals, que fan gala d’imatges impactants que poden cridar l’atenció de l’espectador per la seva espectacularitat, però que no aconsegueixen connectar amb una idea, pel fet que en molts casos només són elements decoratius dins del conjunt.
En canvi, també ens trobem amb presentacions més senzilles que aconsegueixen captar l’atenció i fer que les idees es retinguin de manera significativa:
El pensament visual ens permet recordar-ho tot més fàcilment perquè és una dinàmica pràctica que transmet experiències que es perceben com a estímuls visuals que guardem al nostre cervell.
Què passa a la nostra ment quan fem servir dibuixos i paraules clau per exposar les idees, a diferència de quan les exposem només verbalment? I de quina manera rebem les dels altres quan les veiem visualitzades?
El visual thinking fa visible el pensament i l’acosta al món tangible, de manera que permet una fluïdesa mental més gran.
El pensament té un suport de l’ordre imaginari, però deixar que les idees només girin i romanguin en la nostra ment no ajuda a flexibilitzar-la; és necessari exterioritzar el pensament per recrear-lo i enriquir-lo.
Per això el visual thinking ens ajuda a tenir una ment més flexible:
El visual thinking, com ja hem dit, és un concepte ampli que comprèn en el seu interior un conjunt de mètodes, tècniques i recursos visuals per a la creació i la gestió visual del coneixement.
Del conjunt de pràctiques visuals que podem englobar dins de l’univers del visual thinking esmentarem aquí les més conegudes en el nostre medi.
Pràctica visual | Què són |
Visuals maps. Taules, mapes mentals o conceptuals, línies de temps, diagrames. | Organitzadors gràfics o plantilles per organitzar la informació de manera visual. |
Sketchnoting. Notes o apunts visuals, doodles. | La pràctica de presa de notes personals en llibretes o tauletes. |
Graphic recording. Facilitació visual, reunions visuals. | El registre o captura de contingut de forma graficotextual per a un auditori. Es fa a escala més gran en format mural o digital, generalment. |
Graphic facilitation. Facilitació visual, reunions visuals. | La pràctica de processos de facilitació visual en trobades grupals. |
Visual storytelling. Storyboards. | La narració visual d’històries. |