Recorda
La seguretat és un dret, un valor, una percepció i una necessitat
És molt important acotar el concepte, definir-lo, per tal que quan es parli de seguretat entenguem tots el mateix.
La paraula seguretat s’empra en tantes accepcions que ha perdut una mica el seu significat i és fa necessari col·locar un nom o un adjectiu al darrere per concretar a quina seguretat ens referim. Hi ha moltes seguretats, així es parla de seguretat ciutadana i de seguretat pública per diferenciar-la de la seguretat privada, però també sentim sovint a parlar, des del vessant territorial, de la seguretat nacional , local, o de l’estat ,i des del punt de vista de la mobilitat, la seguretat pot ser aèria i aeroportuària , marítima i portuària, viària o ferroviària, entre d’altres. En els diferents sectors productius, també empren el mot seguretat, i així es diferencia entre seguretat informàtica o ciberseguretat, seguretat lògica, industrial, alimentària, farmacèutica, jurídica, bancària, etc. i,a més, com a locatiu, si afegim l’expressió “de seguretat” es parla:
-
D’un mecanisme que assegura el seu funcionament: cinturó, casc, distància, llum, mesura, mascareta, taps, vàlvula etc.
-
D’una Administració o funcionari que hi pertany, o d’un cos o d’un agent que hi pertany.
En definitiva, hi ha moltíssimes seguretats i, per tant, cal precisar el terme si no es vol córrer el risc que, mentre unes persones interpreten la seguretat d’una manera, els seus interlocutors entenguin una altra cosa.
Seguint el que deia Maslow, la seguretat és una de les necessitats humanes. En la seva piràmide jeràrquica, el psicòleg americà, col·loca la seguretat tot just després de les necessitats fisiològiques bàsiques per a mantenir l'homeòstasi. El cervell interpreta les sensacions que rep a través dels sentits i així es forma una impressió conscient o inconscient d’allò que l’envolta. Una persona interpreta de manera lògica (per a ella) i a partir de les seves experiències prèvies, els estímuls, els pensaments i els sentiments.
Aquesta interpretació produeix una reacció emocional que, en relació amb la seguretat, pot reafirmar-la o denegar-la generant-se llavors la inseguretat. La inseguretat pot produir nerviosisme, malestar i ansietat, i genera tensió i estrès. La inseguretat genera també falta de confiança en un mateix.
Aquest fet és molt important perquè, si la seguretat és una percepció (entre altres coses) i cada persona pot tenir una percepció distinta, és lògic entendre que el que a una persona li genera inseguretat, a una altra no la condiciona ni la limita en res. Per tant, les mesures preventives per aspectes que poden generar inseguretat, seran distintes les que demandin uns col·lectiuas o uns altres.
La seguretat és un dret fonamentals recollit a l’article 17.1 de la Constitució Espanyola
“Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat” i segons l’article 51.1 “Els poders públics han de garantir la defensa dels consumidors i dels usuaris, protegint, mitjançant procediments eficaces, la seguretat, la salut, i els legítims interessos econòmics.”
La noció de seguretat a la qual es refereix l’article 17.1 de la CE ha de ser entesa —es diu— com l’expectativa jurídica que té el ciutadà que els seus drets fonamentals i, de manera especial, la seva llibertat, podran ser exercitats en les condicions materials adequades, la qual cosa constitueix un complement i no una limitació dels drets fonamentals i les llibertats públiques. La seguretat no és un valor en si mateixa ni un dret fonamental, sinó un estat de coses que permet la garantia dels drets, un valor instrumental, en definitiva. Quan la seguretat es considera com un fi en si mateixa es converteix justament en el contrari, atès que no hi ha pitjor que la que ve dels poders públics quan aquests obliden que la seva tasca constitucional és, precisament, assegurar la llibertat. Se cita, a aquest propòsit, l’informe del Consell General del Poder Judicial a l’Avantprojecte de la LOPSC, de 20 de desembre de 1990, en el qual es recordava que la seguretat regulada a l’Avantprojecte no era citada a l’article 17.1 de la CE, sinó la seguretat material col·lectiva, que no és un dret fonamental i que no pot limitar la llibertat individual de la mateixa manera que un dret fonamental en limita un altre
Cal recordar que els drets fonamentals i les llibertats públiques tenen una protecció especial,primer mitjançant els recursos que preveu l’ordenament jurídic davant la jurisdicció ordinària amb un procediment judicial preferent i sumari,i després a traves del recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional.