Abans de començar el tema farem un exercici amb el qual buscarem acostar-nos al visual thinking a partir d’un mapa que anirem enriquint.
A l’apartat anterior ja ens hem fet una idea del que són tant els mapes mentals com el visual thinking.
Ara intentarem acostar-nos visualment a algunes de les coses en comú dels dos sistemes de representació:
Analitzeu si tots els elements han d’anar a igual grandària o n’hi ha algun de més important que calgui destacar. Aporteu una unitat formal amb elements constants i amb dos colors màxim.
Observeu l’exercici i analitzeu si heu fet només un esquema o si per contra s’ha enriquit amb l’aportació d’elements visuals que emfatitzen el significat i creen impacte (visual thinking).
Ja hem vist alguns aspectes en comú entre els mapes mentals i el visual thinking.
Ara plantegem de manera sintètica algunes de les raons que expliquen la seva convivència:
És important recordar que estem parlant de processos de pensament per a la comunicació i la producció de coneixement i no només de creació de dibuixos o il·lustracions com a simple fet estètic.
El visual thinking i la pràctica de mapes mentals és, per tant, un acte cognitiu de permanent percepció, comprensió i execució pràctica, que connecta els dos hemisferis cerebrals per potenciar el pensament i la representació gràfica.
Aquests processos en essència no són gens nous; són la forma de pensament més natural de l’ésser humà, similar a la dels primitius, que de les imatges mentals van passar al pensament en conceptes. Sabem que les primeres escriptures van partir de la imatge esquemàtica, posteriorment van evolucionar en pictogrames i després van donar vida a l’alfabet.