El primer pas en una relació de mentoria és definir amb la màxima claredat l’objectiu o objectius que vol assolir l’aprenent. Alguns tipus d’objectius habituals es relacionen amb:
-
Desenvolupar habilitats o adquirir-ne de noves. Per exemple, habilitats en lideratge, comunicació, treball en equip, resolució de problemes, gestió de projectes o d’equips, etc.
-
Millorar el rendiment a la feina, amb estratègies, metodologies i eines per a l’eficiència.
-
Avançar professionalment cap a una nova posició o càrrec.
-
Desenvolupar un pla de carrera, amb objectius a llarg termini.
-
Enfortir l’autoconfiança i l'autoestima, a través del suport i la retroalimentació constructiva.
-
Ampliar la xarxa de connexions professionals, amb el suport del mentor.
A l’hora de determinar els objectius de la mentoria, tant si és informal com si està integrada en un programa a l’organització, és molt important comprendre que hi ha objectius que poden ser assolibles en setmanes, en mesos o en anys. Clarificar i definir correctament les expectatives de la relació i la seva durada és clau en l’obtenció de resultats.
La conversa de mentoria típica es basa en un model cíclic inspirat en l’aprenentatge experimental (aprendre fent). L’aprenent pren la iniciativa en la conversa, i el mentor aporta valor en cadascuna de les fases:
Tenir una metodologia per abordar les sessions de mentoria ajuda a aprofitar millor el temps de la conversa, però, compte!, que no es converteixi en una cotilla.
-
El primer pas és avaluar la situació actual. En aquest punt, el mentor pot aportar experiència i coneixements i perspectiva a la conversa, ajudant l’aprenent a entendre millor la seva situació actual i a identificar possibilitats i camins.
-
En la definició del següent objectiu, el mentor pot aportar claredat, identificar obstacles o reptes per assolir-lo, i proporcionar orientació sobre com superar les dificultats.
-
Al definir el pla d’acció, el mentor pot oferir orientació i assessorament sobre les estratègies per assolir els objectius, i ajudar l’aprenent a identificar els recursos que podrà necessitar.
-
En la implementació del pla, el mentor pot oferir a l’aprenent suport i ajuda per mantenir la seva motivació, i proporcionar comentaris i consells sobre com fer ajustos al pla d'acció, si cal.
-
Per tancar el cercle, el mentor pot acompanyar l’aprenent en la reflexió sobre les seves experiències i aprenentatges, orientar-lo sobre com aprofitar les seves capacitats i ajudar-lo a identificar oportunitats de creixement i desenvolupament.
És una bona pràctica recollir, després de cada sessió, les idees clau, conclusions i acords presos. Aquest recull servirà de guia per al progrés de la relació i, si aquesta està inclosa en un programa organitzacional i ho permeten les condicions de confidencialitat, pot ser també una eina per al seguiment.
L'èxit d'una relació de mentoria pot ser difícil de quantificar, ja que es pot veure afectat per un gran nombre de factors, tant del propi disseny de la mentoria, com externs o pel xoc de personalitats. Tanmateix, utilitzant una combinació dels mètodes que indiquem a continuació, es pot obtenir una millor comprensió del seu impacte i identificar àrees de millora.
L’avaluació d’un programa de mentoria pot requerir una combinació d’estratègies.
Algunes formes d’avaluació són:
-
Recollir la opinió i els comentaris tant de mentors com d’aprenents mitjançant enquestes, grups focals o entrevistes individuals.
-
Avaluar l’assoliment dels objectius fixats a l'inici de la relació de mentoria.
-
Mesurar els resultats de rendiment de l'aprenent, com ara l’eficiència, l'augment de la satisfacció laboral o l'avenç professional.
-
Avaluar el desenvolupament i el creixement de les habilitats de l'aprenent respecte competències específiques.
-
Mesurar el nivell de satisfacció amb la relació de mentoria mitjançant enquestes o entrevistes individuals.
-
Animar tant el mentor com l’aprenent a reflexionar sobre la relació de mentoria i identificar el que han après.
És recomanable que l’avaluació de la mentoria sigui un procés continu i no només una avaluació final. Així, és possible fer ajustaments i millores al llarg del camí per assegurar-ne l'efectivitat.
Queda’t amb aquesta idea!
Hi ha dos elements clau que portaran el teu programa a l’èxit: l’emparellament adient entre mentors i aprenents, i l’avaluació continuada. Dedica el temps necessari a pensar bé els criteris per a la selecció de les persones i fes un seguiment molt de prop en les primeres converses per corregir tot allò que calgui.
Exercici de reflexió
No hi ha res millor que experimentar les coses per un mateix. Et proposem que t’imaginis en el paper d’aprenent. Quin seria el teu objectiu? Qui t’agradaria que fos el teu mentor? Què li demanaries? Com t’imagines les vostres converses? T’atreveixes a fer una prova amb una persona real? Igualment, pots fer l’exercici en el que facis de mentor. Cerca persones de confiança amb qui puguis experimentar, de primera mà, aquests rols.
salt de pàgina PDF