El quadre de comandament integral

1. Concepte de quadre de comandament integral

La necessitat de controlar la implementació i l’impacte de les activitats de les diferents àrees clau d’una organització basant-se en l’anàlisi d’indicadors no és nova.

Com a concepte integrat associat a una eina de gestió, l’origen del quadre de comandament, el trobem a França, on apareix a mitjans del segle passat sota el títol de tableau de bord que, traduït literalment, vindria a significar “tauler de comandament” o “quadre d'instruments”.

A partir dels anys vuitanta del segle passat, el concepte de quadre de comandament es transforma i evoluciona en la seva aplicació a les Administracions públiques com un instrument pràctic de gestió. Amb el temps, aquesta eina ha passat a tenir una rellevància especial en la introducció de la gestió per objectius.

Un pas més enllà, el trobem amb la incorporació al concepte de quadre de comandament de la noció d’“integralitat”: el quadre de comandament “integral”.

Dos autors de referència (Kaplan i Norton, 2016) van definir el quadre de comandament integral com un instrument de control i d’ajuda al/a la directiu/iva a principis dels anys noranta. Una eina que sorgia com a crítica als models de control que fins aleshores eren els predominants a les empreses privades.

Fins llavors, al món empresarial l’objecte de control prioritari eren els temes financers, especialment els vinculats als comptes de resultats, és a dir, es centraven en mesurar les possibilitats d’èxit econòmic (beneficis) de l’empresa.

Davant aquesta realitat, la principal característica del quadre de comandament integral és que intenta analitzar tant els factors financers com els no-financers que expliquen el bon funcionament de l’organització.

En la seva aplicació a l’entorn de les organitzacions públiques, el quadre de comandament integral vol ser un instrument per mesurar la gestió corporativa, mostrant-se com una eina efectiva per enllaçar la visió, la missió i l'estratègia de la corporació amb els objectius operatius de les diferents unitats d’aquesta. A més, permet oferir una visió completa de l'organització, configurant-se com un element essencial del sistema d’informació i de control de gestió, amb la intenció de millorar les capacitats del/de la directiu/iva per prendre decisions.

Aa

Un quadre de comandament integral és un instrument que recull de forma sintètica i sistematitzada la informació rellevant sobre la gestió, la realització d’actuacions i l’assoliment dels objectius definits als diferents nivells de l’estratègia corporativa, amb la finalitat de ser usada pel/per la directiu/iva, especialment en la presa de decisions. Amb aquesta orientació també es vol potenciar l’alineació d’unitats envers els objectius estratègics definits per a la corporació local (Dodero, 2004).

Anem a veure diverses característiques d’aquest concepte.

1.1. Utilitats potencials de l’eina

Seguint un dels textos clàssics a Catalunya, el Manual de disseny de quadres de comandament per a les unitats directives de la Generalitat de Catalunya (1999), podem resumir les diverses utilitats que un quadre de comandament pot proporcionar als seus usuaris més immediats:

Decisions i resultats	Millora el seu procés de presa de decisions i els facilita aconseguir els resultats desitjats.
Control	Sistematitza els controls de l’organització.
Comunicació	Facilita la comunicació: en sentit ascendent, presentació de resultats, plantejament de noves estratègies; en sentit descendent, comunicació d'objectius, actuacions i delegacions de funcions.
Planificació	Indueix processos de planificació en aquells casos en què aquesta no estigui prou desenvolupada.
Interdepartamental	Ajuda a comprendre el caràcter interdepartamental de l’Acció de Govern.
Resum	Facilita un coneixement ràpid i sintètic dels aspectes essencials de l’organització i del seu entorn: recursos disponibles, actors principals amb els quals s’ha de relacionar, factors clau que convé controlar, fonts d’informació, tendències dels factors clau i de l’entorn, etc.
Diàleg	Serveix com a instrument de diàleg amb els col·laboradors i de descentralització.

Cal que aquests instruments es dissenyin a mida per a cada institució i recullin indicadors relatius a les línies prioritàries d’actuació, que poden canviar en els diferents moments de la legislatura, per la qual cosa cal concebre’ls com eines de seguiment i control dinàmiques i flexibles.

1.2. Visió global versus visió sectorial

A banda de referir-se al conjunt de la corporació, també poden definir-se quadres de comandament integrals per a cada una de les regidories o dels sectors d’un ajuntament, així com articular-se com a instrument de monitoratge d’una determinada unitat orgànica.

Els quadres de comandament integrals no recullen de forma completa tota la informació que existeix a l’organització, sinó que resumeixen aquells elements que es consideren crítics per alinear els/les directius/ives i les unitats envers la consecució dels objectius fonamentals de la institució.

Per això es poden definir aquests tipus d’eines en diferents nivells organitzatius, i així dissenyar quadres de comandament per al nivell “estratègic”, que incorporen la mesura del “direccionament” polític, però també en el nivell “operatiu” vinculats a objectius de control de la gestió operativa dels diferents serveis. La clau és definir-los en funció de la utilitat que han d’aportar als comandaments en cada nivell de responsabilitat organitzativa.

Estan els quadres de comandament de les diferents regidories del teu ajuntament relacionats els uns amb els altres? Creus que els seus indicadors són complementaris per oferir una imatge clara del funcionament organitzatiu i sobre les variables clau del municipi?

1.3. Una eina per a la direcció

Per estructurar un quadre de comandament integral és fonamental partir del llistat d’objectius estratègics i operatius de la corporació. Però convé també destacar que aquest instrument pretén incidir en la millora de la funció directiva, ja que aporta una visió integral de l’organització per recolzar la direcció pública especialment en els processos de presa de decisions.

1.4. La visió integral: relacions entre indicadors

El valor diferencial i característic del quadre de comandament radica en la seva visió integral:

Una visió que expressa un equilibri entre una perspectiva de control vinculada a l’economia i l’eficiència i una perspectiva que integra elements qualitatius, com són l’opinió de la ciutadania, la motivació dels/de les professionals o les capacitats de l’organització per adaptar-se als canvis.

Vinculant i relacionant la informació que s’obté de cada un dels indicadors, s’apunta també la identificació de relacions causals entre el grau d’èxit del funcionament de les diferents dimensions organitzatives (Kaplan i Norton, 2009).

Pretén també unir la visió i l'estratègia a llarg termini de l’organització amb el control operatiu a curt termini.

El control de les relacions entre els indicadors que mesuren els factors clau d'èxit facilita la identificació de les oportunitats de millora. Això permet als ajuntaments disposar d'una eina que els incentiva a revisar periòdicament la seva estratègia política i de gestió.