Totes les institucions i empreses tenen la seva raó de ser basada en una missió o raó final de la seva existència.
A partir d’aquí es generen una sèrie de conductes que responen a una filosofia basada en uns “valors i principis professionals (…) i de relació”, al mateix temps que es vigila la possibilitat “d’algun desfasament entre la identitat corporativa desitjada i la cultura corporativa existent” (Capriotti, 2005, pàg. 48).
Si ho apliquem a l’Administració municipal, cal dir:
-
Primer de tot, que definir els valors professionals i de relació i aprofundir-hi ajudarà a projectar en la ciutadania el que l’Administració vol ser.
-
En segon lloc, que l’Administració sigui vigilant respecte al que projecta facilitarà tenir iniciatives de millora per ser coherents en els missatges que s’emeten, des de la Constitució fins a l’Estatut i des de les diferents lleis fins a les ordenances municipals.
Seleccionem una part del “preàmbul” de la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern:
«[…]segons la qual la Llei de transparència “incrementa i reforça la transparència en l’activitat pública –que s’articula a través d’obligacions de publicitat activa per a totes les administracions i entitats públiques–, reconeix i garanteix l'accés a la informació –regulat com un dret d'ampli àmbit subjectiu i objectiu– i estableix les obligacions de bon govern que han de complir els responsables públics així com les conseqüències jurídiques derivades del seu incompliment –el que es converteix en una exigència de responsabilitat per a tots els que desenvolupen activitats de rellevància pública–.”
També, “amplia i reforça la publicitat activa en diferents àmbits. En matèria d'informació institucional, organitzativa i de planificació, exigeix als subjectes compresos en el seu àmbit d'aplicació la publicació d'informació relativa a les funcions que desenvolupen, la normativa que els resulta d'aplicació i la seva estructura organitzativa, a més dels seus instruments de planificació i l'avaluació del seu grau de compliment”.
En el punt 2.3. «Maneres diferents d’entendre el concepte imatge» d’aquest dossier, hem esmentat la diferència entre els missatges il·lusionants i els realistes. Darrere de la voluntat de projectar una imatge corporativa, existeix una filosofia de fons que portarà a comunicar-se amb el públic de la institució utilitzant un enfocament més o menys transparent.
Ara, en l’Administració pública, quan es parla de transparència, cal tenir en compte que hi ha una voluntat ferma de ser transparents, fet que implica utilitzar missatges realistes.
Això vol dir que el personal de contacte ha d’estar preparat per adreçar o respondre a les demandes d’informació de la ciutadania d’una manera efectiva perquè s’està responent a una situació derivada d’una obligació de l’Administració i un dret de la ciutadania.
En aquest sentit, mitjançant el que es coneix com a publicitat activa (concepte que la mateixa Llei defineix que “…caldrà difondre determinada informació sense haver d’esperar una sol·licitud concreta dels administrats…”), s’han obert diferents portals de transparència en els webs municipals on es poden consultar des de les agendes dels regidors i regidores fins a les accions que duen a terme els serveis municipals, entre d’altres.
Ens trobem, doncs, davant una iniciativa per regular la relació entre Administració i la ciutadania que ha de trobar coherència en les respostes que els treballadors municipals donen en qualsevol moment.
També es fa un pas endavant molt important amb l’esment que fa la llei perquè les administracions públiques “puguin adoptar mesures de col·laboració per al compliment de les seves obligacions de publicitat activa, aprofundint en la necessitat que té el ciutadà de percebre una col·laboració i coordinació de les diferents administracions públiques existents a l’hora de donar respostes a les seves necessitats.
Precisament, la finestreta única significa que la ciutadania pot accedir a distància als tràmits que vol iniciar, així com a les seves resolucions, cosa que fa augmentar l’accés tradicional a l’Administració per via presencial o telefònica.
Si combinem la Llei de transparència amb els articles 154, 155 i 236 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en què es fa referència tant al dret de la ciutadania a la informació com a la necessitat de finestreta única, ens trobem amb un clar augment de les possibilitats d’experiències de qualitat que s’ofereixen a la ciutadania per aconseguir la informació que desitja.
-
¿Com creieu que la Llei de transparència pot afectar la vostra relació amb la ciutadania?
-
¿En quins aspectes concrets penseu que et pot beneficiar com a treballador públic?
-
¿Quines dificultats noves us podeu trobar en la relació amb la ciutadania?